Els Estats Units, un país d'immigrants

Donald Trump va guanyar les eleccions nord-americanes amb l’antiimmigració com a bandera i, ja com a president, ha aplicat aquesta màxima a les seves polítiques. El republicà ha enterrat les traces de la història que mostren que el país va ser forjat per immigrants

L’oficina del cens dels Estats Units va fer una enquesta l’any 2000 en què demanava als ciutadans sobre els seus orígens: d’on provenien els seus avantpassats? El mapa mostra l’ascendència majoritària per regions.

Americans

Els nord-americans que reconeixen els seus avantpassats només com a americans ho fan conscients que són descendents dels primers immigrants europeus, però o bé han oblidat exactament de quin país són originaris perquè han passat molts anys, o bé són fills de la barreja ètnica i els és més fàcil identificar-se simplement com a americans. Això passa sobretot a la regió delimitada per la serralada dels Apalatxes, al sud-est del país.

Mexicans

A partir de 1965 la immigració mexicana substitueix l’alemanya com la més nombrosa. Avui els nord-americans amb ascendència mexicana són majoria als estats situats a la frontera amb Mèxic.

Alemanys

Els primers grups significatius d’immigrants alemanys van arribar a partir de 1670, i des de llavors i fins al 1965 Alemanya va ser el país des d’on arribaven més immigrants als EUA. És per això que l’extensió de terra compresa entre els estats de Pennsilvània i Oregon es coneix com el Cinturó Alemany.

Irlandesos

Molts irlandesos van emigrar als Estats Units a principis de la dècada de 1820, per suplir la falta de mà d’obra en la construcció de canals, en la indústria de la fusta i en obres de construcció civil al nord-est del país. La gran fam que va patir Irlanda entre 1845 i 1852 també va afavorir les migracions.

Afroamericans

Són descendents dels esclaus que van arribar de l’Àfrica al sud dels EUA durant l’època colonial. Van ser clau per mantenir l’economia dels estats del sud.

Anglesos

Els estats de Maine, Nou Hampshire, Vermont, Massachusetts, Rhode Island i Connecticut configuren la regió que es coneix amb el nom de Nova Anglaterra, el lloc geogràfic on es van allotjar els primers colons britànics que van arribar als EUA a partir de 1620.

Italians

Prop de 4 milions d’italians van emigrar als EUA entre 1880 i 1914, la majoria provinents del sud d’Itàlia i de l’illa de Sicília. Bona part treballaven en mines i en l’agricultura en ciutats de l’est del país.

Història de les lleis migratòries

1790 Entra en vigor l’acta de naturalització, que fixa les primeres normes per atorgar la ciutadania. Estableix que només poden obtenir-la els blancs.

1864 Per suplir la falta de mà d’obra després de la guerra civil es promulga una llei que fomenta la immigració.

1875 Una normativa prohibeix l’entrada al país a prostitutes i delinqüents.

1882 Es veta l’entrada als immigrants xinesos. És la primera vegada que els EUA signen una llei que prohibeix l’entrada a un grup ètnic específic.

1903 Es prohibeix l’entrada al país als anarquistes. Per primer cop es veten persones segons la seva ideologia política.

1921 S’implanta una llei de quotes que fixa la immigració il·legal tal com la coneixem avui. Amb aquesta normativa la immigració es torna menys diversa i es posa un límit al nombre de persones que poden entrar de cada país.

1943 Comença la importació de treballadors mexicans i es deroga la llei que vetava els xinesos.

1965 S’aboleix el sistema de quotes. Se substitueix per un sistema amb set categories de preferència, i es dona prioritat a la reunificació familiar i als immigrants qualificats.

1987 S’impedeix l’entrada al país als malalts de sida.

1990 S’imposa que entre 1992 i 1994 poden entrar al país 700.000 immigrants cada any. Es crea el visat H-1B, per a treballadors altament qualificats.

2010 S’aixeca el veto als malalts de sida.

2012 Una llei impedeix la deportació dels anomenats dreamers, joves d’entre 15 i 30 anys que van arribar als EUA quan eren nens i van ser escolaritzats.

2017 S’estableix un veto migratori per als ciutadans de sis països de majoria musulmana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT