'New York Magazine' ha alertat d’una nova tendència en les portades de les revistes de moda: les dones motxilla. Models esculturals penjades de l’esquena de mascles oliosos i musculats. La postureta abunda, sobretot, en revistes masculines. Fa pocs mesos la 'GQ' tenia Cristiano Ronaldo en portada amb calçotets vermells i fent la forma del croissant amb els braços. Ensenyava un rellotge, una cadena al coll i la model Alessandra Ambrosio penjada de l’espatlla. Les revistes femenines també s’han sumat a aquesta tendència. L’edició especial dedicada a Hollywood de 'Vogue' col·locava l’actor Channing Tatum amb l’actriu Amy Adams penjant-li de l’espatlla esquerra. La carreteja amb el mateix glamur que el pastor del pessebre carrega l’ovella. L’actriu, amb sabates de taló d’agulla i un vestit daurat tot rebregat, té el fèmur fent palanca sobre l’espatlla del seu col·lega mentre fa una contorsió impossible amb la cintura per erigir el seu tors per damunt del cap de Tatum. Lluny de fer cara de patiment perquè té el baix ventre comprimit contra els omòplats de l’actor, Adams mira a càmera de manera seductora amb la mà a la cintura.

Les dones motxilla passaran els pròxims mesos als quioscos, igual que als noranta ho van fer les models que es mossegaven un dit i les que s’estiraven la samarreta cap avall per fer sobresortir els pits per dalt a l’inici del nou mil·lenni. Les noves dones motxilla tenen tres funcions. La més habitual és la de complement. Un guarniment masculí, igual que el rellotge, la corbata o el banyador. L’altra funció és la de trofeu i són aixecades amb el mateix entusiasme que un guardó esportiu. I finalment hi ha la modalitat presa de caça: la peça femenina reposa dòcil tot el seu pes sobre el vigorós mascle forçut.

Les postures impossibles i humiliants de les models en les revistes han sigut analitzades per diversos artistes contemporanis. Les contorsions del seu cos s’han interpretat com una forma més de submissió. L’artificialitat i el dolor implícit de la postura (que la bellesa camufla) fa que aquell cos se’ns representi com a totalment aliè i es converteixi en un instant efímer de falsa realitat que mereix ser contemplat. La bellesa té un sentit tan contundent en la nostra cultura que quan en una imatge hi ha bellesa és l’únic que llegim a primer cop d’ull.

Fa només vuit anys la revista 'Vogue' va posar per primera vegada un home negre a la portada. La iniciativa va ser molt celebrada. LeBron James, amb rostre agressiu, apareixia fent botar la pilota de bàsquet mentre amb l’altre braç agafava suaument per la cintura la gràcil i alegre model (blanca) Gisele Bündchen. Contra totes les expectatives, la portada va provocar moltes crítiques perquè LeBron quedava representat com un King Kong actual. 'Vogue' va ser acusada de racista. En canvi, ningú acusarà cap portada de masclista perquè és normal i forma part de la tradició que les dones siguin representades com un objecte inútil de posturetes vexants.