Diumenge 11/12/2016

Tintín a Catalunya, una vinculació única

El personatge d’Hergé va arrelar entre els catalans des de la primera traducció d’un dels àlbums l’any 1964, fins al punt que molts van arribar a pensar que el jove reporter era una creació de casa nostra

Marc Vidal
6 min
El col·leccionista Enric Reverté sosté una de les moltíssimes figuretes de Tintín que hi ha a la botiga especialitzada en l'obra d'Hergé que ell matiex va obrir fa pocs anys a Barcelona

Tintín té una relació especial amb Catalunya. Cap de les seves aventures va trepitjar aquestes terres, però. Només se sap que Hergé va visitar la Vall d’Aran com a escolta, quan era jove. Però l’ànima de la seva obra va impregnar el país a partir del moment en què, en ple franquisme, es va publicar -l’any 1964- la primera edició d’un àlbum de Tintín en català: Les joies de la Castafiore. L’èxit va ser tan gran que es van haver d’accelerar al màxim les traduccions per treure al mercat més títols de Les aventures de Tintín, i el 1965, en només un any, es van publicar set entregues. La fama del jove reporter s’havia estès irremeiablement també per aquestes terres. “Els anys 60 eren moments complicats, en què el català s’havia desterrat de l’ensenyament i les esferes públiques i s’havia reduït a l’àmbit domèstic. El Tintín en català va ser per a molts, com també les revistes Cavall Fort o Tretzevents, la primera aproximació al català escrit. Mai abans havien pogut llegir en la seva llengua”, explica l’escriptor Joan Manuel Soldevilla, un dels tintinòlegs de referència a casa nostra, autor de diferents obres sobre Tintín.

Les figueretes que recreen 'Les aventures de Tintín' són peces no aptes per a pressupostos modestos

La traducció al català de l’obra d’Hergé va anar a càrrec del periodista, polític i poeta Joaquim Ventalló, que, quan va saber que l’editorial Joventut publicaria la versió en català, es va oferir per fer aquesta feina. Ventalló havia estat exiliat a França i allà havia descobert l’abast de l’obra de Les aventures de Tintín i, segons diu a la carta que va adreçar a l’editorial, la intenció era evitar que en català el Tintín quedés “una cosa carrinclona” com la traducció castellana, segons deia, “deplorable”, on el personatge queda “disminuït amb un text cursi que és llàstima”.

Els Studios Hergé són extremadament curosos en els productes derivats de l'obra

Els insults del capità, del Port de la Selva

Joaquim Ventalló és, doncs, el responsable dels noms que tenen els personatges en l’edició catalana, entre ells el dels detectius Dupond i Dupont, que en castellà van ser batejats com a Hernández i Fernández, i també dels infinits insults que el capità Haddock dirigeix a tothom que se li posa al davant en mal moment. La inspiració la va trobar entre els que feien servir els pescadors del Port de la Selva, on estiuejava. Pau Vinyes i Roig, l’autor de la biografia de Ventalló i coautor de Tintinaires de Catalunya, explica com, efectivament, la versió castellana és “més pròxima al llenguatge infantil i, en canvi, la catalana que va fer Joaquim Ventalló és més semblant a l’original en francès”. “Una generació de catalans van accedir a la nostra llengua gràcies a les traduccions de Ventalló i això que, en aquella època, regalar-te un Tintín era caríssim, valia molt més que un tebeo normal”, recorda Vinyes.

“Jo sóc fill d’un país en blanc i negre i, per a mi, Tintín era una finestra oberta al món, una oportunitat per viatjar en una època en què això no es feia”, assegura Enric Reverté, tintinaire convençut, que, ara mateix, regenta una de les poques botigues al món especialitzades només en Tintín: Cantonet. És a quatre passes de la Sagrada Família, en ple Eixample de Barcelona, però entrar a la seva botiga és perdre’s entre mons llunyans: coets com el que va portar el jove reporter a la Lluna, fetitxes de civilitzacions perdudes, cotxes i avions en miniatura, figuretes dels personatges de Les aventures de Tintín, plats, gots, tasses, trencaclosques, samarretes… No hi falta de res. La seva col·lecció, ara mateix, es considera una de les més importants de Catalunya.

