28/12/2014

La foto més cara de la història

4 min
La foto més cara de la història

LA FOTO ARTÍSTICA MÉS CARA DE LA HISTÒRIA ES TITULA ‘PHANTOM’. S’ha venut als Estats Units per sis milions i mig de dòlars a un comprador anònim i el seu nom no podia ser més adequat. ¿Ens trobem davant d’una presa de pèl, d’una fantasmada?

Alguns crítics i col·leccionistes estan tan astorats per aquesta venda milionària que especulen sobre si el preu de la fotografia forma part d’un muntatge publicitari de la cadena de galeries d’art on exposa el seu autor, Peter Lik. Quan ens fixem, però, en la fotografia i el fotògraf, la cosa podria anar fins i tot més enllà dels habituals cops d’efecte que alimenten el món de l’art: finalment sembla que ens trobem davant de la peça perfecta, Phantom, la gran fantasmada, on el debat entre preu i valor de l’obra artística arriba al cim més alt del seu absurd existencial; per fi s’ha aconseguit el gran ideal consumista consistent a convertir el fum en moneda sonant. És un engany en talent, fins i tot més enllà del mateix objecte artístic, ja que, com passa també en el món financer, on els diners físics són inexistents, en el cas de Phantom l’obra física no té una existència més sòlida que la que el que pot tenir un fons de pantalla d’un ordinador o un pòster penjat darrere de la barra d’un bar de copes.

Què és, doncs, el que sedueix d’aquesta imatge fins a arribar a convertir-la en la fotografia artística més cara de la història? Resulta realment fascinant -i força intrigant- l’estat de gràcia que pot arribar a produir aquest èxit milionari d’un valor inexistent.

Centrem-nos, però, en la fotografia i el fotògraf.

La fotografia Phantom s’ha fet a l’Antelope Canyon, a Arizona, on, com explica a la seva pàgina web el mateix autor, el senyor Peter Lik, va aconseguir captar “una imatge impressionant, en blanc i negre, d’una figura fantasmal” produïda per l’efecte de la pols i de la llum.

Si no existís internet, la visió de la imatge citada tal com l’ha divulgat el seu autor potser provocaria un debat sobre el seu valor artístic, un debat en què molts considerarien amb tota probabilitat que la imatge produeix un gran efecte estètic, fins i tot amb un punt d’inspiració mística. Però el que passa és que, si busques a Google “Antelope Canyon” i prems a “Imatges”, el que apareixen de cop i volta són centenars, milers de fotografies similars a la de Peter Lik. I totes aquestes fotografies estan fetes justament al mateix indret, aprofitant el mateix efecte de la llum!

Algunes imatges inclouen també elements personals de tota mena -una parella de nuvis, un grup de turistes, una família que somriu feliç- i, si bé moltes d’aquestes fotografies no tenen la qualitat tècnica ni han aplicat els coneixements del programa informàtic de retocs que utilitza amb una eficàcia notable el nou crac de la fotografia, algunes s’assemblen tant a Phantom que es confonen amb aquesta nova obra d’art exclusiva, com si fossin germanes bessones, quasi clòniques. Una obra “sentimental i d’un romanticisme impostat”; de fet, una banal “fotografia tecnològica de mal gust”, com ha escrit a The Guardian el crític d’art Jonathan Jones, abans de sentenciar horroritzat: “Que Déu ajudi la fotografia!”

Sobre la mateixa fotografia hi ha un altre fet que ha cridat l’atenció: la còpia de Phantom que s’ha venut és en blanc i negre, però no ho és l’original, que s’ha realitzat en color. Tampoc s’ha donat a conèixer quant mesura la fotografia ni quantes còpies més n’hi ha. Del que sí que ens informen els crítics, però, és del fet que aquest fotògraf acostuma a fer tirades de 950 exemplars, en un negoci en què els tiratges de fotos artístiques no haurien de superar els 10 o 15 exemplars.

Sobre el fotògraf Peter Lik, convertit en gran artista mundial de la fotografia, només cal visitar la seva pàgina web per adonar-nos de quina mena de personatge es tracta. Australià de naixement, nacionalitzat nord-americà, el seu aspecte no decepciona: té tota la planta de ser un home saludable, esportista endurit, convenientment bronzejat; un home, doncs, que compleix perfectament l’imaginari del Gran Fotògraf als fullets d’aventures i fotografia de les agències de viatges. Fins i tot la seva vestimenta de Coronel Tapioca s’adapta al model que podria tenir un anunci del Banc Sabadell sobre l’activitat creativa del fotògraf de guerra i les preocupacions intel·lectuals i ètiques dels homes il·lustres del nostre temps. Perquè el nostre home, a més a més de fer fotos, fotos de sis mil cinc-cents dòlars en un ofici en què aquells que viatgen pel món fent fotos del món real viuen en una precarietat absoluta, el nostre home s’ha de dir que també té les seves idees: “El propòsit de totes les meves fotografies -podem llegir a la pàgina personal citada-és captar el poder de la natura i poder-ho transmetre d’una manera que inspiri la gent i provoqui passió”. Es veu que el comprador privat i anònim de Phantom ja havia adquirit dues fotografies més de Lik, Illusions [Il·lusió], per 2,4 milions de dòlars, i Eternal moods [Esperit etern], per 1,1 milions: tota una declaració d’intencions i de principis abans del fantasma final.

stats