Eritrea - Aràbia Saudita

La frontera marítima entre Eritrea i l’Aràbia Saudita, al mar Roig, és la més desigual del planeta: la renda per càpita de la monarquia petroliera del Golf multiplica per 43 la de la dictadura africana, un dels règims més opacs del món, que avui és un dels grans focus d’emigració de l’Àfrica subsahariana.

Corea del nord - Corea del sud

Des del 1953 les dues Corees estan separades per una zona desmilitaritzada, una franja de seguretat de 4 quilòmetres d’ample i 238 de longitud. La frontera conté també una zona franca industrial i és una font permanent de tensions. Corea del Sud hi té altaveus per guanyar-se els nord-coreans, amb un PIB per càpita 19 vegades més baix.

Níger - Líbia

El Níger, un dels països més pobres del món, és a la ruta dels migrants subsaharians que volen anar a Europa i que troben en una Líbia convertida en estat fallit l’única via d’escapatòria cap al Mediterrani Central. Líbia (abans destí dels migrants africants) és ara un dels llocs més perillosos del món per a ells.

Níger - Algèria

L’anomenat triangle del Sahel (el Níger, el nord de Mali i el sud d’Algèria) s’ha convertit en un dels feus d’Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI). Aquesta zona era abans una de les principals rutes migratòries des de l’Àfrica subsahariana cap a Alger, però la violència i la crisi econòmica han frenat el flux.

Iemen - Aràbia Saudita

El 2013 les autoritats saudites van erigir un mur de 1.800 quilòmetres per segellar la seva frontera amb el Iemen, un dels països més pobres del món. La frontera és un oleoducte cobert de sacs de sorra. La monarquia del Golf lidera la guerra contra els houthis, que ha deixat més de 10.000 morts.

Corea del nord - Rússia

La frontera entre Corea del Nord i Rússia segueix el curs del riu Tumen, sobre el qual s’erigeix l’anomenat Pont de l’Amistat. La zona està fortament vigilada per l’exèrcit nord-coreà, per evitar la fugida de la població. La diferència de renda per càpita entre els dos països és de 13 vegades.

Camerun - Guinea equatorial

Traçada amb escaire i cartabó després de la Primera Guerra Mundial, Guinea (el tercer exportador de petroli de l’Àfrica subsahariana, després de Nigèria i Angola) va tancar l’any passat aquesta frontera per blindar-se del seu veí pobre. La diferència de renda per càpita entre els dos països és de 12 vegades. El terrorisme és un altre dels focus d’inestabilitat a la zona, per la presència de Boko Haram al nord-est de Nigèria i a les zones frontereres amb el Txad, el Camerun i el Níger.

Moçambic - Sud-àfrica

La frontera entre Moçambic i Sud-àfrica, una altra de les més desiguals del continent, ha sigut denunciada per grups de defensa dels drets humans com un punt negre de tràfic de persones, sobretot menors. També s’han documentat casos de tràfic d’òrgans i de tràfic de blanques.

República Centreafricana - República del Congo

Creada el 1960, quan la República Centreafricana i la República del Congo van proclamar la independència, aquesta frontera segueix el traçat dels rius Ubangui i Mbomou. Tots dos països estan greument afectats per la malària, la desnutrició i la violència, en conflictes cronificats i que tenen poca cobertura mediàtica.

Iemen - Oman

El Iemen, el país més pobre del Golf, té frontera amb el gran gegant saudita i també amb Oman, que s’ha convertit en l’única escapatòria per als civils. Però per arribar-hi han de recórrer 900 quilòmetres sota les bombes d’est a oest, on es concentren la majoria de la població i els nuclis urbans.

Zimbàbue - Botswana

Zimbàbue, amb un atur oficial del 85%, és una font permanent d’inestabilitat. Al juliol el govern va anunciar que prohibiria la importació de gran quantitat de productes per fomentar la producció nacional. El pas fronterer de Beitbridge va ser escenari de fortes protestes dels comerciants. Entre les importacions prohibides hi ha l’aigua embotellada i els productes làctics. La majoria provenen de Sud-àfrica.

Afganistan - Iran

L’Iran és el primer destí dels refugiats que fugen de la guerra de l’Afganistan a través d’una frontera muntanyosa. Hi ha uns tres milions d’afganesos al país dels aiatol·làs, amb greus problemes d’accés al mercat laboral. Per a molts, és la primera parada en el periple fins a Europa.