Empreses 04/10/2015

El difícil repte de vendre més cava i més car

L’exportació s’estanca en la primera meitat de l’any en plena estratègia per plantar cara al ‘prosecco’ italià

Elena Freixa
5 min
El difícil repte de vendre més cava i més car

El cava està en plena cursa per vendre més al món, però ja no a qualsevol preu. Els productors catalans han conquerit els mercats exteriors en les últimes dècades (el 63% de les vendes ja són a fora d’Espanya) però en molts casos aquesta conquesta s’ha fet a base de sacrificar marges entrant en el segment de la marca blanca i la gran distribució, una estratègia que ara les caves miren de corregir. No és fàcil. Vendre més i més car és un objectiu ambiciós que vol temps i que es complica amb la gran competència que hi ha a la Unió Europea, el principal mercat on ha penetrat el producte. De fet, les vendes a l’exterior s’han estancat durant el primer semestre de l’any, reconeix el president de l’Institut del Cava, Jaume Gramona, després que l’any passat a la UE ja patissin un retrocés de més del 5%. “El fet que s’hagin sacrificat vendes a la marca blanca és el que explica que l’exportació caigui perquè es restringeixen vendes, però si el que es vol és donar més valor al cava, estem en el bon camí”, defensa Gramona.

Distribució de les vendes del cava

L’impacte de la caiguda exportadora no és menor. Les tres primers destinacions d’exportació del cava -Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit- concentren gairebé el 60% de les vendes internacionals i, de fet, a Alemanya és on més ha impactat la caiguda perquè grans productors han sortit del circuit de la marca blanca per reposicionar el producte cap a un segment de més qualitat. Les patronals del cava consultades per l’ARA tenen clara l’aposta encara que inicialment impliqui patir una mica o no créixer com voldrien. “La travessia és llarga, aquestes coses no surten d’avui per demà, però el reposicionament és essencial per fer sostenible els negocis”, insisteix Pere Guilera, que és el president de la patronal de petits i mitjans productors de cava, Pimecava. Gramona corrobora que no hi ha por a la frenada perquè al final “tothom hi sortirà guanyant”.

Tot i l’ambició per fer ombra al xampany francès -a la cúspide dels espumosos en gamma i preu- la batalla més acarnissada que lliuren les marques catalanes és amb el prosecco italià. Tot i que no és el mateix producte i s’elabora amb tècniques diferents, el fet d’oferir qualitats similars a les del cava -segons defensen diverses veus del sector- i el seu posicionament enfronta les dues begudes cara a cara als mercats mundials. “És una competència molt gran, hi ha pocs mercats en què dominem per sobre del prosecco ”, reconeix el president de la cooperativa Covides, que aplega 652 productors de vins i caves, Chistophe Marquet.

La preeminença de l’espumós italià és en part per l’habilitat que ha tingut a l’hora de construir-se una imatge clara i més forta: “El prosecco està més internacionalitzat i es ven a un preu lleugerament superior al cava, que és un gran desconegut en alguns països”, afegeix Marquet. El fet d’haver irromput en molts mercats com el xampany barat no ha anat a favor del producte català, però fonts del sector defensen aquell pas per la necessitat de deslligar-se del mercat interior. “Calia sortir a vendre, no dependre només d’Espanya”, diuen aquestes veus.

La qualitat és una batalla que els productors de cava estan segurs de poder guanyar. De fet, en el primer semestre del 2015, les vendes de cava gran reserva (el més car) s’han disparat un 22,6%, fins a un 1,84 milions d’ampolles, mentre que el reserva ha avançat un 12% fins a fregar els 10 milions. Tot i que la xifra encara és minoritària, demostra aquesta conjura de tot un sector per pujar graons en els paladars de tot el món.

Els cavistes catalans també esperen l’empenta que pot donar a aquesta estratègia la creació d’un nou segell, el Paratge de Qualitat, que vol identificar el cava de zones geogràfiques molt concretes dins de la DO Cava, que actualment aglutina totes les comunitats autònomes que són productores a Espanya. Fonts del sector asseguren que el ministeri d’Agricultura s’ha compromès a tirar-ho endavant per donar un impuls al producte de gamma alta. Precisament perquè entenien que la uniformitat de la marca DO Cava no els beneficiava, una quinzena de cellers catalans l’ha abandonat per alinear-se amb la DO Penedès sota el nou segell de cava Clàssic Penedès.

La internacionalització és irrenunciable per trencar l’excessiva dependència que aquest producte té d’un moment del calendari a Espanya: el Nadal. En el segon semestre es concentren el 60% de les vendes d’aquest producte, una estacionalitat altíssima que es pal·lia amb les vendes internacionals. Aquestes últimes tenen més regularitat perquè el producte no s’associa tant a una època determinada de l’any, sosté el director de Covides. Marquet reconeix que en l’atonia del primer semestre també hi han tingut a veure un cúmul d’inestabilitats: “Ha sigut un any difícil a Rússia, a Ucraïna i també ha passat factura el daltabaix a la Xina”.

Principals països on s'exporta el cava

Les vendes de cava al mercat interior han començat l’any amb bones vibracions i un “petit creixement” d’unes dècimes que no es produïa en aquest semestre des de feia 15 anys, segons el president de l’Institut Català del Cava. No obstant, també reconeix que el moment de la veritat al mercat espanyol arribarà en la segona meitat de l’any.

El consum a Espanya va recuperar-se el 2014 amb un increment del 7,5% que el sector espera que continuï. “Aquest any és més difícil fer previsions, és cert que venim d’un 27-S i que les accions polítiques de vegades són imprevisibles, però confiem que aquest tipus de campanyes, de sensacionalismes i boicots siguin cosa del passat”, sosté Gramona.

En un any en què el sector no espera grans creixements, toca afrontar una negociació complicada per pactar el nou conveni. Sindicats i patronals estan en aquests moments enrocats. Els primers han anunciat mobilitzacions contra la proposta de les patronals de congelar els sous durant tres anys, explica el portaveu del sector de begudes de CCOO, Antonio Domínguez. Els treballadors no veuen motius perquè els salaris no pugin l’1%, que és el mínim pactat a l’Estat.

Les empreses, però, defensen una certa contenció. “Hem de ser productius i competitius, que no ho tenim gens fàcil”, sosté el president de Pimecava. L’aposta passa per simplificar les categories professionals, recuperar la figura de l’aprenent al sector i eliminar algunes coses que no tenen sentit i que situen el conveni per sobre d’altres de similars, com el dels productors de vi. “Inclou una paga per jubilació que potser s’entenia en altres temps, però ara les empreses petites i mitjanes no la poden assumir”, afegeix.

stats