KNOCKOUT
Diumenge 22/01/2017

Els segells d’Anna Snitkina

La joventut, el criteri i l’empenta d’Anna Snitkina van aportar llum a la vida turmentada de Dostoievski

i
Mònica Planas
3 min
Els segells d’Anna Snitkina

Aquest 2017 farà cent cinquanta anys de la publicació d’El jugador,de Fiódor Dostoievski. No és cap de les seves grans obres, però va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria personal. Fiódor, vidu, malalt, afectat d’epilèpsia, arruïnat, endeutat i addicte al joc, estava enllestint Crim i càstig. Perseguit pels creditors i aterrit pel risc de tornar a fer treballs forçats a Sibèria, va acceptar el pacte d’un home misteriós: Fiódor Stellovski. Li va vendre els drets de les seves obres i es va comprometre a escriure una nova novel·la en el termini d’un any cedint-n’hi els beneficis. A canvi, Stellovski li eixugaria els deutes amb els creditors. Més tard, Dostoievski descobriria que aquell diable a qui havia venut l’ànima era un home de palla del seu editor. Dostoievski va esgotar el termini de la nova novel·la enllestint Crim i càstig. Quan se’n va adonar amb prou feines li quedaven trenta dies per escriure’n una altra com s’havia compromès. Desesperat, va acceptar el consell d’un amic perquè contractés una taquígrafa. I Anna Snitkina va arribar a la seva vida. Ell li dictava El jugador, que ella reproduïa i transcrivia a les nits. Inicialment, Anna Snitkina va rebre un tracte molt aspre de Dostoievski. Però es va guanyar la seva confiança. Va ser aleshores quan van fer una juguesca. L’escriptor va criticar la inconstància de les dones i la taquígrafa va començar una col·lecció de segells per demostrar-li que la perseverança no era exclusiva de la condició masculina. Van mantenir converses que van ajudar l’escriptor a tirar endavant la seva obra. Van acabar El jugador en un temps rècord de vint-i-sis dies. Però posar punt final a la seva col·laboració els provocava una gran tristesa. La joventut, el criteri i l’empenta d’Anna Snitkina van aportar llum a la vida turmentada de Dostoievski. I ella admetia en les seves memòries que les converses amb l’escriptor l’havien captivada. Ell tenia quaranta-cinc anys molt atrotinats i ella només vint. Es van enamorar i, pocs mesos més tard, Anna Snitkina es va convertir en Anna Dostoievskaia. Un cop casats, l’addicció al joc va fer que l’escriptor tornés a perdre el poc que tenien, fins i tot els vestits d’Anna. I a partir d’aquest desastre ella va agafar les regnes de la carrera literària del seu marit. Es va convertir en l’administradora econòmica de la família i l’editora de l’escriptor. De fet, és considerada una de les primeres dones empresàries de Rússia. Va fer estudis de mercat, va dissenyar plans de distribució i va catapultar la repercussió literària de Dostoievski. I tot això mentre paria quatre fills i se’n morien dos. Malgrat tot, en les seves memòries, ella no es valorava gaire: “Jo no em vaig distingir mai per ser bonica, ni per tenir un talent especial, ni gaudir d’una educació intel·lectual brillant. No vaig passar de l’educació secundària. I, malgrat tot, em vaig guanyar el respecte i l’adoració d’un home creatiu i brillant. [...] Érem dues persones molt diferents amb punts de vista diferents, però sempre vam ser nosaltres mateixos”. Quan quinze anys més tard l’escriptor va morir, ella es va encarregar de recopilar tots els manuscrits, textos, cartes i fotografies i va crear una sala dedicada a Fiódor Dostoievski al Museu d’Història Nacional de Moscou.

La impressionant col·lecció de segells d’Anna Dostoievskaia, en canvi, es va perdre tot i haver-se convertit en una de les primeres i més importants filatelistes de Rússia. Però és evident que ni a Dostoievski ni a ningú li van caldre els segells per deixar constància de la tenacitat i perseverança d’Anna Snitkina.

stats