Publicitat
Publicitat

REPORTATGE

A falta de crèdit, l'opció és la borsa

El mercat alternatiu borsari està fet a mida de les pimes en creixement

Que el finançament  a les empreses s’ha reduït dramàticament els últims anys ja s’ha documentat. Els bancs diuen que no reben projectes prou engrescadors i, des de l’altra banda, les pimes critiquen que les entitats demanen massa garanties i que l’aixeta dels préstecs s’ha tancat. I sembla que la situació no millorarà a curt o mitjà termini.  


Això significa que s’han de buscar alternatives. I una de bona pot ser l’entrada a la borsa, malgrat l’elevat moment de volatilitat. Les reticències de les empreses catalanes per cotitzar als mercats es poden vèncer a través del mercat alternatiu borsari (MAB). Es tracta d’un mercat de valors dedicat a empreses de reduïda capitalització que busquen créixer, amb una regulació a mida i uns costos adaptats. El MAB va iniciar la seva activitat el 2009 i en l’actualitat hi ha 18 empreses que hi cotitzen (quatre de les quals són catalanes), i n’hi ha quatre més en procés d’entrar-hi. Una d’elles és Isoco, que ha llogat l’assessor registrat One to One per gestionar la sortida a borsa.


La voluntat de créixer és el principal motiu per entrar al MAB, tot i que hi ha exemples d’empreses que han aturat la seva integració a causa de les turbulències dels mercats. És el cas de la cadena de gimnasos DiR, que va estar a punt d’entrar al MAB fins que, fa un any, va decidir posposar la decisió.


El president del MAB i sotsdirector de la Borsa de Barcelona, Antoni Giralt, és molt clar quan assegura: “Si el que vol l’empresa és finançar circulant més val que no cotitzi, perquè el MAB no està pensat per això. La idea és que les companyies puguin finançar els seus plans de creixement”. El mercat alternatiu, promogut per Bolsas y Mercados Españoles (BME), que està supervisat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), permet a les empreses familiars mantenir el control sobre el capital perquè el màxim que cotitza lliurement és el 30% de la companyia. La resta segueix en mans dels fundadors. “Aquesta és una característica tant del MAB com del mercat continu i de l’Íbex. Els grups familiars no perden la majoria si no volen”, destaca Giralt.


L’avantatge passa precisament per mantenir la majoria sobre l’empresa i poder guanyar moltes vies de finançament. No hi ha mínim de facturació per entrar al MAB, però normalment hi accedeixen empreses que proposen una ampliació de capital d’entre dos i quatre milions d’euros, remarca Silvia Margelí, advocada de Garrigues.


 De fet, l’únic requeriment per accedir al MAB és que la firma sigui una societat anònima, no cal que tingui un consell d’administració format, tot i que és recomanable, afegeix Margelí. A partir de la primera injecció de recursos, l’empresa comença a cotitzar i passa a una altra dimensió, perquè té accés al finançament dels inversors i fons d’inversió, i a més pot emetre deute.

Visibilitat


Per Giralt, un punt “molt important” és que es guanya “en visibilitat i en transparència”. “Els inversors confien més en una empresa regulada i coneguda: a partir d’aquí tot és una roda, perquè la societat té més facilitat a realitzar el pla d’internacionalització que ha preparat o bé el de diversificació de productes”.


El MAB compta amb empreses amb un nivell de capitalització que va des dels vuit milions fins el màxim de 70 milions (Griñó). Fins al febrer del 2012, quatre empreses (Let’s Gowex, AB-Biotics, Eurona Wireless i Negocio) del MAB havien fet ampliacions de capital valorades en 15,9 milions d’euros.


El sistema de cotització és diferent del que hi ha al mercat continu, que obre a les nou del matí i tanca a dos quarts de sis de la tarda. Al MAB hi ha només dos preus durant el dia (fixing), perquè generalment les pimes no tenen tant volum de contractació com les grans empreses. Només dues empreses del MAB, Gowex i Neuron Biopharma, estan en un règim de cotització lliure perquè tenen una dimensió prou gran.
El MAB es caracteritza per tenir unes regles de funcionament i comunicació més laxes que el continu i l’Íbex. Les participacions s’han de comunicar a partir d’un 10% del capital i l’1% en el cas dels directius. S’han de fer dos informes financers semestrals, en comptes de trimestrals (i en el cas de l’anual ha d’estar auditada), i comunicar les informacions rellevants i els pactes entre accionistes. L’empresa també ha de mantenir una web on es puguin descarregar aquestes informacions.


Per ser al MAB també calen dos socis externs. Un és l’assessor registrat, que és qui ajuda en la sortida i en la permanència al mercat, i l’altra és el proveïdor de liquiditat, que vigila la negociació, segons assenyala Dominique Gazel, directora d’operacions de One to One (una d’aquestes empreses assessores). Fins ara el MAB ha generat uns recursos totals de 77,2 milions, amb una capitalització de 543 milions.        

Fer el salt

Un cop s’ha entrat al MAB es pot fer el salt al mercat continu, però de moment ningú ho ha fet. També es pot donar el cas contrari, el d’una companyia que passi del continu al MAB. Amb tot, en aquest cas s’ha de fer una opa d’exclusió. Aquest viatge d’anada i tornada és més usual a França o al Regne Unit (on hi ha dos mercats similars al MAB). També s’ha d’entendre que en aquests dos últims casos hi ha molta més experiència, perquè el mercat alternatiu francès es va crear el 2005, i l’anglès, el 1995. Hi cotitzen 170 i 1.478 empreses, respectivament.
A Catalunya, la Generalitat acaba de crear un fons de capital risc per dinamitzar la presència d’empreses al MAB a través de l’Institut Català de Finances. El capital públic compromès (10 milions d’euros) servirà per cobrir el 20% del cost de les futures sortides a la borsa.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT