Publicitat
Publicitat

EL SECRET DE ...

Antoni Vives

Antoni Vives és un personatge singular perquè té dues vocacions, la de polític i la de novel·lista. Políticament, Vives és tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; com a escriptor, ha deixat dos llibres: El somni de Farringdon Road (premi Crexells 2010) i Les banderes de l'1 d'abril , tots publicats per La Magrana. Assegura que el Vives i polític i el Vives novel·lista no es mesclen mai, potser per això les seves dues novel·les se centren en el passat, això sí, un passat recent i convuls, amb la Guerra Civil i les víctimes d'un i altre bàndol com a base.

Vives assegura que en certs moments els seus dos mons sí que s'han tocat. El seu despatx, a les Corts, és a prop de la parròquia del Remei i del convent de les Corts, que va ser una presó, dos escenaris presents a la seva obra. En el cas de la parròquia del Remei, Vives l'ha visitada i confirma que la reproducció que en va fer de la rectoria a partir de la seva imaginació no difereix gaire de la real. El mateix va passar-li a El somni de Farringdon Road . Vives reprodueix amb la imaginació com ha de ser la biblioteca Marx Memorial de Londres. El dia que la visita, amb la novel·la ja escrita, descobreix que no és gaire diferent de com l'havia imaginat. "A més -diu l'autor- tenen un dels fons més importants de fotografies de la Guerra Civil, sobretot de Catalunya".

En un altre punt d'Europa, Chinchón, s'hi desenvolupen importants passatges de Les banderes de l'1 d'abril . Per obtenir documentació, Vives va comptar amb l'ajuda de Manolo Carrasco, un personatge singular de Chinchón més conegut com El Eremita. Vives té una particular debilitat per aquest municipi madrileny i fins i tot li agradaria presentar-hi la traducció del llibre. No tot són satisfaccions en la recerca per a les seves novel·les. Per documentar-se per a Les banderes de l'1 d'abril , aprofitant que la seva filla jugava un partit de bàsquet a Tarragona, Vives va voler donar un cop d'ull al convent de les monges oblates de Tarragona. L'edifici havia servit de presó franquista entre el 1939 i el 1941. "Quan els vaig explicar el motiu de la visita, em van tancar la porta als morros".

Més continguts de