S tephanie Sarley és una il·lustradora i gravadora d’Oakland. Jerry Saltz, crític d’art de la New York Magazine, li va dedicar una sola frase el dia que la va descobrir: “Vostè és un geni”. En canvi, la seva obra li ha comportat crítiques, amenaces, insults i fins i tot les xarxes socials li han prohibit exhibir les seves produccions. Instagram li ha tancat el compte en diverses ocasions perquè ha considerat que el contingut és obscè. Ella ara estudia el rebuig i la violència que desperten en alguns individus les seves creacions.

Si visiteu la seva web notareu que, efectivament, Sarley té ganes de provocar. Algunes persones que han contemplat la seva obra fins i tot han admès que s’han excitat. I aquí rau la filosofia més profunda de la seva estimulació artística. Stephanie Sarley fa videoart utilitzant fruites obertes per la meitat. Poden ser llimones, melons, maduixes, alvocats, kiwis, papaies o mangos. El que sigui. Els dits de Sarley apareixen en el vídeo acariciant suaument la polpa de la fruita, just allà on s’ajunten les llavors, on reposa el pinyol o on conflueixen els grills. L’índex i el dit del mig van acariciant la carnadura de la fruita amb delicadesa fins que els dits s’enfonsen en l’epicentre. Sovint el suc brolla al voltant de les puntes dels dits. És com si la fruita reaccionés amb un esclat de vida, agraïda i generosa. L’impacte és més contundent quan repeteix l’exercici amb una taronja sanguina. Els dits penetren en el petit forat del centre, on tots els grills queden subjectats per unes delicades membranes blanques. Quan la primera falange desapareix dins de la carn tibant de la taronja, ràpidament n’emana un suc vermell com la sang que regalima per sobre la fruita i deixa els dits xops.

Qui contempla enjogassat aquestes breus mostres de videoart no pot evitar esbossar un somriure de complicitat. És en aquest punt que s’estableix la connexió entre l’artista i l’espectador voyeur. És una simple i innocent metàfora, molt sensual, d’una vulva. No és la primera artista que intenta provocar l’espectador mitjançant aquest joc d’imatges, d’aquesta simbiosi entre el món natural i el sexe. Més enllà de les vulves òbvies que van pintar Courbet o Schiele hi ha dones que van jugar a suggerir i crear perplexitat davant d’una forma innocent. L’artista nord-americana Georgia O’Keeffe es va fer famosa per les seves flors ( Yonic flowers ) que, entre pistils, sèpals i pètals, t’insinuaven espais clitorians. Tee Corinne va passar a la història de l’educació sexual pels seus llibres per acolorir formes vulvàcies que recordaven els quaderns dels nens.

La genialitat rau en la capacitat de pertorbar la sensibilitat a partir d’un objecte tan quotidià com una fruita. L’artista és (en certa manera) innocent. Tot allò d’estimulant o de repugnant que susciti la seva obra és culpa del cervell de qui ho contempla. 