Publicitat
Publicitat

REPORTATGE

Els emergents disparen la carn catalana

El sector viu un bon moment gràcies a les exportacions i a la innovació tecnològica

L’auge del consum de carn en mercats emergents com la Xina i Rússia ha permès al sector carni català sortir airós de la crisi i consolidar-se com un dels principals motors econòmics del país. L’any passat les exportacions de carn catalana i altres productes carnis elaborats van augmentar un 9,6%, segons les dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Avui, la indústria càrnia lidera el sector alimentari català –el més important del país per valor de producció, ja que supera el turisme i la construcció–. Tota sola, la carn aporta el 18% del PIB industrial català i un 3% del PIB global de Catalunya.


“A diferència de l’automoció o la química, basat pràcticament en acobladors de peces importades, el sector carni compta amb primera matèria autòctona –principalment carn de porcí– i requereix un teixit industrial cohesionat al seu voltant”, explica Josep Collado, secretari general de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic), una organització que agrupa unes 200 empreses del sector. “Hem creat i potenciat una àmplia riquesa empresarial en el mateix territori”.


La indústria càrnia catalana engloba des dels escorxadors i processadors de producte elaborat (com les cases d’embotits) fins a operadors logístics, fabricants de maquinària puntera, laboratoris veterinaris d’àmbit internacional (és el cas dels Laboratoris Hipra, a Amer) i centres de biotecnologia de primer nivell, com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que depèn de la Generalitat.


Concentració

La majoria d’empreses es concentren a les comarques d’Osona, la Selva i Girona, “i formen un clúster de referència internacional en el sector”, assegura Josep Lagares, director general de Metalquimia, una companyia de Girona especialitzada en maquinària i línies de processos per a la indústria de productes processats. El 80% de la facturació anual de Metalquimia (20 milions d’euros) correspon a mercats estrangers. L’empresa espera créixer l’any 2012 un 15% gràcies a la recuperació del mercat nord-americà i l’auge de la demanda de carn en països emergents, especialment a Llatinoamèrica.


“La internacionalització del sector és el nostre principal objectiu. Produïm molt més del que mengem i, per tant, cal exportar”, explica Collado. Catalunya és una de les primeres regions d’Europa en producció de porcí, amb 17 milions de caps sacrificats l’any 2011 (per sobre del Regne Unit i Itàlia). Des de la Fecic s’ha impulsat la creació de Catalonia Land of Meat, una iniciativa per donar suport als exportadors i promocionar la imatge de qualitat de la carn catalana a l’exterior. En els últims anys, s’ha prioritzat l’exportació a mercats emergents que tenen una població jove, especialment als països del sud-est asiàtic, Rússia, les exrepúbliques soviètiques i, finalment, Amèrica del Sud (tot i que en aquest continent es limiten als productes processats i als embotits). “Llatinoamèrica és un dels principals productors de carn de boví, sobretot el Brasil, on existeix una indústria càrnia molt competitiva”, alerta Collado.


Alguns mercats són més complicats que d’altres. A la Xina, malgrat el seu potencial de consum intern, només quatre escorxadors catalans tenen autorització per exportar-hi carn crua: Patel, Mafriges, Frío de la Selva i Frigorífics Costa Brava. A la resta de l’estat espanyol n’hi ha tres més.


Obstacles a la Xina

Els permisos es van concedir l’any 2008 després d’un llarg procés burocràtic i de rebre la visita dels inspectors xinesos a Catalunya. La concessió de les llicències va coincidir amb una epidèmia que va matar milers de porcs a la Xina poc abans dels Jocs Olímpics de Pequín, i el govern es va veure forçat a ampliar les importacions. “Ara estem esperant tots una altra visita dels inspectors xinesos, com si es tractés de Mister Marshall”, fa broma Collado.


Al marge de carn fresca, el gegant asiàtic representa una oportunitat per exportar parts del porc (peus, estómac...) i altres peces del bestiar que aquí no tenen cap valor però que a la Xina es consumeixen. En canvi, el mercat de productes elaborats –com els embotits, la carn preparada o el pernil ibèric– encara representa una porció petita del pastís xinès. “Són productes desconeguts i, per tant, menys valorats tant pel consumidor xinès mitjà com pels d’altres països emergents”, aclareix Lagares.


La situació anirà canviant a mesura que augmenti el nivell de vida en aquests mercats. Lagares pronostica que entre els pròxims cinc i deu anys, mil milions de consumidors de tot el món començaran a menjar productes processats de més valor afegit, com els embotits.


La indústria càrnia ha hagut de fer front a un canvi d’hàbits de consum, provocat per la crisi, que ha fet créixer la demanda de carns barates i embotits amb menys marge. “Això ens ha generat més pressió per dissenyar maquinàries i processos amb més bones prestacions i menys cost”, comenta el director de Metalquimia, i posa com a exemple la innovadora tecnologia QDS (quick dry slice, en anglès), que permet “fer salami en mitja hora”. El sistema QDS és el resultat d’una aliança estratègica amb el productor d’embotits Casademont, client de Metalquimia, i els centres d’investigació de l’IRTA. “Les aliances estratègiques en el sector són fonamentals per desenvolupar noves tecnologies i adaptar-se a les necessitats dels mercats internacionals, assegura Lagares.


Fusions en el sector

Tant a nivell global com local, la crisi ha accentuat una tendència a la concentració del sector, amb la fusió entre granges de porcs, escorxadors i sales d’esquarterament, o l’adquisició de fabricants de producte elaborat per part de les grans empreses de maquinària. “Per sobreviure en aquest context és fonamental internacionalitzar-se i innovar”, conclou el directiu de Metalquimia.

 

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT