Pablo Aranda (Màlaga, 1968) és un autor en llengua espanyola en progressió contínua. La seva última novel·la és El protegido (Malpaso, 2015). Ens ha fet recordar els casos de novel·la negra tan sovintejats, però alhora tan diferents entre ells, en què l’heroi és una persona anònima. És un clàssic: algú que mai no gosaria sortir de l’ordre establert, bona persona, amb principis, per una qüestió de l’atzar és obligat a passar per una situació que mai no hauria viscut. Hi ha novel·les negres en què el protagonista anònim, un cop es fica en l’embolic, encara que no es trobi bé en el seu paper, es veu forçat a adoptar un paper actiu. Recordem en aquest sentit The big clock (1946), de Kenneth Fearing, en què l’editor d’una revista de temes policíacs és testimoni que el seu cap ha assassinat la seva amant. Tota la novel·la és el relat de com s’ho fa per evitar que el descobreixin, ja que, al mateix temps, esdevé un dels principals sospitosos. O una de més nostrada: Escrit als estels, d’Albert Mas-Griera (Quaderns Crema, 1987), una novel·la passional i apassionant que comença amb un mort a la platja de Castelldefels i un heroi que es diu David que hauria fet millor quedant-se a casa, aquella nit plena d’estels. Ah, i dues bones raons per ficar-se en una història digna dels germans Coen o Tarantino, per una banda, salvar la vida, i per l’altra, l’amor, esclar.
Salvar la pell i l’amor
A la novel·la d’Aranda, entretinguda, amb un argument molt ben resolt, passa igual. L’objectiu és salvar la pell i salvar l’amor. La diferència amb d’altres novel·les semblants és que a El protegido tracten de manera més evident els inconvenients, sobretot, morals i psicològics, de la irrupció en la vida del costat salvatge de l’existència. El Jaime, un home normal i corrent que treballa en una assessoria de Màlaga, es veu immers per atzar en un afer de drogues. Sense que pugui fer-hi res, els esdeveniments el portaran a una situació límit en què haurà de lluitar salvatgement per salvar la vida i un somni per viure. Entremig, amors que se’n van, paternitats assumides no biològiques i amors que vénen: cal sobreviure per entomar tot això. La novel·la d’Aranda posa el lector davant l’evidència: l’horror, allò que sempre passa fora de casa, de vegades s’atura al teu costat.
