Verse: tres nois de 20 anys contra la banca
L’apli permet fer transaccions econòmiques només amb el mòbil, sense comissions i independentment de la moneda o la ubicació geogràfica
Acaben de tornar de San Francisco, el paradís per als emprenedors de la tecnologia, amb 1,2 milions d’euros recollits d’inversors com ara exdirectius de Google i amb l’objectiu de desafiar un dels sectors més antics i poderosos: la banca. Verse és una aplicació de mòbil que permet fer transaccions econòmiques immediates, des de qualsevol punt geogràfic, independentment de la moneda i sense la necessitat d’un compte bancari, només amb el telèfon.
La precocitat dels seus tres fundadors és una de les explicacions que una aplicació tan agosarada comenci a operar a partir de demà a França, Itàlia i Alemanya, amb només un mes d’activitat a Espanya. A més, ja vénen amb tot après de Silicon Valley, on han format part d’un programa d’acceleració. Per això no queden gaires mesos perquè també puguin començar a operar als Estats Units.
Borja Rossell, de 22 anys, és l’enginyer de telecomunicacions que, acabada de complir la majoria d’edat, va desenvolupar els primers caixers de bitcoins d’Espanya. Ara ocupa el càrrec de conseller delegat de Verse. Com a director d’operacions hi ha Àlex Lopera, que va començar a treballar per a empreses tecnològiques amb 17 anys. I l’últim és l’informàtic expert en algoritmes Dario Nieuwenhuis, que amb 20 anys ja pot dir que és extreballador de Google, ja que a Zuric va formar part de l’equip del servei de mapes del gegant tecnològic de la cerca per internet.
Verse s’ha constituït com a entitat de pagament. “Aviat també ho serem de crèdit”, explica Borja Rossell. En altres paraules, seran una nova entitat bancària. Tot i això, la seva filosofia queda lluny de la dels gegants de les finances. “Fa temps que els bancs no innoven i que mantenen unes regles del joc que només els afavoreixen a ells”, diu Rossell. Per això Verse garanteix la possibilitat de fer transaccions econòmiques de qualsevol quantitat -pel que fa al marge inferior fins i tot de cèntims d’euro-, sense comissions i de manera totalment instantània.
Funciona a través de la tecnologia de blocs, la coneguda 'blockchain', en què es basa el bitcoin, el sistema en què ha invertit el mateix BBVA, que la considera “la tecnologia que podria desplaçar el sistema financer centralitzat”. Tal com aclareix aquest jove emprenedor, això s’aconsegueix perquè els diners no surten de la plataforma. “Quan fas una transferència a un altre usuari de Verse, els diners no surten de l’aplicació, es queden allà en forma de saldo i es poden treure només amb un clic”, explica Borja Rossell, que aclareix que si entre entitats bancàries les transferències no són instantànies és perquè les anomenades cambres interbancàries només fan el procés una vegada al dia i en dies feiners. Segons Rossell, aquestes operacions no tenen cost afegit per als bancs, que sí que cobren per fer-les.
Per començar a utilitzar l’aplicació no cal més informació que el telèfon mòbil i la vinculació amb el banc, però Verse no demana el DNI de la persona fins que no intenta fer una transferència superior als 1.000 euros. L’aplicació està pensada per a petites transaccions i estableix un límit (inicial) de 3.000 euros l’any. A més, en aquests casos Verse remet la informació al Banc d’Espanya, que ha de tenir constància d’aquestes operacions per qüestions fiscals. Els seus fundadors defensen que “Verse no és una aplicació per a l’economia submergida, sinó que està pensada per oferir un servei que els bancs ara fan feixuc i car”.
I els guanys? L’aplicació és gratuïta, fins i tot en la descàrrega, i les transaccions dins un mateix estat també ho són. Verse només cobra un recàrrec en les transaccions internacionals o quan hi ha canvi de divisa, però els seus fundadors garanteixen que és molt inferior a la que cobren les entitats bancàries. “Més endavant també volem emetre la nostra pròpia targeta, perquè els usuaris puguin comprar directament sense passar pel seu compte bancari”, avança el fundador.
Verse ataca directament un sector molt regulat i amb un model de negoci que només pot funcionar a escala global. Per això els seus inversors són nord-americans, com Draper Fisher Jurvetson (DFJ), que ha invertit a Twitter i Tesla Motors. L’ambició també els porta a buscar més inversió als EUA per convertir-se en un banc global dins el mòbil.
