Empreses 07/06/2015

Villar Mir: el rostre de la construcció

L’octogenari executiu, que es presenta com un rescatador d’empreses, torna a afrontar acusacions de pràctiques corruptes

-júlia Manresa I Xavier Grau
4 min
Villar Mir:  el rostre de la construcció

TOT UN EXMINISTRE, MARQUÈS, catedràtic i empresari octogenari d’èxit, va sortir de la reunió del Cercle d’Economia, a l’Hotel Meliá de Sitges, per la porta del darrere. L’esperava un cotxe oficial, però no va seure darrere, com és habitual, sinó davant, al costat del xofer. Tot i els problemes que travessa la seva empresa a Mèxic, Juan Miguel Villar Mir (Madrid, 1931) no va fugir d’estudi quan se li va preguntar pel tema. Va contestar sense embuts, però, això sí, ho va aprofitar per defensar-se.

Davant les acusacions de corrupció a la filial mexicana d’OHL, el seu president va deixar caure que podrien ser mentida, perquè a Mèxic les acusacions surten gratis. El risc de corrupció, manté, “hi és a tots els països”. “A Mèxic ens hem trobat amb la sorpresa que en el Codi Penal no és delicte ni la injúria, ni la notícia falsa, ni el desprestigi, ni la calúmnia”, va afegir. Per això va deixar clar que se’n sortirà, perquè “abans s’agafa un mentider que un coix”.

El cas ha tingut un fort impacte en la cotització d’OHL. Però la solució que proposa el seu president és treballar més i defensar els valors en l’empresa. De fet, Juan Miguel Villar Mir va fer davant l’empresariat català una defensa aferrissada dels valors. Uns valors que va resumir a millorar la vida dels empleats i en “humilitat, austeritat, pensar en el bé comú i ajudar els altres”. “L’esport que sempre m’ha agradat més -diu aquest home que també va ser candidat a la presidència del Reial Madrid-és servir els altres, salvar empreses i llocs de treball que estaven a punt de desaparèixer”. Val a dir que on ell diu “rescatador d’empreses”, hi ha qui hi veu més un “caçador de gangues” a l’estil dels fons voltor.

Però què ha passat a Mèxic? La filial mexicana de la constructora OHL es va veure forçada a suspendre la seva cotització al parquet d’aquell país. OHL va arribar a Mèxic fa 35 anys i des d’aleshores és la primera constructora de la llista a l’hora d’aconseguir contractes. De llavors a ara, expliquen diversos mitjans mexicans, OHL ha anat aconseguint contractes anuals per entre 500 i 1.000 milions d’euros, i en l’últim any es van adjudicar, per sobre dels seus competidors locals, més de 2.500 milions d’euros en diferents obres. Els mitjans del país fan referència a OHL com la consentida del govern d’Enrique Peña Nieto.

En l’última gran adjudicació, però, la del Viaducte Bicentenari, sembla que la filial mexicana d’OHL no va jugar net. Segons uns enregistraments que es van filtrar a la premsa a principis de maig, Pablo Wallentin, l’excap del gabinet del president d’OHL a Mèxic, oferia unes vacances en un complex turístic de luxe a un funcionari del govern, Apolinar Vega. El fet, que Villar Mir va qualificar d’“excés d’amabilitat”, ha destapat un seguit d’accions a través de les quals OHL intentava aconseguir cobrar més del govern de Mèxic per les obres adjudicades. Els dos implicats en el cas, Wallentin i Vega, van dimitir dels seus càrrecs.

“Hi ha una campanya de difamació contra OHL Mèxic”. Així es va justificar l’actual president de l’empresa espanyola després de conèixer els primers enregistraments. Unes setmanes després, però, Villar Mir va reconèixer que se sentia “avergonyit” després que es fessin públics -es poden trobar a YouTube- uns altres enregistraments en què, a més de Wallentin, també s’hi sentia Gerardo Fernández, l’exdirector jurídic de la constructora:

-Quant s’ha de donar als magistrats? -pregunta Wallentin.

-Doncs jo crec que una maneta -respon Fernández.

Sembla que els dos directius xerraven sobre com subornar jutges per a la construcció del circuit Mexiquense, una adjudicació que suposa una inversió de 540 milions, amb 31 anys de concessió. S’hi poden sentir constants referències a com fer aquests pagaments sense deixar-ne constància i, fins i tot, informar-ne el president de la filial, José Andrés Oteyza.

Qui va ser ministre d’Hisenda del primer govern després de la mort de Franco amb Carlos Arias Navarro sosté que no hi va haver cap irregularitat en cap de les dues concessions i no creu que perilli el futur d’OHL a Mèxic. Tot i això, de moment, Fitch i Moody’s han amenaçat de rebaixar el ràting d’OHL durant l’últim mes i altres funcionaris del govern mexicà han dimitit després de l’escàndol.

SABER CAURE DE peu és una de les grans virtuts d’aquest empresari. Es considera un rescatador d’empreses -ho va iniciar durant el franquisme amb Hidro Nitro i Altos Hornos, i després amb Obrascon i Huarte, la llavor de l’actual OHL, Ferroatlántica i Fertiberia-. Villar Mir és, a més, conseller del Banco Santander i, tot i que sempre havia defugit el negoci immobiliari, ara és accionista de referència de Colonial. També va donar un cop de mà al seu competidor Florentino Pérez, quan va comprar la participació d’ACS a Abertis. I ha començat, als seus 83 anys, a preparar la successió amb el nomenament de Josep Piqué com a conseller delegat d’OHL, un colós amb presència en 34 països i 29.000 empleats, més de la meitat a l’estranger.

De Villar Mir es diu que manté una bona amistat amb el rei Joan Carles I, que el va fer marquès, i que segons diversos mitjans va donar una empenta a la seva licitació per l’AVE a la Meca. Potser aquestes amistats l’han ajudat a sortir-se’n en les diferents polèmiques en què s’ha vist immers. Perquè el cas de Mèxic no és l’únic: Villar Mir va sortir als denominats papers de Bárcenas, tot i que sempre ha negat finançar el PP. Malgrat les seves paraules, sí que ha admès haver fet “alguna aportació” a la fundació FAES, presidida per José María Aznar.

stats