KNOCK OUT
Diumenge 10/09/2017

El taxista de New Bond Street

Avui fa 120 anys que es va multar la primera persona per conduir sota els efectes de l'alcohol

i
Mònica Planas
3 min
El taxista de New Bond Street

Tal dia com avui de fa cent vint anys, el 10 de setembre del 1897, es va multar la primera persona per conduir sota els efectes de l’alcohol. Va passar a Londres i només per una qüestió estadística és bastant lògic que el protagonista fos un taxista. El noi tenia només vint-i-cinc anys i es deia George Smith. El va detenir un policia, de cognom Russell, amb el número d’identificació 247C. Les vides d’aquests dos homes es van creuar a tres quarts d’una de la matinada a New Bond Street. El policia es va espantar quan li va passar pel costat un cotxe fent ziga-zagues a tota velocitat que, a l’alçada del número 165, va pujar a la vorera i va carregar-se una canonada d’aigua i un tros de l’aparador d’una botiga. El policia Russell el va fer baixar del vehicle i, un cop comprovat el seu estat d’embriaguesa, se’l va emportar a la comissaria de Vine Street.

Les cròniques dels diaris no expliquen què en van fer, del taxi, ni qui el va retirar del carrer, però en canvi el Morning Post de l’endemà dona tot luxe de detalls sobre què va passar a la comissaria. Just començar la seva declaració, George Smith va negar haver begut, un patró de conducta habitual dels detinguts pel mateix motiu en els cent vint anys posteriors. Com que aleshores no hi havia alcoholímetres, va ser el sergent qui va certificar l’embriaguesa evident de l’home. El taxista aleshores va preguntar: “A quina velocitat anava?” i, sempre segons la precisa crònica del Morning Post de l’11 de setembre, el policia li va contestar que més o menys deuria anar a vuit milles per hora, que, per fer-nos-en una idea, vindrien a ser uns dotze quilòmetres per hora. El taxista ho va posar en dubte. Ho va considerar excessiu, ja que aquella era la velocitat màxima que agafava el seu cotxe i el tram de carrer on van succeir els fets feia pujada: “En tot cas, podien ser, com a màxim, unes sis milles per hora”, el va corregir el conductor. I aleshores el sergent De Rutzen li va aclarir per què era a comissaria: “No l’estem multant per conduir de manera imprudent. L’estem multant per conduir begut. Què n’ha de dir d’això?” I aleshores el taxista, que devia pensar que allò no qüestionava el seu virtuosisme al volant, va acceptar l’acusació: “Res a dir. Dec haver begut dues o tres cerveses”. I aquí és quan el conductor diu la millor frase de la detenció: “Em sap molt de greu. És la primera vegada que em multen per conduir begut”. Això era cert. Era la seva primera vegada i la primera de la història que consta de manera documentada. Però el sergent, que ja tenia a les seves mans la llista d’antecedents de l’individu que li havia enviat Scotland Yard, no hi estava gaire d’acord: “Escolti, segons això, vostè ja ha sigut multat diverses vegades per anar begut pel carrer...” I el taxista va precisar: “Sí, però no mentre estava conduint”. En aquest matís tenia raó. I és justament aquesta diferència el que ha fet que, tristament, aquest personatge passés a la història. Igual que els dos policies de la comissaria de Vine Street. La multa: vint xílings.

La notícia del Morning Post recull que el sergent va aconsellar al taxista que anés alerta a l’hora de conduir perquè li podia passar qualsevol cosa i el periodista precisava que els policies tenien un do per aturar cavalls fora de control pel carrer, però que aturar màquines amb motor ho trobaven complicat.

stats