SI aquest dilluns algú es lleva amb la idea de pintar un sol amb un somriure, caldrà que també li dibuixi una piga a la galta. Aquesta petita piga és Mercuri, que dilluns, des de les 13.12 hores fins a les 20.42, passarà entre la Terra i el Sol, i projectarà la seva ombra (com una petita piga negra) sobre l’astre rei, movent-se molt lentament en línia recta.

El trànsit de Mercuri és un fenomen poc freqüent. Tot i que Mercuri passa entre nosaltres i el Sol cada quatre mesos aproximadament, el trànsit tan sols es produeix quan el Sol, Mercuri i la Terra estan alineats. I això es dóna molt poques vegades perquè les òrbites dels dos planetes no són circulars ni iguals en excentricitat.

Durant un segle, aquesta coincidència tan sols es produeix 13 o 14 cops. Tot i que és poc, encara és molt més freqüent que el trànsit de Venus, que s’esdevé dos cops per segle. L’últim trànsit de Mercuri va ser el 8 de novembre del 2006 i no es va poder veure des de la Península. El pròxim serà l’11 de novembre del 2019, i des d’aquí serà visible només en part, ja que el Sol es pondrà abans que el trànsit hagi acabat, informa l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER). En l’albirament de demà, els que tindran mala sort i no el podran veure seran els habitants d’Austràlia, Nova Zelanda, Indonèsia i l’Àsia Oriental.

ON I COM ES POT VEURE EL TRÀNSIT

Per a aquesta ocasió única, científics i aficionats han muntat dispositius adequats. “A ull nu no es pot veure per dos motius: perquè no podem mirar directament el Sol perquè ens faríem malbé la vista, i perquè es tracta d’un punt molt petit i tan sols es pot veure amb telescopi”, explica Eduard Masana, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (IEEC-UB), un centre que ha organitzat per demà diverses activitats a peu de carrer per fer-ne seguiment. El fenomen també es retransmetrà en directe i per internet al portal Mercuri2016.ub.edu. S’instal·laran dos telescopis davant del Palau Reial de la Diagonal de Barcelona i hi haurà investigadors que explicaran el fenomen dels trànsits planetaris i, en concret, de Mercuri. Els grups interessats a assistir-hi cal que s’inscriguin a través d’aquest correu electrònic: divulgacio@am.ub.es. “Per no crear grans expectatives hem d’advertir que el trànsit de Mercuri és un esdeveniment més aviat discret, encara que sigui un fenomen de gran interès i bellesa astronòmicament parlant”, afirma Masana.

ASTER i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona també s’havien d'organitzar per poder observar el trànsit des de l'Observatori Fabra, a la muntanya del Tibidabo. Finalment, però, a causa del mal temps, aquesta iniciativa ha quedat suspesa. L’Institut de Ciències de l’Espai (ICE) també havia preparat una observació pública des de les seves instal·lacions al campus de la UAB, al costat de la Facultat de Ciències.

Per als que vulguin organitzar-se pel seu compte, els científics de l’IEEC recomanen com a manera més segura d’observar-lo projectar la imatge del Sol a través d’un telescopi sobre una pantalla blanca. Aquesta manera de seguir el trànsit ofereix l’avantatge, a més, de permetre l’observació simultània a un grup de persones.

Mercuri és el planeta més pròxim al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. És a 77 milions de quilòmetres de la Terra. El trànsit té un valor més estètic que científic. ¿L’ocasió permet deduir dades rellevants per descobrir coses desconegudes sobre Mercuri? “No”, respon taxativament Masana. Per a això ja hi ha les missions passades i futures de les agències de l’espai, l’europea, l’ESA, i la nord-americana, la NASA.

En el passat, la sonda Messenger, que va orbitar al voltant de Mercuri durant quatre anys fins que es va estavellar contra la seva superfície en una mena de suïcidi l’abril de l’any passat, ha permès conèixer molt millor aquest planeta. Ha permès determinar la composició de la seva superfície, revelar la seva història geològica, descobrir el seu camp magnètic intern i verificar que hi ha dipòsits d’aigua gelada als cràters de les regions polars que estan permanentment a l’ombra.

Malgrat les altes temperatures (una mitjana de 350 graus), la sonda Messenger va detectar en el seu radar senyals reflectors que fan pensar que al pol Nord, dins de cràters profunds, foscos i amb temperatures baixes, hi ha gel. Igual que la Lluna, Mercuri sembla que hagi patit en la seva pell l’impacte massiu dels meteorits. Entre els senyals, hi ha molts cràters, el més espectacular dels quals és la conca de Caloris, una de les depressions meteòriques més grans del Sistema Solar, amb un diàmetre aproximat d’uns 1.550 quilòmetres, segons les dades de Messenger. Els molts cràters fotografiats per la sonda de la NASA van ser batejats per la Unió Astronòmica Internacional (UIA) amb noms d’artistes de diferents disciplines. Antoni Gaudí, Vassili Kandinski i Pablo Neruda són alguns del noms dels cràters de Mercuri.

L’Agència Europea de l’Espai (ESA) té previst llançar la seva primera missió a Mercuri el 2017, la BepiColombo. Arribarà al planeta el 2024. Està formada per dues naus: l’MPO (Mercury Planetary Orbiter) i l’MMO (Mercury Magnetospheric Orbiter), que durant un any recolliran dades sobre la superfície del planeta, per fer un mapa d’alta precisió, i sobre la seva magnetosfera.

El petit planeta va ser un autèntic desconeguts fins que el 1974 el va sobrevolar la primera sonda, Mariner 10. Amb les primeres observacions es va veure que a la seva superfície s’hi pot amagar la història del passat més antic i violent del Sistema Solar.