Publicitat
Publicitat

Carles Casajuana i l'home que volia conservar l'honor

Carles Casajuana ha compaginat una trajectòria brillant com a diplomàtic -actualment és l'ambaixador d'Espanya al Regne Unit- amb l'escriptura de novel·les. Guanyador del premi Ramon Llull 2009 acaba de publicar nou llibre, 'Un escàndol sense importància' (Columna)

"Escric com si no fos diplomàtic i sóc diplomàtic com si no escrivís". Aquesta és una de les frases que més ha repetit Carles Casajuana durant les dues dècades llargues que fa que publica novel·les. Des de Tap d'escopeta (Quaderns Crema, 1987) fins a Un escàndol sense importància (Columna, 2011) han canviat moltes coses: Casajuana ha acumulat experiències professionals i vitals en països com Bolívia, les Filipines, Malàisia, el Vietnam, Brunei i el Regne Unit i ha publicat set novel·les més, l'última de les quals, L'últim home que parlava català , va aconseguir el premi Ramon Llull 2009 i una molt bona acollida dels lectors. "Vaig començar treballant amb màquina d'escriure -fa memòria-. Fa poc, un editor em deia que quan els escriptors van aprendre a fer servir l'ordinador, durant dos o tres anys entregaven manuscrits que no estaven del tot acabats. Per sort, el problema es va acabar solucionant".

Les novel·les de Casajuana han anat apareixent sense pressa però amb regularitat, i s'han deixat impregnar de les ciutats per on ha passat la meitat diplomàtica de l'autor. Si Diumenge de temptació (Quaderns Crema, 2001) plantejava tres fils argumentals ubicats a Bolívia i Kuala Lumpur (Quaderns Crema, 2004) era un thriller ambientat a Malàisia, els fets que catapulten l'acció d' Un escàndol sense importància passen a Tailàndia: la concessió de la construcció d'un pont a una empresa que en principi ha subornat la classe política del país arriba fins als despatxos de l'Observatori Internacional contra la Corrupció. Casajuana es fixa en el president de la delegació nacional de l'organització, Rafael Masferrer, que decideix investigar les irregularitats perquè, tot i ser conscient que "mentre el món sigui com és, la corrupció no hi faltarà mai", això no és "motiu per resignar-s'hi".

"Avui la corrupció a l'estranger és delicte gràcies a l'obra de les ONG com la que presideix Masferrer. Gràcies a la seva feina hi ha uns convenis internacionals contra la corrupció. Una de les seves missions és vigilar els suborns a funcionaris estrangers. Aquesta mena de corrupció implica robar als ciutadans del país on s'està treballant: si un constructor aconsegueix un contracte pagant a funcionaris, després apujarà els costos, i aquest augment l'acabaran pagant els ciutadans". Masferrer, que ha convertit la feina a l'Observatori en la seva principal preocupació, decideix implicar-se en el cas del pont tailandès, i ben aviat en comença a patir les conseqüències: primer rep un sobre amb unes quantes fotos comprometedores -en què se'l veu, amb poca roba, acompanyat d'una noia jove-, i poc després aquestes mateixes imatges les relaciona amb la prostitució a Barcelona un diari sensacionalista. " Un escàndol sense importància és una novel·la sobre l'honor -diu Casajuana-. Rafael Masferrer es compromet amb l'Observatori perquè busca autenticitat. Quan comencen a fer-li xantatge s'adona que no vol perdre's el respecte ni tampoc que els altres l'hi perdin. Per als xinesos la vida té quatre fases: en la primera, la preocupació bàsica és el menjar; en la segona, el sexe; en la tercera, els diners; en la quarta i última, l'estima dels altres. Crec que és una visió encertada: un nen ha de sobreviure, abans de res; si quan creix no té relacions sexuals no s'assegura la descendència; si aconsegueix tenir fills i no té diners, malament; quan ja té tot això cobert, el que vol és que els altres el respectin".

La novel·la comença amb Masferrer imaginant-se la seva mort i el llegat pel qual serà recordat. A primera fila hi té la dona i els fills, però també l'alcalde de la ciutat i el secretari general de l'Observatori Internacional contra la Corrupció. Masferrer és un peix gros que per culpa de la publicació de les fotos veu com trontollen els fonaments sobre els quals descansa la seva vida. "Un dels problemes del nostre món és que cada vegada hi ha una invasió més gran de la vida privada. Els mitjans de comunicació han contribuït a fer-nos més lliures i espontanis, però tot progrés comporta pèrdues".

La lluita de Masferrer per demostrar la seva innocència respecte a la veritat de les imatges -al mateix temps que busca descobrir si hi ha hagut corrupció o no, en el cas del pont tailandès- es combina amb el relat de les peripècies que una noia boliviana, Sofía Alvarado, passa mentre té cura d'una parella d'ancians catalans, i l'amistat amb el seu fill Jordi, divorciat i amb l'agenda força desocupada. "Sense plantejar-m'ho he acabat parlant de dos models de família possible: el dels Masferrer, amb un pare, una mare i dos fills universitaris, i el dels Roura, amb un matrimoni que supera la vuitantena i un fill desorientat".

Alvarado té un paper important -tot i que involuntari- en l'escàndol de Masferrer. El seu germà Benigno, adolescent irascible, treballa de cambrer en un dels bars de la Ciutat de la Justícia. "La Sofía representa aquella immigració que arriba a un nou país amb una gran fe en el futur. El seu germà vol arribar a ser fiscal: el somni de progressar socialment també és característic d'un percentatge important d'immigrants". Carles Casajuana va debutar fa gairebé 25 anys amb Tap d'escopeta , una novel·la en què als personatges els tocava aprendre l'art de mentir. A Un escàndol sense importància , l'engany i el tripijoc és el pa de cada dia, i el protagonista lluita per aconseguir que la veritat acabi sortint a la llum. La cita que encapçala la novel·la és d' El fons de la questió , de Graham Greene, dues frases que anticipen la cursa d'obstacles que li tocarà córrer a Rafael Masferrer. "Qui creu el que diu Tallit?", diu un personatge, i rep la resposta següent: "Allò que és dolent s'ho creu tothom a tot arreu".

Més continguts de