COL·LECCIONAR ANIMALS ÉS UNA AFICIÓ QUE JA VE D’ANTIC, va ser privilegi de comtes i reis. Tanmateix, fins a la fundació del London Zoo el 1826 no es va parlar pròpiament de zoològics. L’expectació que va provocar aquell parc de feres va fer que li sortissin imitadors per tot Occident: no hi havia ciutat civilitzada de veritat sense la seva mostra zoològica.

A Barcelona, aquesta novetat de la ciutat industrial encara va tardar quasi un segle. Mentrestant, els barcelonins van haver de conformar-se amb les gàbies que l’any 1877 va instal·lar el domador francès Jean Baptiste François Bidel a la Gran Via, amb lleons, elefants i hienes. O amb la que només dos anys més tard es va veure al Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça Catalunya. L’empresa anunciava que a les tres i mitja de la tarda es podia veure com alimentaven les serps amb gallines i conills.

Llavors era notícia que la col·lecció de l’empresari Cecili Oriol aniria al museu Martorell de Ciències Naturals de la Ciutadella, per a una exhibició pública. Aquell mateix any es va parlar molt d’aquells reculls de fauna, com la que mostrava el veterinari, metge i taxidermista Francesc Darder al carrer Mendizábal (avui Junta de Comerç). Aquest pioner de la divulgació científica es convertiria en el primer director del zoològic barceloní, molt abans de fer-se famós per l’africà dissecat que hi havia al museu de Banyoles que porta el seu nom. L’any 1887 un altre col·leccionista, l’italià Luigi Cavanna, va exhibir les seves feres al teatre Novedades. Aquest home era un comerciant, expert a adquirir animals per a zoològics i museus d’arreu d’Europa. Oferia dues funcions diàries, en les quals mostrava al públic com s’alimentaven els tigres o els cocodrils. Si de Bidel diu la llegenda que va passejar amb una lleona per la Rambla, de Cavanna expliquen que portava a abeurar els seus animals a les fonts públiques, amb la consegüent estupefacció del veïnat.

Aquell mateix 1887 es va començar a parlar de fer un zoològic a Barcelona, i l’Associació d’Aficionats a la Caça i la Pesca del Principat va regalar a l’Ajuntament una guineu viva de les feréstegues muntanyes de Caldes de Montbui. L’alcalde va declarar que aquell animal faria companyia a la resta que acollia ja el Parc de la Ciutadella, a l’espera de disposar d’unes instal·lacions apropiades. Només uns mesos més tard va començar l’Exposició Universal del 1888, en la qual el doctor Antonio Vila y Nadal va provar sense èxit d’obrir una estació zoològica dedicada a la reproducció. Aquella mostra internacional no va mostrar cap col·lecció zoològica, però el públic va poder fruir d’allò més amb tres exposicions particulars. Primer, l’abril es va instal·lar a la Gran Via el domador Mister Redenbach, que mostrava des d’orangutans a serps verinoses. La premsa informava que aquesta mostra estava dotada de petites basses d’aigua per a l’exhibició de foques, caimans i amfibis. Després va tornar Luigi Cavanna a la plaça Catalunya, anunciava tigres de Bengala i lleons de Sud-àfrica. Per acabar-ho d’adobar, Bidel també va venir a Barcelona, aquesta vegada acompanyat de Mister Alexiano, amb qui ensinistrava óssos, elefants i bèsties de tota mena. Enmig de la febre faunística que va viure la ciutat, les autoritats van anunciar la compra de la col·lecció de Pedro Antiga per al museu Martorell.

