A la innovació catalana li falta vista

BarcelonaPenso que abans de 10 anys hi ha força possibilitats que hi hagi un premi Nobel català; en canvi, considero que les possibilitats que sorgeixi un Google autòcton són més aviat reduïdes. I això respon als encerts i els errors dels últims 15 anys en política de recerca i innovació a Catalunya. D’una banda, tenim una política de recerca exitosa, que va iniciar Andreu Mas-Colell en la seva etapa de conseller d’Universitats, que canviant radicalment els sistemes de gestió i incentius dels centres de recerca (desvinculant-los de les universitats, desburocratitzant-ne l’organització i enfocant els centres cap a l’excel·lència i el mèrit) ha aconseguit en pocs anys nivells de regió puntera en l’àmbit científic. El mèrit també ha estat dels governs posteriors, que no només no van suprimir les polítiques, sinó que les van reforçar. La joia de la corona de tot aquest èxit han estat les beques del programa European Research Grants (ERG), en què els científics catalans han triomfat molt per sobre dels espanyols i al mateix nivell que els dels països nòrdics.

D’altra banda, tenim el fracàs de la política d’innovació. A diferència de la recerca, les polítiques han estat erràtiques, mancades de recursos i confuses. Han abundat els que pretenen crear el món de zero i rebutgen per sistema les polítiques i les experiències prèvies. Els centres i parcs tecnològics no s’han acabat de consolidar com una peça determinant del sistema. En els últims 15 anys s’han creat més de 500 spin-off universitàries, però totes juntes no superen la facturació d’una empresa mitjana catalana. Per contra, el nombre de patents i llicències en empreses és molt pobre, a diferència del que passa en països amb polítiques de R+D+I més integrades. La realitat catalana és que la recerca fa la guerra pel seu compte i no interactua amb el teixit productiu. La inversió pública en R+D ha viscut un increment destacable els darrers 10 anys però, tanmateix, la innovació empresarial segueix estancada en els mateixos nivells. A més, el pressupost de la Generalitat en l’àrea d’empresa i innovació es va reduir un 40% el 2011, tot i tenir un president més empresarial que mai.

En recerca i innovació els èxits no apareixen per casualitat i els fruits es recullen a 15 anys vista. I si alguna cosa li falta a la innovació catalana és precisament això: vista.