No té nom, el 10% dels ancians són fràgils i el 30%-45% prefràgils. Sovint, la gent gran es comença a aprimar, a afeblir, sense causa aparent. “Tot i que és tan freqüent, la síndrome de la fragilitat és poc coneguda. Fins i tot entre el personal mèdic sovint passa desapercebuda, no es prevé o no es tracta correctament”, valora Paredes. Comporta una pèrdua de massa muscular anomenada sarcopènia (cansament i disminució de la força). En aquest estat, la persona gran es recupera molt pitjor de malalties com, per exemple, una grip. Amb freqüència, problemes de salut menors, que anys abans no haurien tingut importància, ocasionen un deteriorament desproporcionat o acaben en discapacitat. Així doncs, la fragilitat és un repte de futur.