GESTIONAR ELS RESIDUS que genera una ciutat és un dels molts problemes que han aparegut amb el desenvolupament de la societat moderna. Com més gent viu en una zona determinada, més complicat és mantenir-la neta d’escombraries, i també assegurar que el material de rebuig que genera constantment el cos humà serà processat o transportat cap a un lloc on no pugui provocar problemes. Aquest últim punt és especialment important: el tractament i eliminació d’aigües fecals, sistematitzat a partir de principis del segle XX, evita un munt de morts per malalties infeccioses que abans eren molt freqüents, i es creu que és un dels factors que més ha contribuït a l’escalada en l’esperança de vida que s’ha vist en els últims cent anys. Però no tot el que hi ha a les clavegueres és matèria orgànica en descomposició que pugui representar un perill per a la salut. Segons un estudi fet per uns científics de l’Arizona State University, enmig de tota la porqueria hi ha amagat un autèntic tresor de milions de dòlars en forma de metalls valuosos.

Les aigües residuals que es generen en els nuclis urbans són una barreja de tot el que ve del lavabo més el que surt de les fàbriques. Es processen en unes plantes especials que potabilitzen l’aigua separant-la dels elements contaminants. El producte secundari final és el que es coneix com a llot, una massa viscosa i putrefacta que o bé s’elimina (incinerant-la o dipositant-la als abocadors) o bé s’utilitza com a fertilitzant.

FONT DE NEGOCI

El doctor Paul Westerhoff i els seus col·laboradors van decidir analitzar aquest llot a diferents ciutats dels Estats Units per veure quins metalls contenia. És una informació interessant perquè els metalls, que fa temps que se sap que són una part important dels residus de les ciutats, són difícils de separar en el procés de tractament de l’aigua i poden impedir que el llot es pugui fer servir per fertilitzar conreus. El que no s’esperaven era que n’hi hagués tanta quantitat. Segons l’article que els investigadors han publicat a Environmental Science & Technology, una ciutat d’un milió d’habitants elimina cada any per les clavegueres metalls valorats en uns tretze milions de dòlars. D’aquests, més de dos milions i mig serien materials preciosos.

Entre els elements que els científics van trobar en més quantitat al llot hi havia coure, ferro i zinc, a part d’altres de més atractius, com l’or, el platí i la plata. Per cada tona de llot, van calcular que hi havia 16,7 grams de plata i un terç de gram d’or. A més, també hi havia traces d’elements menys comuns, com els anomenats terres rares (itri, escandi i els lantànids). La combinació dels tretze metalls més valuosos que hi hauria al llot sumaria 280 dòlars per cada tona. Es creu que l’origen d’aquesta fortuna serien sobretot les fàbriques, però també les mines o els residus generats per material electrònic comú.

Abans que a algú se li acudeixi ficar-se a les clavegueres amb una pala i una galleda, cal dir que aïllar els metalls dels altres residus no és un procés senzill. El principal problema és que estan dissolts en l’aigua o bé són partícules microscòpiques. Per buscar la presència de 58 elements concrets, el doctor Westerhoff va utilitzar un microscopi electrònic i un espectròmetre de masses, un aparell que permet identificar les molècules que componen qualsevol matèria. Per aconseguir el mateix a escala industrial, caldria dissenyar abans un sistema que permetés reconèixer i aïllar els metalls a un cost raonable. Fer això en una escala que sigui rendible portarà temps, tot i que el doctor Westerhoff creu que acabarà sent econòmicament viable. De fet, a la ciutat de Suwa, al Japó, han muntat una planta especial de tractament de residus que diuen que pot arribar a extreure dos quilos d’or per cada tona mètrica de cendra que obtenen cremant aquests residus. Alguns països també han començat un programa més modest per aïllar-ne fòsfor i nitrogen, que tenen moltes aplicacions, tot i que tampoc queda clar encara que sigui profitós.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.