La fibra de Telefónica no és neutral

BarcelonaNetflix porta només dos mesos funcionant aquí però ja ha aconseguit posar en primer pla el debat sobre la neutralitat de les xarxes, el principi segons el qual els proveïdors de connexió no han de donar prioritat ni penalitzar les dades segons la seva procedència o contingut. El servei nord-americà de vídeo a la carta per internet ha fet públiques per primera vegada les velocitats mitjanes d’accés que obtenen els seus abonats espanyols segons l’operadora de què són clients. De les set telecos espanyoles de banda ampla, la pitjor amb diferència és Telefónica, que en hora punta només ofereix 2,15 megabits per segon, molt per sota dels 4,15 que assoleix Telecable i dels gairebé 4 que ronden Vodafone i Orange.

Netflix explica -i Telefónica ho confirma- que el motiu d’això és la falta d’un acord d’interconnexió directa (peering, en anglès) entre les seves xarxes respectives, com els que sí que existeixen amb les altres operadores i que situen el contingut digital molt més a prop físicament dels usuaris que l’han de consumir. Com que el vídeo és una proporció cada dia més alta de les dades que circulen per internet, les operadores i els grans serveis audiovisuals tendeixen a col·laborar perquè els abonats tinguin la millor experiència possible i vegin justificada la contractació d’una connexió de banda ampla.

Telefónica, en canvi, considera que Netflix li ha de pagar un suplement per injectar les seves sèries i pel·lícules a la seva xarxa en les millors condicions, i juga la carta del seu lideratge del mercat espanyol de connexions: un 44% de clients potencials als quals Netflix no pot renunciar. Però a més hi ha un altre factor que contamina la situació: el paper de Telefónica com a proveïdor i distribuïdor de contingut audiovisual, en competència directa amb Netflix. I entremig de les dues empreses hi ha els consumidors, que no entenen per què si paguen una quota mensual de connexió no poden disposar de la màxima qualitat d’imatge possible.