Diumenge 26/04/2015

25 anys buscant els secrets de l’Univers

El telescopi espacial Hubble està d’aniversari. Aquest llegendari ull de l’Univers ha fet troballes sobre l’origen del cosmos i ha vist néixer estrelles. Es prepara per a la jubilació, cap al 2020

Mònica L. Ferrado
4 min
25 anys buscant els secrets  de l’univers

EL 24 D’ABRIL DEL 1990, LA NASA va llançar a l’espai el telescopi Hubble amb la promesa que permetria tenir imatges sense precedents de l’Univers. Ara, passat el temps, es pot afirmar que les promeses de l’agència nord-americana s’han complert i que les dades de l’avi dels telescopis espacials han aconseguit revolucionar l’astrofísica. El Hubble ha permès revelar, entre moltes altres coses, l’existència de l’energia fosca, nebuloses increïbles, sistemes protoplanetaris, galàxies en col·lisió i que l’expansió de l’Univers s’està accelerant. També ha permès concretar millor com és de vell el nostre Univers. Actualment es considera que té uns 13.800 milions d’anys.

Tot i la potència dels telescopis que observen l’espai des de la Terra, els telescopis espacials com el Hubble permeten captar longituds d’ona impossibles de recollir des de la Terra per la presència de l’atmosfera. S’evita la distorsió que produeix l’aire en la llum de les estrelles i les imatges poden ser de molta més resolució. El resultat són imatges espectaculars que els mateixos científics de la NASA s’encarreguen d’embellir encara més amb filtres. Des dels inicis, la NASA ha desenvolupat un programa educatiu adreçat a les escoles sobre el coneixement que es desprèn del telescopi. Els mateixos astrofísics qualifiquen el Hubble com el telescopi de la gent, ja que, a més d’haver permès fer descobriments, la bellesa de les seves imatges també ha aconseguit acostar l’astronomia al públic general. Algunes fins i tot es poden arribar a considerar icones, que han inundat internet i les xarxes socials, i han il·lustrat samarretes i pòsters que decoren les parets.

Inicialment, el Hubble es va dissenyar per treballar un màxim de 20 anys. I encara no s’ha jubilat. Els experts coincideixen que està en plena forma, tot i que possiblement el 2020 ja li donaran vacances. De fet, la NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA) ja treballen conjuntament en el seu relleu, el James Webb Space Telescope, que si tot va bé es llançarà el 2018. Tot i l’alta resolució de les imatges del Hubble, el cert és que la seva tecnologia ha sigut superada de lluny. Els seus miralls de 2,4 metres són petits per als estàndards que hi ha actualment, amb miralls de fins a 10 metres.

CORREGIR LA VISTA

La seva bona salut no és la que es preveia durant els complicats inicis. Abans del seu llançament, uns 10.000 científics van treballar durant una vintena d’anys en el desenvolupament del telescopi. Es tractava d’una de les grans apostes de la NASA. El llançament es va haver d’endarrerir fins al 1990 a causa de l’accident del Challenger, però quan finalment va sortir amb destí cap a l’Univers, per a la NASA va significar una prova de foc superada.

Tot i això, la satisfacció va durar poc. La primera imatge que va enviar el Hubble revelava que hi havia un problema greu als miralls. Van caldre tres anys més per preparar tota l’operació per reparar el Hubble, en una missió sense precedents: cinc astronautes es van endinsar a l’espai, enfundats en els seus vestits especials i amb condicions de gravetat zero, per instal·lar les lents que havien de corregir la miopia del gran ull. Aviat va arribar la primera imatge que indicava que l’operació havia sigut un èxit.

Des d’aleshores, quatre missions més de manteniment d’astronautes experts han permès conservar i actualitzar la qualitat del Hubble. L’última va ser el 2009.

COMENÇA L’ESPECTACLE

Amb la vista corregida, una de les primeres imatges que va deixar glaçats els astrofísics va ser la col·lisió del cometa Shoemaker-Levy 9 amb el planeta Júpiter. Una de les més d’un milió d‘imatges que ha enviat mentre ha fet 130.000 voltes a la Terra, una cada hora i mitja. Ha fotografiat des de nebuloses fins a galàxies llunyanes. Ara fins i tot mira de captar imatges d’exoplanetes (planetes candidats per allotjar vida), que quan se’l va enviar a l’espai ni es coneixien.

Els científics han tret quasi tot el suc possible del Hubble. Està tan sol·licitat que tan sols un de cada cinc científics que demanen tenir accés a temps d’observació n’obtenen. Malgrat això, el telescopi també és pioner en open data (accés obert a les dades) i, per tant, científics de tot el món tenen accés a les dades que recull. I això ha acabat comportant més de 12.800 articles científics publicats.

Una de les primeres grans aportacions del Hubble va ser determinar que l’expansió de l’Univers s’està accelerant, gràcies a les dades obtingudes a partir del monitoratge de supernoves (estrelles que exploten). Una de les conseqüències és que l’Univers podria acabar glaçat. Es creu que és la misteriosa energia fosca la que provoca aquesta acceleració.

El telescopi també ha recollit la formació d’estrelles a través del temps còsmic. En trobar que moltes galàxies ja existien fa 500 milions d’anys, els científics van haver de canviar les seves idees sobre com es van formar les primeres estrelles. Se sap que hi va haver un pic de naixement d’estrelles fa 10.000 d’anys, tot i que els científics encara no han pogut determinar per què. El Hubble va provar que gairebé totes les galàxies tenen al cor un forat negre supermassiu. D’aquesta manera, els astrofísics van poder determinar que els forats negres i les galàxies van evolucionar conjuntament.

El Hubble també ha concretat per primera vegada la composició química de les atmosferes de diversos planetes extrasolars. S’ha pogut trobar l’espectre d’elements com sodi, molècules d’aigua i metà. S’espera que en un futur les noves generacions de telescopis espacials permetin identificar traces d’altres elements relacionats amb l’aparició de la vida, com podria ser l’oxigen.

stats