El ‘big data’ inunda Barcelona

Multinacionals estrangeres trien la capital catalana per instal·lar-hi els seus centres de processament de dades, mentre que les empreses locals treballen per no quedar fora del negoci
El ‘big data’ inunda Barcelona / FELIP PARIZA

Temptejar el terreny és el que va fer la multinacional d’assegurances Zurich abans de prendre una decisió tan important com la d’ instal·lar a Barcelona el seu centre mundial de big data, com va anunciar la setmana passada. Un dels responsables d’haver convençut aquesta companyia suïssa va ser Marc Torrent, director del centre d’excel·lència Big Data CoE Barcelona. “Abans que Zurich prengués la decisió ens vam asseure per presentar-los totes les iniciatives, tant públiques com privades, que hi ha al voltant del big data a la ciutat”, explica Torrent. El cas d’aquesta multinacional no és el primer ni l’últim d’un conjunt d’inversions empresarials que han triat Barcelona per instal·lar-hi els seus centres de recerca tecnològica, big data o excel·lència digital els últims anys.

Els acords de confidencialitat no permeten ni a Marc Torrent ni al govern de la Generalitat revelar el nom de les altres empreses que ara mateix temptegen Barcelona, però tant des de Big Data CoE com des del departament d ’Empresa i Coneixement del govern català asseguren que hi ha nous projectes per anunciar aquest 2016.

També la suïssa Nestlé va fer saber en ple Mobile World Congress que la seu central dels seus serveis digitals seria a Barcelona. Abans, altres empreses com l a francesa Toro o l’anglesa Zeptolab havien anunciat inversions similars a la capital catalana. També el BBVA ha obert recentment una filial a Barcelona del seu centre d’anàlisi de dades. “Barcelona és un hub en la disciplina del big data ”, assegurava recentment a l’ARA Marco Bressan, president de BBVA Data & Analytics. Els atractius de Barcelona com a ciutat són coneguts, però perquè multinacionals com aquestes triïn la capital de Catalunya per fer aquesta mena d’inversions cal alguna cosa més que sol, platja i paella.

“Abans de venir les empreses volen garantir que no estan soles”, afirma Torrent. Aquest enginyer de telecomunicacions té clar què busquen i què troben les companyies a Barcelona: un “ ecosistema innovador”, que no és només una expressió importada de Silicon Valley. Després d’anys de picar pedra, Barcelona acumula empreses, universitats, experiència i èxits suficients perquè altres companyies se’n vulguin aprofitar.

Perquè multinacionals com aquestes triïn la capital de Catalunya per fer aquesta mena d’inversions cal alguna cosa més que sol, platja i paella.

D’una banda, el talent. “Un dels reptes de l’economia de les dades és el talent, hi ha un dèficit d’enginyers i científics de dades a tot el món i Catalunya ha fet els deures en aquesta direcció”, assenyala. Segons recull el centre d’excel·lència presidit per Torrent, hi ha més d’una vintena de màsters i postgraus a les universitats catalanes enfocats al big data ; per tant, l es empreses troben a Barcelona la mà d’obra qualificada que necessiten. A més, si a aquests programes s’hi afegeix el clima i la resta d’atractius que ofereix Barcelona, les empreses també ho tenen fàcil per convèncer professionals estrangers per venir-hi a treballar.

De l’altra, l’ esforç de les institucions públiques per empènyer Catalunya cap a un sector tradicionalment abandonat per un teixit empresarial massa atomitzat i poc acostumat a invertir en tecnologia i innovació. A finals de juny del 2014 la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van aconseguir aliar-se amb el gegant multinacional de les telecomunicacions Oracle i també amb CaixaBank per impulsar l’entitat que presideix Torrent. De fet, la Generalitat és el primer consumidor de sistemes de computació de Catalunya, cosa que ha afavorit que empreses com IBM, HP i T-Systems hagin compromès diverses inversions al Barcelona Datacenter Cluster, al parc de l’Alba de Cerdanyola. Aquestes tres empreses han promès invertir fins a 118 milions d’euros en la construcció de diversos centres de computació de dades i tecnologia del núvol a la zona.

