ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 28/05/2016

Aquest és un llibre important

i
Ignasi Aragay
2 min
Aquest és 
 Un llibre  Important

Els llibres que neixen de la premsa, caduca per definició, no tenen bona fama. Algú pot pensar que són un subproducte, un refregit. ¿Però qui no ha gaudit d’un refregit d’aquella verdura del migdia que, passada per la paella, de cop ens alegra el sopar? Doncs de la mateixa manera es dóna el fet meravellós que uns articles esparsos, circumstancials, agrupats en un volum, repensats i reordenats, agafen un nou gust i tot el seu sentit. Aquest és el cas fantàstic de La voluntat de comprendre (Arcàdia), de Xavier Antich. Té alguna cosa de màgic que de les pàgines de l’ARA n’hagi sortit una obra tan penetrant i delicada, un refregit tan saborós, tan sucós de preguntes i intuïcions, de dubtes aclaridors, de mitges veritats eternes.

Uns suposats exercicis de filosofia en minúscula publicats a peu d’actualitat durant dos anys cada diumenge, de cop, trenats els uns amb els altres, agafen una indiscutible dimensió assagística, com un tot coherent sobre l’exercici de la memòria, sobre la relació entre el jo individual i el nosaltres, sobre les idees en la política, sobre la mirada feta pensament i sobre la moral de les paraules. Xavier Antich ens fa pensar i sentir alhora. Seduït per l’art i la filosofia, lector apassionat i observador sensible, és fàcil caure en el poder de seducció de la seva paraula precisa i punyent, sempre atent als problemes del present, a la nostra més immediata realitat. ¿No és això el que demanem d’un filòsof, que il·lumini la nostra vida absurda?

Per entendre millor què fem en aquest món, Xavier Antich ens aporta la seva voluntat de comprendre. I la seva voluntat esdevé la nostra. No dic les idees, sinó la voluntat. Perquè més enllà del què, és molt important el com: com pensa, com escriu, com llegeix, com mira, com qüestiona. “No podem deixar que el món faci de nosaltres allò que nosaltres no volem ser”, diu de la mà de Sartre. Ens invita, doncs, a ser nosaltres mateixos, sense por a descobrir el que no ens agrada. I a ser-ho cada dia, perquè la filosofia l’entén com els antics, com l’hàbit de “preguntar-se pels misteris de la vida quotidiana”. Ens recorda, a més, que sobretot “som els nostres actes” i que podem aspirar a fer el bé o podem anar fent la viu-viu. Com deia Sèneca: “La major part de la nostra vida ens passa no fent el mal, ni fent el bé, sinó fent una altra cosa”. I atenció, res del que fem (o deixem de fer) ni tampoc del que simplement veiem (quanta crueltat circula per les xarxes) ens deixa indemnes. Ja ens ho va advertir Diderot: el perill de la barbàrie sempre està latent.

La lectura d’aquest llibre és, com el mateix autor reclama referint-se a tota bona lectura, “un acte creatiu que mobilitza totes les nostres facultats, de la visió a la imaginació o la memòria, i per descomptat, la intel·ligència”.

stats