KNOCK OUT
Diumenge 15/01/2017

Robin, la guerra ha començat!

"Hollingworth va donar la primícia de l'inici de la II Guerra Mundial"

i
Mònica Planas
3 min
Robin, la guerra ha començat!

Aquesta setmana ha mort a Hong Kong, als 105 anys, Clare Hollingworth. Els seus cuidadors expliquen que encara dormia amb el passaport a la tauleta de nit per si havia de sortir corrents a cobrir alguna notícia. Es va fer famosa amb vint-i-vuit anys perquè va donar la primícia més important del segle XX: l’inici de la Segona Guerra Mundial. L’agost del 1939 va demanar al Daily Telegraph que l’enviessin a Polònia sabent que la guerra podia ser imminent. Només feia una setmana que vivia a Gliwice, a la frontera germano-polonesa, i un matí es va dirigir cap a Alemanya a comprar vi, aspirines, una lot i queviures. A la frontera va veure uns enormes llençols estesos que separaven els dos països. El vent va fer voleiar la roba i al darrere hi va descobrir centenars de tancs alemanys que ocupaven la vall. Tres dies més tard, a les cinc de la matinada de l’1 de setembre del 1939, a Hollingworth la va despertar el soroll dels tancs entrant a Polònia. La corresponsal va trucar al seu director i a un amic, Robin Hankey, que treballava a l’ambaixada britànica. “ Robin! La guerra ha començat! ” Cap dels dos se la creia perquè les fonts oficials asseguraven que els països encara estaven en negociacions. Va haver d’obrir la finestra i posar l’auricular al vent perquè sentissin l’aldarull.

Clare Hollingworth va fer de corresponsal arreu del món. Va ser acusada de ser espia de l’MI6 per la policia secreta polonesa després de participar en l’alliberament de més de tres mil jueus que fugien dels nazis. Els seus amics li van atribuir el sobrenom de laPimpinella Escarlata. Va ser la primera corresponsal occidental acreditada a la Xina després de la Revolució Cultural. Va cobrir la Guerra del Desert al nord d’Àfrica, les guerres d’Algèria i la d’Índia i el Pakistan. Va descobrir que Kim Philby (que va inspirar la novel·la El tercer home, de Graham Greene) era un espia de la Unió Soviètica. És famosa la manera, una mica còmica, com a Algèria va aconseguir que l’Organització de l’Exèrcit Secret alliberés un company del Telegraph a qui havien segrestat, després d’amenaçar al portaveu de fotre-li la sabata pel cap. Era una mica bèstia: durant una breu etapa de calma vivint a París netejava les males herbes del jardí amb un llançaflames i regalava sabres de soldats àrabs als nens. Es llançava en paracaigudes, va dormir en camions o colgada de sorra fins al coll per no passar fred al desert. La seva palpitant biografia la va recollir el seu besnet a Of fortunes and war. Hollingworth va crear també una xarxa de dones col·legues arreu del món: Ève Curie, Martha Gellhorn, Clare Boothe Luce...

El 1980 va ser destinada a Hong Kong i s’hi va quedar. Vivia davant del Club de Corresponsals Estrangers, on sempre va tenir taula pròpia. El 1995 va perdre la vista i va deixar de treballar. Però el pitjor de tot és que ja no va poder llegir els diaris. La seva cuidadora explica que el que l’ha mantingut viva fins als 105 anys ha sigut el seu desig fervent d’estar al corrent de l’actualitat. Els amics li llegien els diaris i la informaven. El seu últim aniversari, a l’octubre, la seva cuidadora va explicar que la periodista tenia l’anhel de veure una dona presidenta dels EUA. No ho ha aconseguit. Hollingworth encarna tots els valors personals i periodístics que Trump no pot suportar.

stats