Publicitat
Publicitat

Salut i República Federal

A Barcelona, quan es va conèixer el canvi de govern, els carrers es van omplir de gent que en volia saber els detalls

Entre els diversos episodis que ha viscut Barcelona que no han sigut recordats per la història n’hi ha un que va tenir com a protagonista la Primera República Espanyola. Aquesta era una antiga aspiració de molts republicans catalans, que ja el 1843 havien fet un primer intent a la font del Soc, a prop de Figueres. L’últim havia tingut lloc a Barcelona, el febrer del 1869, quan diversos membres del Cercle Republicà Democràtic Federal es van reunir, armats amb pistoles i fusells, disposats a prendre el poder a la capital catalana. Sembla que hi va haver delacions, que la meitat dels conspiradors no es van presentar i que la policia ja els esperava per detenir-los i empresonar-los al castell de Montjuïc. No obstant, la caiguda dels Borbons i la posterior abdicació d’Amadeu I van fer possible que, a principis de febrer del 1873, davant del buit de poder, les Corts proclamessin la República. Els partidaris de la restauració borbònica s’hi van posicionar estratègicament a favor, per guanyar temps i impedir que un nou rei, d’una dinastia diferent, pogués tenir èxit on Amadeu de Savoia havia fracassat.

A Barcelona, quan es va conèixer el canvi de govern, els carrers es van omplir de gent que en volia saber els detalls. Aviat es va desfermar l’entusiasme de les classes populars, que contrastava amb la desconfiança de la burgesia. El Comitè Republicà Democràtic Federal de la província de Barcelona va publicar un ban que acabava amb un estentori: “Salut i República Federal!” Els cercles republicans de la capital i de les poblacions del pla van convocar una reunió general per presentar candidats a l’Assemblea Federal. Els de Sant Martí de Provençals es deien Francesc Pi i Margall i Josep Anselm Clavé. La proclamació va coincidir amb el Carnestoltes, i per aquesta raó les societats humorístiques com Lo Niu Guerrer o El Gavilán van organitzar cavalcades festives i balls multitudinaris.

El diari La Independencia informava que, a l’Eixample, van rebre la notícia amb una banda de música i molts balcons engalanats. En zones com l’Empordà o la conca del Llobregat va haver-hi repic de campanes i grans celebracions. Un dels primers actes de les autoritats provisionals va ser indultar dos reus que havien de ser executats a Barcelona. Al primer Ajuntament republicà hi havia gent com Valentí Almirall o Conrad Roure, que a les seves memòries explica que la ciutat patia una plaga de carteristes. Com que la policia no actuava, quan en descobrien un, entre els vianants li clavaven una pallissa. Cita el cas d’un venedor de mistos que, davant de l’Estació de França, mentre discutia amb un client, va ser confós amb un lladre. Els vianants van lligar-li una corda als peus i el van arrossegar fins a la Rambla, on va arribar cadàver.

La Diputació de Barcelona va intentar proclamar l’estat català federal, sense èxit. Quan només feia un any que havia començat la Tercera Guerra Carlina, es va dissoldre l’exèrcit regular. El pànic als carlins va provocar tota mena de rumors, com a finals de març d’aquell any, quan es va dir que es reunien a Santa Maria del Mar, on tenien armes amagades. Alarmats, centenars de barcelonins van ocupar els carrers dels voltants del temple i van exigir fer-hi un escorcoll, que amenaçava de degenerar en una nova crema d’edificis religiosos. Finalment, després de regirar des de la sagristia fins als confessionaris, la Milícia Nacional va obligar els federals a abandonar el lloc, i va establir una guàrdia per impedir que l’església fos novament atacada.

La Primera República Espanyola va tenir una primera fase federal, amb quatre presidents en només un any. Després del cop d’estat del general Pavía, hi va haver una segona fase unitària, en realitat un govern conservador que va facilitar la tornada dels Borbons, el gener del 1875, quan Alfons XII va desembarcar a Barcelona.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT