PER CADA 5 KG DE PLÀSTICS RESIDUALS, UN ACABA AL MAR. No obstant, en inspeccionar a fons els oceans tan sols hi ha rastre d’un 1% d’aquests abocaments. On va a parar la resta? Aquest percentatge és una de les moltes dades que s’han pogut obtenir sobre l’estat dels oceans amb les mostres obtingudes amb l’expedició Malaspina, un vaixell del CSIC que ha rastrejat durant dos anys tots els mars del món. Es tracta d’un ambiciós projecte que ha permès recollir més de 200.000 mostres d’aigua, plàncton, partícules de l’atmosfera i gasos a profunditats de fins a 6.000 metres. Hi han participat 400 científics de tot el món, molts dels quals de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) a Barcelona. Aquesta macroradiografia del gran blau permet posar dades al gran impacte del canvi climàtic i a la biodiversitat marina.

Pel que fa als plàstics, els investigadors encara no tenen una explicació clara sobre on van a parar els que no deixen cap rastre evident. La primera hipòtesi és que se’ls mengen els animals i que, per tant, s’incorporarien a la cadena tròfica. La segona és que els bacteris els degraden. I la tercera, que es descomponen en partícules tan petites que son difícils d’identificar. Cap de les tres possibilitats és excloent.

El percentatge no vol dir que no hi hagi grans acumulacions de residus plàstics, sobretot en zones on no hi ha corrents marins. Els investigadors han comprovat l’existència de grans quantitats de fragments minúsculs de plàstic al gir de l’Atlàntic Sud, una zona allunyada dels continents i, per tant, de l’activitat humana.

L’expedició ha generat per primer cop una base de dades que recull els nivells de contaminants de tots els oceans. Han pogut determinar com es distribueixen globalment les dioxines, compostos que es generen durant la combustió. En tots els oceans han registrat una pèrdua preocupant d’oxigen en les aigües subtropicals i tropicals. Una de les causes podria ser la falta de ventilació, relacionada amb l’escalfament global.

GRAN BIODIVERSITAT

Els investigadors també han trobat una gran biodiversitat fins ara desconeguda, com ara milers de virus, bacteris i protists amb composicions genètiques per analitzar. A l’oceà Índic, el menys estudiat del planeta, s’ha registrat molt zooplàncton i molts organismes gelatinosos de la família Salpidae i meduses. També han vist que la capacitat d’aquest oceà per absorbir nitrogen de l’atmosfera és tres cops més gran que la de l’Atlàntic. A la denominada pell de l’oceà, als primers 10 centímetres de superfície, s’hi ha trobat una comunitat molt diversa de meduses, crustacis, larves de peixos i mol·luscs.

Una altra sorpresa ha sigut que als deserts oceànics hi ha 10 cops més peixos del que s’esperava. “Per sota d’on la llum solar no arriba a l’aigua hi viu una biomassa de peixos fins a 10 vegades més gran del que es pensava”, segons Carlos Duarte, coordinador del projecte i biòleg del CSIC. Entre els responsables de l’ICM-CSIC hi ha Josep Maria Gasol i Jordi Dachs.

També és el primer cop que s’ha fet una prospecció tan exhaustiva de l’oceà més profund, a 6.000 metres de profunditat. Amb el projecte Malaspinomics se seqüenciarà el genoma d’aquesta part dels oceans.

D’altra banda, al seu pas pel Pacífic, entre Auckland i Honolulu, l’expedició va recollir mostres de partícules atmosfèriques, aigua i plàncton per avaluar la possible radioactivitat procedent de la central nuclear de Fukushima. Les mostres ja són als laboratoris, a punt per ser analitzades.

EL LLEGAT DEL MALASPINA

En l’expedició de circumnavegació Malaspina 2010 hi van participar dos grans vaixells de recerca, l’ Hesperides i el Sarmiento de Gamboa. Els resultats que ara es presenten són els primers, però n’arribaran molts més. I no tan sols ara, sinó també en un futur. Entre el molt material que s’ha recollit, hi ha unes 20.000 mostres segellades com si es tractessin d’una càpsula del temps que es guardaran a la Col·lecció Malaspina, un banc que durant 30 anys servirà perquè les generacions futures d’investigadors tinguin una finestra a l’estat dels oceans durant el 2010 i el 2011 i perquè quan es desenvolupin noves tècniques puguin extreure’n noves conclusions.