Si la fotografia criminalística té un nom propi, és el d’Usher Fellig, o bé Arthur H. Fellig, o, com el coneixia tothom, Weegee. El sobrenom és un joc fonètic amb la paraula ouija en anglès i té sentit, perquè la seva aparició sobtada als llocs on hi havia hagut un crim semblava cosa de fantasmes. Sempre hi era abans fins i tot que la policia.

Fellig havia nascut Usher un 12 de juny del 1899 a Zolochiv, una població llavors pertanyent a l’Imperi Austrohongarès i que avui forma part d’Ucraïna. Quan tenia deu anys, la família va emigrar a Nova York i allà li van canviar el nom per Arthur. Anys més tard, quan ja l’envoltava una fosca història de misteri en els tèrbols anys trenta novaiorquesos, va ser rebatejat com a Weegee.

Tot i que la seva formació fotogràfica era molt minsa -havia fet d’ajudant d’un retratista de carrer i de tècnic de revelatge-, era un fotògraf de mètode que havia après de manera autodidacta i que tenia una enorme confiança en ell mateix, fins al punt que signava les seves imatges com a Weegee the famous.

Cobria tots els esdeveniments amb una càmera 4x5 Speed Graphic, la que tothom té al cap quan pensa en els fotògrafs de premsa de principis de segle XX, i sempre utilitzava els mateixos ajustos: diafragma tancat a 16, una obturació de 1/200 de segon, i un bon cop de flaix. Fins i tot a vegades es permetia el luxe d’il·luminar l’escena amb un joc de focus que portava sempre al cotxe. Un cotxe que, per cert, es va convertir durant la seva època més activa en casa seva. Allà hi portava una segona càmera per si la primera el deixava a l’estacada, les bombetes del flaix, queviures i tabac per sobreviure a les llargues nits de guàrdia, i mudes de recanvi. Al maleter hi va instal·lar una màquina d’escriure i el laboratori fotogràfic, la qual cosa li permetia poder revelar les imatges i escriure els peus de foto al mateix lloc dels fets per poder-les fer arribar com més aviat millor als diaris.

Tot i ser conegut sobretot per les seves descarnades imatges en blanc i negre de la vida nocturna de Nova York, on els accidents de trànsit, els incendis o les víctimes de tirotejos s’emportaven tot el protagonisme, Weegee també va realitzar altres tipus de fotografies i, de fet, va tenir un ampli reconeixement tant a nivell popular com en els ambients artístics i, en el moment de la seva mort, el 1968, era un artista prestigiós. Va retratar les dames de l’alta societat novaiorquesa vestides amb les millors gales i nens del carrer, va realitzar diversos nus, va fer experiments amb la distorsió de la imatge i fins i tot va treballar a Hollywood.

A la ciutat del cinema no només va fer la foto fixa de la pel·lícula Doctor Strangelove, de Stanley Kubrick, sinó que va treballar com a actor en petits papers i d’assessor en diversos rodatges. El seu primer llibre, Naked city, va servir d’inspiració al director Jules Dassin per realitzar la pel·lícula que portaria el mateix títol i que es va estrenar el 1948. Durant aquesta època va fer diversos retrats de les celebritats de l’època, però sempre amb el seu punt de vista peculiar, ben allunyat del glamur de Hollywood als anys 50. El seu treball ha inspirat també altres films, com L’espiavides, de l’any 1992, en què Joe Pesci interpretava el seu paper.

Gran part de la seva obra és podrà veure ara a FotoColectania (passeig Picasso 14, Barcelona), del 5 de juliol al 5 de novembre, gràcies a la col·laboració del col·leccionistes suïssos Michel i Michèle Auer, propietaris d’un dels fons de fotografia més rellevants d’Europa, en què l’obra de Weegee té una especial importància.