Es monuments romans de l’antiga Tàrraco ja fa setmanes que fan de caixa de ressonància de la rítmica i hipnòtica marxa dels armats de la Congregació de la Puríssima Sang de Tarragona. Aquesta banda sonora la componen sons marcials com l’estrèpit dels timbals, el repic de les llances o el sincrònic esclafit de les sandàlies dels soldats romans a terra quan exerciten les seves harmòniques maniobres. Els armats escenifiquen aquestes coreografies amb un altíssim grau de culte al detall que dona idea de les hores d’entrenament que hi ha al darrere. En els últims dies, la preparació del gran moment s’intensifica pels carrers de la Part Alta, el casc antic de la ciutat. S’acosta la Setmana Santa i l’excitació està a flor de pell.

“És innegable que actuar davant de tanta gent dispara l’adrenalina. Això ho fem per tradició, i per deixar un llegat a la ciutat, però el component de vanitat també hi és. Ho preparem a consciència i volem exhibir-ho de manera perfecta davant de la ciutat”, explica Alfons Lorenzo, el capità manaies, la màxima autoritat militar d’un escamot de 41 soldats. Té 51 anys, és metge i forma part dels armats de Tarragona des dels 15. Per a ell, ser armat és alguna cosa més que un hobby : “És com una segona família, passem moltes hores assajant o fent el manteniment del vestuari, compartim moltes coses i emocions molt intenses”. Agustí Busquets, enginyer quan no va vestit de romà i cap de fila als armats, apunta: “Ho portem molt a dins, Tarragona té armats des del 1756 i després de nosaltres en vindran molts més. És un gran orgull i una gran responsabilitat”.

L’adrenalina, les ganes d’agradar, un xic de vanitat... Emocions ben tangibles que s’han de controlar. Perquè l’excel·lència està en joc. “No tothom serveix: els moviments s’han de memoritzar i executar a la perfecció”, diu Agustí Busquets. I no és fàcil. El repertori de coreografies és ampli i es renova contínuament: la creu, la cadena, la piràmide, les formacions de dos, de tres, de quatre... Cal sincronitzar aquests moviments, reconèixer com els marca la trompeta, saber maniobrar la llança i, tot plegat, amb una espasa de Dàmocles a sobre: “Qui no ho faci bé no pot continuar al grup, hi ha llista d’espera i només poden desfilar els millors”, sentencia el capità manaies.

Capítol a part mereix l’aspecte interpretatiu. “Un armat ha de fer cara d’armat per ser creïble”, diu Agustí Busquets, que apel·la a l’expressió hieràtica que se li pressuposa a un soldat. Un rictus que no és fàcil de mantenir quan, com explica el timbaler Xavi Salvadó, “la gent que et coneix et fa ganyotes perquè els saludis, o fins i tot et tiren pedres al casc, però has de mantenir el tipus per no trencar l’encanteri”.

A aquesta màgia hi contribueix de manera decisiva el llegat monumental de l’antiga Tàrraco, reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat i que durant la Setmana Santa exerceix d’escenari perfecte per a la desfilada dels armats. “No sé si som els millors de Catalunya, però tenim clar que la nostra representació és especial gràcies a aquest teló de fons”, diu Alfons Lorenzo. De fet, el component històric local ho impregna tot, ja que les representacions dels armats recreen la guarnició de legionaris que Pons Pilat va enviar el segle I aC per assegurar-se que el Messies no ressuscitava com havia predit. A Tarragona, però, a l’hora de la posada en escena es barreja aquest episodi amb la guàrdia pretoriana que l’emperador August va crear per garantir la seva seguretat durant la seva estada de dos anys a Tàrraco, l’any 27 aC.

Els armats de Tarragona presumeixen també de ser uns dels més ben uniformats de Catalunya. Això gràcies a una inversió d’uns 80.000 euros que van fer ara fa 4 anys, que els va permetre renovar bona part del seu equipament. “Els uniformes eren dels anys 50 i ens havien quedat antics, tant pels materials, molt senzills, com per la mida, ja que la mitjana d’alçada ha pujat molt”, explica el capità manaies. A l’hora de redecorar-se, no van mirar prim: cascos dissenyats pel prestigiós Toni Feldon (autor del casc de Brad Pitt a la pel·lícula Troia o del vestuari de Gladiator, entre d’altres), cuirasses fabricades a l’Índia, peces de roba encarregades a diversos tallers especialitzats de Tarragona o Lleida... El resultat fa goig. Cada armat porta a sobre uns 1.800 euros entre cuirassa, casc, llança, escut, sandàlies, etc., un cost que la Confraria va poder assumir gràcies a les aportacions voluntàries tant de particulars com d’empreses de la ciutat.

Un dels grans reclams de la Setmana Santa a Tarragona

Els armats de la Congregació de la Puríssima Sang són una de les joies de la Processó de Divendres Sant de Tarragona, reconeguda com a Element Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat. Una desfilada de tres hores en què l’any passat van participar més de 2.600 persones, amb una vintena de passos de Setmana Santa gràcies a la participació d’una quinzena d’entitats. A més dels armats, destaca una talla (escultura de fusta de Jesucrist) del Gremi de Pagesos, que data del segle XVIII i que ha sobreviscut a diverses guerres, que va dins d’una urna dissenyada per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol. També destaquen dos tresors de la Germandat dels Natzarens: un pas obra del també arquitecte modernista Ramon Salas Ricomà i un altre de l’artista Antoni Parera, que representa la primera caiguda de Jesús amb la creu sobre les espatlles.

El tècnic cultural Jordi Bertran, autor del llibre Els armats de Tarragona (2009), explica els orígens de la Processó de Divendres Sant de Tarragona: “Se celebra des del 1550, amb comptades interrupcions per guerres o causes de força major. Neix a partir del Concili de Trento, que posa el focus en la idea de Déu-home i pretén portar al carrer les litúrgies religioses per acostar la religió al poble”. Bertran recorda també que d’aquesta època ve la consigna que “a les processons no hi abundin els elements més sanguinaris del martiri de Crist”. “Es conserva la teatralitat, però es rebaixa aquest component morbós, una mica sàdic, que encara està present de manera residual en altres processons”.

Bertran, estudiós de les manifestacions de la Setmana Santa arreu de l’Estat, també destaca el valor afegit que el patrimoni romà de Tarragona dona a la processó: “És un marc incomparable. La Part Alta de la ciutat realça la credibilitat de la representació gràcies als seus monuments. En canvi, és més freda i perd força quan la comitiva recorre el centre de la ciutat”. Bertran també explica que la desfilada va molt més enllà de la religió: “Antigament, aquesta tradició estava molt relacionada amb les conviccions religioses, però això ha anat canviant al ritme que ha canviat la societat, i ara hi participa gent de tota mena; la processó té un component religiós innegable, però s’ha secularitzat”, assegura Bertran, que afirma que “el relleu generacional està assegurat, la tradició és molt forta i és una icona de la ciutat”, conclou.