Turistes, residents i festius
Ja he manifestat més d’una vegada la meva humil opinió en relació amb l’obertura dels establiments comercials a Barcelona els diumenges: un pal com una catedral. Diumenge es ven menys de la meitat que un dia normal, ho demostra el fet que fins i tot un primer dia de rebaixes, el dia més fort de l’any, si cau en diumenge és una catàstrofe. Ara bé, si hi ha algun festiu en què paga una mica la pena obrir és el mes de desembre. Celebro, per tant, que l’Ajuntament hagi canviat d’idea i s’hagi adonat que aquest mes té més potencial que un Dia de l’Orgull Gai a l’estiu.
De totes maneres, aquest espectacle ens ensenya que hem pensat i plasmat el comerç barceloní com un comerç de dos mons separats i distants: el dels turistes, per una banda, i el dels residents, per l’altra. Així doncs, veiem que hi ha desenes d’establiments que sis mesos a l’any pateixen i sis mesos a l’any es fan d’or, i sembla que ens oblidem que si no cuidem els dos mercats ens enfonsarem. Per la meva part, tinc la sort que, segons em convingui, puc fer de guiri o de barceloní de soca-rel.
