Foto: CRISTINA CALDERERPandora és un projecte que té arrels robustes en un dels barris més humils de Sabadell, Torre-romeu. Rhamscel Trani ho sap bé: ella va ser nena i jove d’aquest esplai del barri i fa poc més d’un any va incorporar-se a l’equip de monitors. El centre, que va néixer fa 30 anys com l’esplai dels gitanos, aglutina avui una diversitat de projectes d’educació en el lleure orientats a l’atenció a infants i joves que conviuen amb situacions d’exclusió social o estan en diferents graus de risc de patir-la per una realitat precària, ja sigui social o econòmica. Pandora atén diàriament més de 30 menors de 12 anys. A més, compta amb un espai per a joves que fa funcions de local social però que és molt més: els joves hi troben consells, orientació i, de vegades, oportunitats que no es presenten fàcilment en els seus entorns. Com li va passar a la Rhamscel. “Era venir aquí o estar pels carrers amb els amics; al barri no hi ha gaire més a fer”, recorda del seu pas per l’esplai diari.

El centre s’erigeix com un oasi de convivència en un barri obrer marcat per “fortes divisions” i on és fàcil que qualsevol espurna faci saltar l’enfrontament, explica la Rhamscel, de 24 anys. La primera frontera palpable -i històrica des dels orígens del projecte fa quasi 30 anys-és entre paios i gitanos, una comunitat molt nombrosa a Torre-romeu. Però, en l’última dècada, a aquesta convivència s’hi ha sumat l’arribada de marroquins i subsaharians, que han canviat el dibuix del barri, explica Xavi Gómez, que és coordinador i un dels educadors de l’espai de lleure Pandora.

Després de reprendre els estudis fa tres anys per fer un curs de qualificació professional en administració, la Rhamscel va deixar-se convèncer pel Xavi i altres educadors seus per treure’s el curs de monitora. I ho va fer sent ja mare de dues criatures. “Ser monitora ha sigut la millor tria que he fet mai perquè m’omple molt, i això que no m’ho pensava”, diu mentre de fons se sent el xivarri dels nens que ja arriben de l’escola. A les tardes, les sales del centre s’omplen de nens -dividits per edats- que els educadors recullen de les escoles del barri. A Pandora els espera el berenar, cedit pel Banc dels Aliments, i un compendi de jocs, activitats i reforç escolar per als més grans fins que al vespre arribi l’hora d’anar cap a casa.

“L’arribada de la Rhamscel és el millor que li pot passar a un projecte com Pandora, perquè és un referent per a la gent del barri, és d’aquí, i això dóna esperances”, remarca el Xavier. “Nosaltres hauríem d’acabar marxant perquè els mateixos veïns agafessin les regnes del projecte”, augura. Però l’equip d’onze educadors del centre no tenen pensat marxar enlloc, sinó ben al contrari. Són al barri quasi les 24 hores del dia i no hi ha ningú que no els conegui.

Obrir-se camí en plena crisi

Pandora no ha renunciat a créixer tot i els entrebancs de la crisi, que han castigat especialment el barri i han fet justament que les necessitats d’atendre els infants augmentessin. Tenen una llista d’espera de 40 nens. Moltes de les famílies ateses es dedicaven a la construcció i ara, a la majoria, les mantenen ajuts -com el PIRMI- o, en alguns casos, ni això, perquè ja els han esgotat, sosté Mireia Bogunyà, educadora i coordinadora de la unitat infantil de Pandora. Enmig de l’adversitat, però, Pandora no només manté els programes, sinó que els ha anat ampliant per acompanyar les necessitats del barri.

L’últim, creat fa només quatre anys, és el programa maternoinfantil per acompanyar noies que afronten la maternitat joves i en entorns que no els hi posen fàcil. La Rhamscel i algunes companyes de l’esplai van ser les primeres usuàries del projecte, recorda el Xavi. “Ens vam trobar amb joves de l’esplai que no havien escoltat gaire quan els explicàvem tot el tema de la sexualitat i la prevenció i que s’anaven quedant embarassades ben joves”, diu en to irònic. De cop, malgrat tenir edat per estar encara a l’esplai, no hi podien anar perquè tenien un bebè i la seva realitat canviava.

Quan va engegar el projecte, la Rhamscel havia tingut el seu segon fill i reconeix que li hauria agradat tenir aquest espai amb el primer nen, que va tenir amb només 17 anys. “Aquí et sents molt acompanyada, perquè algunes situacions et superen i no saps com actuar”, explica. A l’espai maternoinfantil ja s’han atès una trentena de mares -aquest any s’estrena el primer pare també- i s’ofereixen xerrades i activitats amb llevadores, personal mèdic que respon als dubtes de les mares, així com també formació i orientació de temes com l’alimentació infantil, explica la Mireia. De moment, els recursos només permeten oferir el servei un matí a la setmana perquè els grups són reduïts (de sis o set noies) per afavorir, alhora, que facin xarxa i s’ajudin. “Troben un espai per a elles, sense la pressió que a vegades tenen a fora, on sovint la dona s’encarrega dels fills i la casa en solitari”, afegeix la Mireia.

L’atenció a les mares i els nadons ha sigut quasi resultat d’una evolució natural, per fer acompanyament a joves del centre, però també completa el mosaic de programes de prevenció que desplega Pandora a Torre-romeu i busca actuar en un doble vessant: protegir els nens i joves i ajudar al seu desenvolupament i, de retruc, pacificar la convivència al barri provocant un acostament també entre les famílies. La Rhamscel, des de la seva nova posició com a monitora, veu amb esperança com des del centre es poden transformar coses: “Veig famílies que a fora al carrer ni es parlen i aquí els nens juguen, parlen sense els prejudicis dels adults i es tenen afecte, això dóna esperança”, insisteix. De fet, ella mateixa és exemple de com es poden anar vencent aquestes separacions perquè el seu marit és un jove gitano que va conèixer justament quan tots dos coincidien cada tarda a Pandora fa uns anys.

Fugir de les etiquetes

Pandora era conegut des dels seus inicis com l’esplai dels gitanos, però ha fet tot un camí de creixement i ha lluitat per treure’s de sobre etiquetes. Fins i tot, els últims anys funciona amb un sistema de quotes per equilibrar els orígens dels nens que atenen a l’esplai: “Així superem els recels d’algunes famílies, que no volien portar els nens al centre si hi havia majoria gitana o paia o d’altres procedències”, explica el Xavi. Els equilibris ajuden també a superar estereotips: “Amb aquesta convivència diària passem del «No em cauen bé els moros» a una sintonia molt diferent”.

L’altre gran element diferenciador de Pandora és justament l’aspecte integrador entre tots els programes que fa. Pandora atén infants derivats per la DGAIA i amb situacions serioses de risc, però aquests infants es barregen amb d’altres que potser viuen realitats molt més estables i tenen situacions familiars normalitzades. “Aquest és l’èxit del projecte, que no ens orientem a la canalla amb alta problemàtica a casa, econòmica o social, sinó que hi ha de tot i els nens troben miralls en altres companys”, explica la Mireia. Pandora té moltes cares i la burocràcia és intensa, però els nens no noten cap diferència vinguin d’on vinguin, afegeix.

Pandora va ser l’embrió i avui és una de les branques de la Fundació IDeA, una entitat que actua per a la protecció dels infants i joves i la seva incorporació a la societat. La presidenta d’IDeA, Dolores Rodríguez Iglesias, defensa la tasca preventiva que despleguen a través del lleure i reivindica més recursos: “Amb més espais per treballar la prevenció, caldrien menys estructures de protecció i ho hem de seguir dient ben alt”, reivindica l’educadora. 

De l’esplai a usuàries del servei maternoinfantil

L’espai maternoinfantil de Pandora, al barri Torre-romeu de Sabadell, va néixer en plena crisi fa quatre anys. Va ser una evolució de la seva activitat, centrada en la protecció a infants i adolescents i basada durant quasi 30 anys en l’educació en el lleure. Pandora és un dels pilars que fomenta, alhora, la convivència de les famílies en un barri amb molts riscos socials. Les primeres usuàries del servei maternoinfantil van ser justament joves de l’esplai -una d’elles és avui monitora del centre- que van quedar-se embarassades i afrontaven la nova realitat mancades d’orientació i no sempre acompanyades. L’espai, per on han passat una trentena de noies, ofereix xerrades amb llevadores, infermeres o dietistes que els donen consells per a una correcta alimentació de l’infant. L’atenció de 0 a 3 anys és el projecte que completa Pandora, que ja atén infants de fins a 12 anys al centre obert i l’esplai i que també és el local de trobada per als joves.