La legislatura de Rajoy se salda amb una sagnia a les renovables

L’ANY 2014 ÉS EL PRIMER des de fa més d’una dècada en què no s’ha generat nou dèficit de tarifa elèctrica. La clau ha sigut la reforma energètica posada en marxa pel ministre José Manuel Soria, molt centrada en la retallada de les primes a les renovables. Però tot té una cara i una creu. La cara és que no es genera nou deute pel decalatge entre els costos del sistema i la tarifa. La creu és un dur pagament en forma de pèrdua de llocs de treball. La principal associació d’empreses del sector de les renovables, l’APPA, n’ha fet el càlcul. El màxim d’ocupació del sector va arribar el 2008, quan es comptabilitzaven 136.163 llocs de treball que depenien de les energies renovables, dels quals 78.924 eren en forma d’ocupació directa i 57.239 eren ocupació indirecta. Doncs bé, el 2014 l’ocupació total era de 70.750 persones, gairebé la meitat que el 2008.

Precisament les dues tecnologies més esteses en l’àmbit de les renovables són les que han perdut més llocs de treball, mentre que algunes tecnologies més noves en guanyen. Així, entre les que l’any 2014 van crear nova ocupació hi ha els biocarburants, que van augmentar en 895 persones fins arribar a 4.259; la biomassa tèrmica, que en va guanyar 171 fins als 2.907 treballadors; la solar tèrmica, que en va guanyar 97 i en va acabar assolint 1.094; la geotèrmica de baixa entalpia, que va augmentar en 83 fins als 706, i la minieòlica, que va sumar una dotzena de nous treballadors per arribar a 297. Però subsectors que creen més ocupació, com la biomassa elèctrica, van patir importats davallades. En aquest cas va tancar el 2014 amb 13.135 treballadors menys, i va passar de 40.557 el 2013 a 27.422 el 2014. En el cas de l’eòlica, la pèrdua va ser de 1.097 empleats, i va tancar el 2014 amb un total de 16.753. I la fotovoltaica en va perdre 823 i va tancar el 2014 amb 9.944 llocs de treball, quan a les bones èpoques, el 2008, havia arribat gairebé als 28.000 empleats.

Una part de la destrucció d’ocupació en el sector de les renovables la provoca la falta d’inversió. La paralització de la injecció de recursos va estar provocada per la inseguretat jurídica i la falta d’estabilitat de la regulació, a més de les barreres d’entrada al sector que suposen els alts costos, indica Javier Olmos, soci de l’àrea d’energia del despatx d’advocats Rosaud Costas Duran.

Un estat no apte per a la inversió en renovablesLa situació hauria de donar un tomb, en un futur, pel canvi de model energètic. Així ho creu el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que considera que no s’ha de tornar a caure en un sistema de primes i models financers especulatius en el sector. Però la seva aposta és que Catalunya l’any 2050 tingui un model energètic basat en les renovables i sense dependència de les energies fòssils, cosa que faria recuperar i fins i tot augmentar l’ocupació actual.

Lògicament, qui no ha paït gens bé el canvi de model impulsat pel govern del PP és el sector. El president de l’APPA, José Miguel Villarig, considera que la reforma elèctrica ha suposat un “fort ajustament econòmic”, en referència a la retallada de les primes, que “ha paralitzat tota nova implantació”. Villarig es queixa de la falta de seguretat jurídica, que ha parat en sec les inversions i, per tant, la creació de nous llocs de treball. La seva expressió sobre la situació de les renovables és molt plàstica: “Ens han posat a coure a foc lent”. La queixa, no obstant, no és només per la retallada de les primes, sinó per la falta de planificació a llarg termini. “Cada tres anys ens poden canviar la retribució de les hores i els costos de manteniment i cada sis anys poden canviar el que es considera rendibilitat raonable”, indica Villarig sobre la retribució a les renovables després de la reforma. “L’únic que no es pot canviar és la inversió feta”, indica. Aquest model, segons Villarig, frena l’aparició de nous projectes. No només perquè la retribució des de la reforma és inferior, sinó perquè les condicions es poden revisar però l’amortització de la inversió no, i la incertesa és massa gran.

L’esperança de futur és que hi hagi un increment de la demanda elèctrica i, gràcies a més consciència ecològica, aquesta demanda vagi cap a l’electrificació i no cap als combustibles fòssils. Malgrat tot, Villarig creu que això només passarà quan s’instal·li a Europa el principi que qui contamina paga. A més, el president de la patronal de les energies renovables demana una fiscalitat més favorable. Però no nega, de moment, que “hi ha un horitzó molt lleig”.