El catàleg d'Studios Hergé inclou des de parament de la llar fins a roba de vestir

La seva botiga és, de fet, una petita història d’èxit després que la crisi econòmica l’obligués a tancar un taller d’arts gràfiques. “El meu bagatge després de 25 anys col·leccionant Tintín em va fer veure que el meu futur era una botiga especialitzada en el personatge”, recorda, i explica que, mentalment, pot distingir si una peça del món Tintín forma part del catàleg oficial de productes, per molt antiga que sigui. “Quan compres una peça, compres una màquina del temps cap a la teva infància, però més enllà del factor emotiu, també hi ha el factor mental, ja que, en el fons, només canvies diners de lloc, allò es revaloritza amb el temps, cada cop es paga més a les subhastes”, reflexiona.

Tintín "era català"?

Com molts tintinaires, de petit es va pensar que Tintín “era català”, fet per un autor d’aquí. Va ser gràcies al talent d’Hergé per idear un personatge prou universal que tothom pogués fer seu i també a l’exitosa l’adaptació lingüística que va fer Ventalló, que va catalanitzar noms com el del luxós habitatge del capità Haddock, el Castell del Molí, a Molins de Dalt (Moulinsart, en l’obra original en francès). “Pel tipus de dibuix d’Hergé, que recorda el dels grans il·lustradors catalans Gaietà Cornet i Joan Junceda d’abans de la Guerra Civil; per la filiació escolta i cristiana del personatge, que també és molt catalana, per la traducció… tot plegat propicia una simpatia emocional cap a Tintín que fa que el sentis com a català. És una vinculació única, ni els belgues ni els francesos ho entenen”, explica el tintinòleg Joan Manuel Soldevilla, que alerta sobre la falta de relleu generacional en la immersió a Tintín.

Studios Hergé fa recreacions a escala de peces i material d'escriptori sobre 'Tintín'

Demanar a un tintinaire quina és la seva aventura preferida és posar-lo en un compromís. Però el propietari de Cantonet no ho dubta: L’illa negra. És una aventura que respira el seu antic ofici, les arts gràfiques, encara que en el cas de Tintín siguin uns falsificadors de bitllets. “Per la història i l’estètica, a mi m’agrada un àlbum de maduresa, L’afer Tornassol. Però també per l’exotisme El ceptre d’Ottokar … Dir-ne un és molt difícil”. La tria la fa Jordi Duch, president de 1001-Associació Catalana de Tintinaires, que aplega uns 400 socis per compartir la passió per Tintín i difondre a casa nostra l’obra d’Hergé. “Si l’associació existeix és que hi havia la necessitat de crear-la”, explica Duch, que considera que “Tintín és una peça més del trencaclosques de la cultura del nostre país, d’aquelles que si la treus, es veu que falta”. Les dimensions de l’associació ho demostren: és la tercera del món en nombre de socis, darrere de la franco-belga i l’holandesa. Tintín apassiona encara els catalans.

El majordom del Castell del Molí és un professional excel·lent, capaç d'evitar 'in extremis' que la safata caigui al terra.

Els DVD de les 21 pel·lícules de Tintín, amb l'ARA

Els fans de Tintín tenen ara una ocasió immillorable per aconseguir la col·lecció completa de les pel·lícules protagonitzades per l’intrèpid periodista creat per Hergé. Des d’avui mateix i fins al 31 de desembre, l’ARA ofereix, en DVD, els 21 títols de la sèrie de films d’animació Les aventures de Tintín. Totes les pel·lícules inclouen, a més de la versió catalana -amb les veus d’Albert Trifol Segarra, Josep Maria Ullod, Fèlix Benito i Jordi Varela- la castellana i la francesa.

El pack es pot aconseguir exclusivament a través d’internet -no als quioscos-, a la web http://promo.ara.cat/tintin-ca. La col·lecció, que està formada per 21 DVD, està valorada en 149,99 euros, però l’ARA l’ofereix a través de la seva botiga online per un preu de tan sols 59,99 euros. L’enviament, dins del territori espanyol, és gratuït, i el lliurament es farà entre 5 i 7 dies després de la compra.

La sèrie de pel·lícules de Les aventures de Tintín és una producció francocanadenca que es va emetre per primera vegada a la cadena France 3 l’any 1991, i que posteriorment es va poder veure a TV3 doblada al català. Es tracta de l’adaptació audiovisual més completa dels còmics d’Hergé, ja que porta a la pantalla -amb alguns retocs- 21 de les 23 històries que el dibuixant belga va deixar acabades: només en queden fora les dues primeres, Tintín al país dels Soviets i Tintín al Congo.

stats