Al voltant del districte 22@ també s’hi aglutinen empreses i iniciatives que exploten l’economia de les dades, com ara Indra, Imagina (de Mediapro), Mobile World Capital i la mateixa Big Data CoE, a més de diverses acceleradores i altres negocis del món de les TIC.

Menys costos laborals i un teixit empresarial immadur 

Però Barcelona té un altre atractiu, potser no tan reconfortant. Quan parlem de creació i atracció de talent, “a ningú se li escapa que els costos laborals són més baixos a Catalunya que a altres capitals”, diu Marc Torrent, que reconeix que aquest també és un factor que les empreses valoren per triar Barcelona. En la seva opinió, però, és un avantatge a curt termini, que “un cop consolidada la inversió evolucionarà”. Josep Lluís Cano, professor del departament d’operacions, innovació i data sciences d’Esade, també admet que els costos són inferiors però creu que la qualitat dels llocs de treball que crea el sector fan que aquest factor “no sigui tan diferencial”.

Catalunya competeix amb grans capitals com Londres o Berlín per retenir enginyers i científics de dades, però “no som els únics que hem obert els ulls i hi ha molta competència”, diu Torrent. Per això, a més d’atreure talent, Catalunya també continua sent una gran exportadora de treballadors qualificats.

El paper imprescindible de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona té una doble lectura. El centre presidit per Marc Torrent és ara un element clau a l’hora d’atraure inversió estrangera en big data i les dues administracions són els principals responsables de garantir que iniciatives com el Mobile World Congress no marxin de la ciutat. Sembla, per tant, que el sector privat català no té encara prou força per si sol per impulsar un negoci que espera crear 4,4 milions de llocs de treball arreu del món en quatre anys, a més de fer créixer un 1,9% addicional el producte interior brut de la zona euro de cara al 2020, segons un estudi de Microsoft.

"Hem d’aconseguir que les nostres empreses tecnològiques siguin grans"

Joan Aregio Secretari d'Empresa i Coneixement

De la llista de grans inversions en centres de big data a Catalunya, només CaixaBank destaca com a empresa catalana de grans dimensions que ha fet un esforç en aquesta direcció. “Evidentment no ens hem de conformar amb això i hem d’aconseguir que les nostres empreses tecnològiques siguin grans”, diu el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio. “Hem de començar a obtenir resultats que representin èxits concrets i anar creixent”, apunta per la seva banda el professor Cano.

l’esperança per començar a veure grans inversions locals -i no només des de fora- són les start-ups. Ja comencen a créixer projectes com Social Point o l’ estudi de King (els creadors de Candy Crush, que va ser comprat pel gegant Activision l’any passat). Tots dos basen el desenvolupament dels seus jocs en l’anàlisi del big data i estan identificats pels experts com dos casos d’èxit que han permès començar a teixir una estructura empresarial privada en aquesta direcció.

Catalunya atreu tanta inversió en 'start-ups' com tot l'Estat el 2014

Empreses encara petites com Wallapop i d’altres de ja no tan petites com l’ e- commerce Privalia, la financera Kantox o també Scytl, dedicada al vot electrònic, basen en bona mesura el seu model de negoci en la recopilació i l’anàlisi de les dades dels seus usuaris, ja sigui per llançar noves estratègies de màrqueting, nous productes o, fins i tot, per vendre-les a consultores, administracions o altres gegants del sector. En tots els casos es tracta de companyies que creixen a marxes forçades i que han cridat l’atenció de grans inversors i també de grans companyies. Telefónica, per exemple, acaba d’invertir en Open Seneca, una empresa llançada per Scytl dedicada als serveis de votació i consultes ciutadanes per internet, que vendrà el seu servei juntament amb estudis de dades a institucions i ciutats interessades. La inversió inicial ha sigut de 35 milions d’euros.

Tots aquests casos són d’empreses que van començar com a petits projectes tecnològics ja fa al voltant d’una dècada i que ara també miren a l’exterior, com ho fan Nestlé, Zurich o IBM quan trien Barcelona. La capacitat de la capital catalana d’atreure l’atenció dels grans, doncs, ja és un fet. El següent pas, com assenyala Joan Aregio, és que sigui capaç de fer créixer aquests projectes locals perquè siguin ells els qui impulsin les inversions del futur.

PUBLICITAT