IMMOBILIARI
Empreses 13/12/2015

Es busquen compradors per a ‘pobles fantasma’

La immobiliària catalana Aldeas Abandonadas posa a la venda pobles deshabitats sencers pel mateix preu que un pis nou a Barcelona

Marc Amat
3 min
Es busquen compradors per a ‘pobles fantasma’

Esblada és un petit nucli de cases dins el municipi de Querol, a l’Alt Camp. Fa uns anys hi vivien vint persones. Ara, de les seves quinze cases, només una està habitada. És el que es coneix com a poble fantasma. Arran de la migració constant de persones de les zones rurals cap a les grans ciutats, cada vegada són més els petits pobles de l’interior que acaben quedant totalment deshabitats.

De fet, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant els últims deu anys el 56% de municipis espanyols han perdut habitants. Una tendència que la inversora catalana Elvira Fafián va saber detectar ara fa deu anys. L’any 2005 va decidir crear Aldeas Abandonadas, una immobiliària especialitzada en la compravenda d’aquests pobles deshabitats. Actualment, en tenen a la venda prop d’un centenar a Espanya, dinou dels quals a Catalunya. Entre aquests pobles hi ha Esblada, que la immobiliària va posar a la venda per menys de 300.000 euros.

Fafián ha viscut de primera mà el fenomen dels pobles fantasma. Tot i que viu a Barcelona des de fa molts anys, va néixer en un petit llogarret de Galícia. “Abans estava ple de vida. Ara, però, no podem fer-hi ni la matança del porc perquè ens falten mans”, explica la gerent d’Aldeas Abandonadas.

D’aquesta manera, va decidir aprofitar la seva experiència al món financer per intentar capgirar l’èxode rural amb un nou concepte d’immobiliària. “La gent no és conscient dels mil beneficis que té viure al camp, i això cal canviar-ho”, diu.

A poc a poc ho estan aconseguint. Van començar venent cases individuals al camp per 40.000 euros, pensades per ser segones residències. Ara venen propietats de fins a vuit milions. “La nostra filosofia de repoblar el camp va agradar i de seguida vam començar a rebre trucades de propietaris que volien vendre conjunts d’edificacions singulars”, afirma Fafián. És per això que van decidir adaptar el seu catàleg segons la demanda dels clients. D’aquesta manera, a banda dels pobles abandonats també venen masies medievals, molins centenaris, castells del segle XI, convents, cases rectorals… “Venem tot allò que les immobiliàries convencionals no són capaces de vendre”, sentencia la gerent.

Amb la crisi com a gran aliada, la immobiliària de seguida va començar a rebre trucades de grans inversors -sobretot francesos, suïssos, alemanys i americans- interessats en la compra de pobles deserts per instal·lar-hi les seves empreses o per obrir-hi establiments turístics. De fet, pel preu d’un pis a Gràcia es pot comprar un poble sencer.

Els pobles fantasma que ven Aldeas Abandonadas acostumen a tenir un sol propietari. “Generalment es tracta d’una persona que ha rebut les cases en herència -sovint els nuclis petits estaven habitats per una sola família-, i que no té diners per mantenir-les”, explica Fafián, que també detecta un augment d’inversors que en el seu dia van comprar aquestes edificacions per fer-hi turisme rural i que no se’n van sortir.

Tot i l’atractiu que pot suposar per a les empreses (que poden oferir als treballadors un lloc per viure a prop de la feina en una posada al dia de les velles colònies industrials), Fafián admet que el procés de compra “és lent i es pot allargar durant més de mig any”. Durant les negociacions es parla amb els ajuntaments sobre el projecte que s’hi implantarà i es té en compte la seva opinió. Tot i així, “les respostes de la gent sempre són molt bones, i els consistoris aplaudeixen la idea de fer venir gent nova al poble”, apunta la gerent.

Recentment, però, cada vegada venen menys a inversos estrangers: el perfil de comprador ha canviat. “Ara sobretot ens truquen joves que busquen un lloc per crear nous projectes, enmig de la natura i amb un cost de vida baix”, revela Fafián. És el cas de Sergi Jiménez, un jove que està a punt de convertir un poble fantasma en un poble cooperatiu, per facilitar l’accés a l’habitatge a una dotzena de famílies.

Amb un equip de vint persones, la immobiliària busca ara mantenir “les bones sensacions” d’aquests primers deu anys i no descarten provar sort en altres països, on ja tenen agents comercials que els envien clients disposats a fer reviure pobles oblidats.

stats