DARDER, EL PRIMER DIRECTOR

Feia poc que havia acabat l’Exposició Universal quan els diaris van anunciar que Barcelona tindria el seu zoològic, i que el director seria Francesc Darder. El desembre del 1891 es van nomenar els nous càrrecs, i uns dies més tard es va decidir la seva ubicació dins del Parc de la Ciutadella. També es va decidir comprar la col·lecció que l’empresari Lluís Martí-Codolar tenia a Horta, recentment visitada per la reina Maria Cristina i el seu fill, el futur rei Alfons XIII. Una comissió municipal en què figuraven Carles Pirozzini i Francesc Darder va anar a visitar la Granja Vella, una finca que actualment es la Residència Salesiana Martí-Codolar, a veure els animals que hi residien. Les obres es van fer a tota velocitat, i aquell estiu ja estava llesta l’àrea dels llops i les gàbies de ferro laminat per als grans felins. Es va anunciar la inauguració per Sant Jaume, però no va ser fins a la Mercè del 1892 que va obrir el nou zoològic. Aquell dia va ploure.

L’AVI ES DEIA BABY

El recinte primitiu era un parc d’accés obert que funcionava unes hores a la tarda, pensat com una prolongació dels jardins de la Ciutadella. En les seves instal·lacions s’hi podien veure cangurs, antílops, camells, óssos, simis, feres de diverses menes i aus exòtiques, tot i que l’estrella de la col·lecció era un elefant de l’Índia anomenat Baby, que va ser rebatejat com l’Avi. Corria la veu que era molt intel·ligent, malgrat ser víctima de contínues malifetes de la canalla. Les primeres queixes van ser per les tanques de fusta que impedien acostar-se a les bèsties exposades: la gent deia que no les veia bé. Els administradors també protestaven, pels actes vandàlics contra els animals.

Aquell mateix octubre ja hi havia qui demanava prohibir donar-los menjar. Com era previsible, en els següents anys es van produir diversos episodis protagonitzats per brètols anònims, que van costar la vida d’algun dels seus habitants. En aquelles dates, el director del parc va publicar a La Vanguardia un seguit d’articles, tasca avançada en la difusió del naturalisme a Catalunya. Potser avui en dia és més clara la distinció entre fauna salvatge i domèstica, però llavors no era tan evident. L’Ajuntament va haver de rebutjar moltes donacions, a causa del gran nombre de gallines, vaques i ovelles que els regalaven (una de les principals vies de finançament del zoològic va ser la venda d’ous, plomes i llet). Aviat es va saber que la zebra patia atacs epilèptics, El Noticiero Universal va anunciar que l’Ajuntament volia comprar sis lleons i dos gossos danesos, i el 1894 van arribar les primeres panteres i els tigres. Aquell any va circular el rumor que s’havien escapat uns caimans, L’Esquella de la Torratxa va publicar un dibuix satíric sobre aquest tema en què es veia un sauri amb un farcellet i un bastó, abandonant les instal·lacions del zoo.

Francesc Darder va deixar la seva empremta personal en aquell primer zoològic, que va imaginar com una institució per a la conservació de la fauna salvatge. Va dividir-lo en tres seccions (primats, animals aquàtics i quadrúpedes) i el 1909 va patrocinar un aquari dedicat a la cria de peixos en la cascada monumental de la Ciutadella, gràcies al qual es van repoblar molts rius catalans.

L’any 1914 va morir l’Avi després de trencar-se una pota (va arribar a circular que uns vàndals li havien donat mistos per menjar), i el seu esquelet es va donar al museu Martorell. Quatre anys després i quan ja estava quasi retirat, va traspassar el mateix Darder. Aquest infatigable naturalista va morir d’una mossegada de serp i el va substituir el seu fill Jeroni Darder, amb el qual l’accés va deixar de ser gratuït. Curiosament, aquest fet es va traduir en un augment dels visitants, cosa que va fer possible l’ampliació i renovació de les instal·lacions. Tanmateix, aquell jardí amb fauna d’arreu del món, fruit d’una època farcida d’exposicions i col·leccions de tot tipus, ja mai més seria el mateix. Com la Belle Époque que es va emportar la Gran Guerra, Barcelona va canviar i amb ella el seu parc zoològic.