Publicitat
Publicitat

Contra els fantasmes que recorren el món

Potser una de les poques indústries que s'han vist afavorides per la crisi econòmica ha estat la de la producció de llibres sobre la crisi econòmica, des dels volums més divulgatius de Santiago Niño Becerra fins al millor relat de la gènesi històrica i ideològica de la crisi, el llibre de John Lanchester Huy. Por qué todo el mundo debe a todo el mundo y nadie puede pagar (Anagrama, 2011). També s'ha produït un desplaçament a l'hora d'abordar el tema, cosa que es pot veure tant en els llibres que es publiquen com en els debats televisius: si al principi tothom semblava molt preocupat a trobar-hi la causa, pensant que, com sol passar a la sèrie televisiva House , el diagnòstic duu immediatament a la solució, ara, vist que la cosa no ha anat així, quatre anys després del crac mundial del 2008, els llibres exposen una mena d'impotència: tothom en sap l'origen i el que cal fer, però ningú ho fa.

23 coses que no us expliquen sobre el capitalisme , el llibre de Ha-Joon Chang, coreà i professor a la Universitat de Cambridge, autor d'un parell de llibres i articulista de The Guardian , tot i que escrit el 2010 (és a dir, fa dos anys) resulta tan vigent com si s'hagués escrit ara, perquè una de les coses que deixa perfectament clara és que en dos anys no s'ha fet absolutament res per pal·liar la crisi, tot el contrari: cada mesura que s'imposa sembla pitjor que l'anterior, i, per dir-ho amb un llenguatge de Far West, els dolents segueixen sent els amos del poble.

El gran mèrit del llibre de Chang és que exposa, una a una, totes les mentides que la propaganda promercat ens ha anat colant des que tot el sistema va començar a trontollar. Les frases que comencen els dos primer paràgrafs són prou contundents: "L'economia mundial està amb una mà al davant i l'altra al darrere", i "Aquesta catàstrofe, de fet, l'ha creada la ideologia del mercat lliure que ha dominat el món des dels vuitanta".

Però Ha-Joon Chang és una persona eminentment pràctica, i el que pretén amb el seu llibre és oferir-nos una eina que ens permeti opinar sobre un tema que de vegades imposa una mica de respecte. Com ell mateix diu, opinar sobre economia no és gaire diferent d'opinar sobre qualsevol altra cosa: "Una vegada coneixes els principis claus i els conceptes bàsics, pots expressar opinions sòlides sense conèixer els detalls tècnics" (i si surts a Intereconomía no et cal ni això).

Opinar sobre economia, en els nostres temps, també significa conèixer els paranys que ens posarà qualsevol propagandista de l'economia de mercat o qualsevol dels que ideen pedaços perquè la cosa aguanti fins que passi... no se sap gaire bé el què. Els títols dels capítols són prou significatius per fer-nos una idea de la tasca depurativa de Chang: "El mercat lliure no existeix"; "Les empreses no haurien de tenir com a objectiu el benefici dels seus propietaris"; "La rentadora ha canviat més el món que no pas internet"; "El capital té nacionalitat"; "No vivim en una era postindustrial"; "Els Estats Units no tenen el nivell de vida més gran del món", etc. Però, a més a més, Chang no és cap xarlatà, i a l'epíleg de l'assaig ens proposa una sèrie molt concreta de mesures que, per desgràcia, no són les que els nostres constructors de polítiques econòmiques, més preocupats per mantenir l' statu quo que per trobar solucions, estan posant en pràctica.

Un llibre, en definitiva, útil, instructiu i ple de saboroses anècdotes que, gràcies també a la tasca de les traductores, ens fa sortir d'aquesta fosca fantasmal que ens volen imposar.

Més continguts de