BarcelonaDissenyador gràfic de professió, Carles Terès (Barcelona, 1962) sempre havia escrit textos breus. Fa un temps, però, i gràcies al fet que la seva família li va permetre "prescindir" d'ell durant un any i mig, va començar a escriure la seva primera novel·la, 'Licantropia', guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011. Després d'una primera petita edició, ara Edicions de 1984 aposta per una novel·la que parteix d'una història antiga per acabar parlant de la quotidianitat actual: "Tracta de la inadaptació d'un personatge feliç en un entorn que no és tan idíl·lic com sembla", ha dit l'autor. Nascut a Barcelona però amb arrels i assentat a la Franja, Terès es considera un "escriptor aragonès en llengua catalana".

A 'Licantropia', Carles Terès parteix d'uns fets ficticis protagonitzats per mossèn Magí una nit d'hivern del 1759 per acabar centrant la història en "un personatge feliç" i un "entorn que no és tan idíl·lic com sembla". "La meva obsessió era fer veure que d'una existència plàcida n'emergeix una part obscura, que no té perquè ser dolenta", ha dit l'autor.

La història inicial del mossèn desemboca en la història del Llorenç, que puja a la serra de la Pobla a fotografiar un casalot abandonat. Tot i que el personatge no ho sap, un vincle profund el lliga a una nissaga, a un poble i a un secret: el deliri de la licantropia. Així, la novel·la voreja el gènere fantàstic, sense arribar a ser-ho, ha apuntat l'editor Josep Cots.

La riquesa de la llengua

Nascut el 1962 a Barcelona, els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. De fet, Terès ha assegurat que "no hauria pogut escriure" la novel·la estant a Barcelona, "hauria fet una cosa diferent". La novel·la recull el registre lingüístic d'aquestes terres de frontera, tot i que l'escriptor ha reconegut que "és un problema" d'escriptors de la Franja, ja que aviat els acusen de voler catalanitzar la literatura si empren el català estàndard: "He fet un treball dialectal el més acurat possible, tampoc no volia caure en excessius castellanismes", ha dit l'autor.

"No sóc gens nacionalista en el sentit que em sento de la meva llengua, no m'importa on estiguin les fronteres. Sóc un escriptor aragonès perquè els meus pares són d'allà, hi visc i hi treballo, els meus fills i la meva dona són d'allà, i en llengua, català", ha conclòs Carles Terès.