Diumenge 04/10/2015

Mateo Valero: “La tecnologia del silici està al límit, s'acabarà d'aquí a uns 10 anys”

Entrevista del catedràtic de la UPC que dirigeix el Barcelona Supercomputing Center (BSC)

Mònica L. Ferrado
3 min
“la tecnologia del silici està al límit, S’ACABARÀ D’AQUÍ uns 10 anys”

ÉS AL CAPDAVANT d’una de les catedrals de la supercomputació més grans d’Europa, l’oracle que treballa amb una quantitat sobrehumana de dades per donar resposta a grans preguntes, com ara els detalls íntims del nostre cervell, els secrets genètics de la leucèmia o tot el mapa estel·lar del nostre univers. Mateo Valero, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del Barcelona Supercomputing Center (BSC), dedica vida i ànima al Mare Nostrum, el supercomputador que ha situat Barcelona com un dels tres centres més importants del món en aquest camp, i un dels més rellevants. I no és qüestió tan sols de màquines, sinó també del seu capital humà i intel·lectual. Mateo Valero acaba de rebre el premi de supercomputació Seymour Cray, considerat el premi Nobel en aquesta especialitat, que atorga la IEEE Computer Society.

Valero és el primer europeu que rep aquest premi, que reconeix les contribucions innovadores en els sistemes de computació d’alt rendiment que exemplifiquen millor l’esperit creatiu de Seymour Cray, un enginyer nord-americà que va fer troballes que van permetre desenvolupar els primers superordinadors d’alt rendiment. En el cas de Valero, el premi li han atorgat “en reconeixement de les seves contribucions fonamentals en el camp de les arquitectures vectorials, processadors superescalars, processadors multithreaded i processadors very long instruction word ”, segons el comunicat de la IEEE Computer Society. En definitiva, per als profans en la matèria, les seves aportacions han permès optimitzar els recursos dels supercomputadors, aconseguir més rendiment, menys consum energètic i més control sobre les operacions que es fan.

La computació té límits?

L’any 1971 el primer xip microprocessador tenia 2.300 transistors. Avui, en 6 centímetres quadrats tenim 10.000 milions de transistors. On abans hi havia un transistor ara n’hi ha un milió. Segons la llei de Moore, cada 18-24 mesos s’ha duplicat la densitat dels transistors, i això s’ha aconseguit disminuint la quantitat d’àtoms de silici que es fan servir. Cada vegada n’hem necessitat menys. Això sí, estem a 3 o 4 generacions d’arribar al límit de la miniaturització.

Quan calcula que es tocarà sostre, doncs?

Ara la llei de Moore s’ha alentit, es triga més a duplicar. La tecnologia del silici, la de la sorra de la platja, està al límit, el final de la miniaturització arribarà d’aquí uns 10 anys.

I aleshores, quines opcions tenim?

Hi ha diverses opcions, però encara s’ha de veure quina o quines funcionen millor. Es podran fer transistors més ràpids amb materials com el grafè o els nanotubs de carboni, i també es podran utilitzar altres formes de calcular amb una lògica diferent a la binària. En aquest punt se situa la computació quàntica, treballar amb ADN o la computació òptica.

¿Aquest límit i aquesta obsolescència contínua dels computadors no l’angoixa?

[Riu] Per què l’obsolescència ha de ser sempre negativa? També pot ser molt motivadora. En el nostre cas, el Mare Nostrum queda obsolet cada 3 anys. El vam renovar el 2013 i ara, el 2016, n’instal·larem un quart. Ja tenim gairebé tot el pressupost per fer-ho. I no hi ha hagut cap problema perquè es posin d’acord les administracions, entre el govern espanyol i la Generalitat. Suposo que hi juga un paper important el fet que per cada euro que s’inverteix n’obtenim 6. Som 450 persones i en època de crisi hem creat 200 llocs de treball. Estem entre els millors a tot el món, i amb un pressupost molt més baix.

¿Quants usuaris de fora utilitzen el Mare Nostrum?

Nosaltres, com a BSC, utilitzem un 6% de la màquina, el 24% el fan servir investigadors de centres de tot Espanya i el 70% forma part de la iniciativa PRACE, cosa que vol dir que som un dels 4 països de la Unió Europea que dedica recursos de les seves màquines al servei dels investigadors europeus.

¿Heu fet un superordinador amb components de mòbils?

Si, el projecte Mont-Blanc, amb hardware de mòbils. Els principals fabricants de supercomputadors ja han iniciat les seves pròpies línies en aquest camp per construir noves arquitectures basades en processadors ARM.

stats