Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Cossos que canvien

Una de les traduccions més ambicioses de la primera dècada de vida de la Fundació Bernat Metge van ser Les metamorfosis de Publi Ovidi Nasó (43 aC - 17 dC). "No és doncs pas una cosa insòlita l'enfilall de 250 faules que ens dóna Ovidi amb el seu poema. D'altra banda, les transformacions estan emparentades amb tota la mitologia. Tant com per la creença en el pas d'un ésser a l'altre, perfectament admissible en un món poc explicat i lògic, gairebé inexplorat, poden haver nascut possiblement d'un origen metafòric i popular", escriuen Adela Maria Trepat i Anna Maria Saavedra, les primeres que van abordar la traducció catalana del text ovidià (la segona versió, a càrrec de Jordi Parramon, va ser publicada l'any 1996 a Quaderns Crema).

En els quinze llibres que integren Les metamorfosis, el poeta se centra en "els canvis de les formes en nous cossos". Ho fa "des del primer origen del món" fins al temps que li va tocar viure. Després de l'edat d'or -en què, sense "regent" ni "llei" es practivava la "fe i la justícia"- va arribar la d'argent, i tot seguit la de bronze. Amb l'arribada de l'edat de "ferro dur" van "fugir la pudicícia i la veritat i la bona fe, i en lloc d'aquestes vingueren els fraus i l'astúcia i les artèries i la violència i el desig criminal del guany". Encara no n'hem acabat de sortir.

Més continguts de