Publicitat
Publicitat

El regatisme extrem modifica el cervell

Els participants de la Barcelona World Race navegaran en parelles en un vaixell de vela durant uns tres mesos. Participen en projectes de recerca, entre altres coses, per veure com els canvia navegar

TRES MESOS DORMINT TAN SOLS UNA MICA cada quatre hores i menjant liofilitzats per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar. Són condicions extremes que cap científic podria reproduir en un laboratori amb humans perquè, entre altres coses, cap comitè ètic l’hi autoritzaria. Això sí, seria el marc ideal per estudiar ritmes vitals, per veure com reacciona el cos a certa dieta i per anar provant reaccions davant nous ingredients. Però gairebé sense voler-ho, els regatistes que participen en la Barcelona World Race són els candidats perfectes per fer aquests estudis. Ells, per voluntat pròpia i perquè és la seva passió, viuen en aquestes condicions durant la volta al món en veler que faran en uns tres mesos. Sortiran del port de Barcelona el 31 de desembre. Els dos regatistes que van en cadascuna de les embarcacions de vela han de tenir en compte la direcció del vent, entre moltes altres tasques, durant les 24 hores per optimitzar el rendiment de l’embarcació. Travessaran oceans i mars tropicals en estat de calma i de tempesta, i fins i tot passaran a tocar de l’Antàrtida. La seva victòria i la seguretat depenen del vaixell -cada cop són més sofisticats i millorats-, però també de la seva capacitat d’administrar els seus propis recursos, dels quals els més importants són les energies físiques i mentals. Fent un símil, l’aliment i el descans són tan importants com el carburant que consumeixen els Fórmula 1.

EL CERVELL I EL MAR

Els científics sospiten que les activitats que fan els regatistes modifiquen l’estructura del cervell. Ana Adan, experta en cronobiologia de la Universitat de Barcelona, recollirà dades exhaustives d’una de les parelles de participants, l’Aleix Gelabert i el Dídac Costa, del One Planet One Ocean, abans de sortir, durant la travessa i tot just arribar. “No els deixarem ni anar a casa, quan tornin el primer que farem seran les proves”, explica Adan. Se’ls farà una ressonància magnètica, una polisomnografia i una sèrie de tests psicològics. Ja se’ls ha fet un perfil personal. “Hi ha diferències en el son d’homes i dones, de grans i joves, de diürns i noctàmbuls”, explica Adan. Els dos participants de la regata no són ni diürns ni nocturs, sinó un punt intermedi. “Un regatista mai podria ser diürn extrem, ho passaria fatal, ells tenen el perfil ideal”, afirma Adan.

Durant la regata, diàriament hauran de registrar els seus ritmes de descans i altres dades. “Amb tot plegat, volem saber com afecta la regata a les xarxes bàsiques del cervell, la memòria, la reacció, l’atenció... Estem segurs que hi ha canvis en el cervell abans i després de la regata. El cansament físic és el més visible quan es trenca el ritme del son. Però el cos té ritmes en tots els nivells, des de l’activitat cerebral fins a la secreció d’insulina, que també es trastoquen. El cos està programat a partir dels estímuls externs que rep, dels quals la llum és el més important, perquè cada activitat sigui més intensa en un moment determinat del dia. Per exemple, cap a mig matí el rendiment cognitiu és més alt.

En el cas dels regatistes, amb el rellotge biològic absolutament descontrolat pel canvi en els ritmes del son i pels canvis estacionals i temporals continus, s’ha de veure com s’acaba ressituant el seu rellotge biològic. “Pel que ens expliquen els regatistes, els primers quinze dies ho passen fatal; després el cos s’hi acostuma i quan toquen port és quan es troben millor -explica Adan-. El cert és que no s’han fet estudis sobre això”.

Sí que s’han estudiat col·lectius que treballen durant llargs períodes de temps en torns alternatius de vuit hores, com ara infermeres, i s’ha vist que hi ha una incidència més alta de diabetis i d’alguns tipus de càncer. Tot i això, les condicions dels regatistes són diferents, ja que es tracta de tres mesos i els intervals de descans són més curts que els torns de treball de vuit hores. S’espera que les dades que s’obtinguin amb l’estudi vinculat a la Barcelona World Race també permetin millorar la preparació dels regatistes.

ALIMENTACIÓ

Els materials de què estan fetes les embarcacions són molt lleugers. Per oferir la mínima resistència, tot està pensat per estalviar fins a l’últim gram. Tot i això, cal dur menjar per a més de tres mesos. El pes màxim que es pot embarcar són 90 quilos. Durant tres mesos s’alimenten de liofilitzats, aliments als quals se’ls ha extret l’aigua perquè es conservin bé en un entorn humit i amb grans variacions tèrmiques, i perquè ocupin molt poc espai. Pot ser un ragú o una sopa, als quals s’afegeix aigua dessalinitzada. En tot cas, no és una dieta per a sibarites i sovint els regatistes es queixen que tot té el mateix gust i que menjar això a totes hores, encara que siguin aliments pensats per ser nutritius, suposa un desgast psicològic important. La Unitat Bullipèdia, del Campus Torribera de la Universitat de Barcelona, donarà alegries al paladar dels regatistes. Han dissenyat sis plats liofilitzats que han preparat El Celler de Can Roca i Les Cols, en col·laboració amb Sosa Ingredients i Telstar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT