Publicitat
Publicitat

Novetat editorial

Ediciones B publica un retrat duríssim de Cristina Kirchner

La periodista Sylvina Wanger presenta la biografia 'Cristina', on pinta l'actual presidenta de l'Argentina com una dona obsedida amb el poder i el luxe, poc culta i molt influenciable

Autoritària, amarga, pintada en excés i farcida de Botox, nova rica i de llenguatge vulgar. Aquests són alguns dels atributs que adornen la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, segons el dur retrat que en dibuixa la periodista argentina Sylvina Walger. A 'Cristina' (Ediciones B), que va ser un èxit de vendes a l'Argentina, Walger assegura que quan la va conèixer per primera vegada no li va caure malament . "Podria haver arribat a ser la nostra Hillary Clinton, una dona independent... Però no era així, era influenciable i sectària", afirma la periodista.

Cristina Kirchner "no tolera que li discuteixis alguna cosa, i això és perquè ha llegit i no ha entès gairebé res, per això no pots mantenir una discussió amb ella, i quan després es va anar envoltant de la seva camarilla, va començar a odiar la gent normal", diu Walger. Quan parla de la mandatària argentina s'està referint al "tàndem" que formava amb el seu marit, l'anterior president, Néstor Kirchner, ja que el llibre va sortir a l'Argentina només deu dies després que ell morís, l'octubre de 2010.

Un matrimoni addicte al poder

"Ell la va fer presidenta, i en això que dèiem doble comandament, ell era qui manava", continua la periodista, que no dubta a assenyalar en el seu llibre que "si alguna cosa comparteix el matrimoni que ens ocupa no és això que diuen amor, sinó l'addicció al poder i la seguretat que aquest genera i projecta ".
 

"Cristina era una dona d'origen humil, filla d'un conductor d'autobús, amb ànsies de sortir del suburbi, com si algú aquí sortís de Móstoles", assenyala per explicar després el seu desmesurat amor pel luxe i la roba cara.

Descriu com el matrimoni va emprar el poder per enriquir-se i els compara, amb ironia, amb el president Carlos Menem, "que va ser qui va començar el lladronici a l'Argentina; era un turc lladre, però un sibarita, i repartia les coses amb els amics, però aquests es queden amb tot, per a ells i la seva camarilla, que no passa de cinc persones".

De Cristina diu que es creu "culta", però explica anècdotes com que, en relació amb la possible negociació de l'abundant deute argentí amb el Club de París, "va preguntar si havia de parlar amb Sarkozy".


També l'acusa d'haver tornat a ressuscitar la reivindicació sobre les Malvines "perquè la seva popularitat està caient en les enquestes", cosa que es deu, al seu torn, al fet que "s'està acabant la festa dels subsidis".


"I com que l'estratègia de les Malvines li va donar resultat, però no tot el que ella esperava, es va preguntar quina és la joia de la corona que ens queda, i era YPF": així es va arribar a la nacionalització. Wanger adverteix que "no falta gaire perquè certs diaris siguin expropiats", ja que assegura que el govern de Cristina Kirchner no tolera l'oposició.

L'Argentina i el melodrama

"Cristina detesta el feminisme i amb raó. Acceptar-lo l'obligaria a reconèixer la seva precària independència i la seva submissió i obediència a l'amo Néstor", assenyala el llibre. En el capítol que ha afegit al llibre per a l'edició a Espanya després de la mort del seu espòs i la seva reeixida reelecció a la presidència, Walger afirma que "amb Cristina, l'Argentina ha recuperat la seva empremta melodramàtica, perduda des d'Eva Duarte" i que "una meitat del país s'ha disposat a protegir a qualsevol preu".

Més continguts de