Publicitat
Publicitat

EL LLIBRE DE LA SETMANA

Crònica íntima del fracàs d'una època

Hi ha una generació de nord-americans que s'han entestat a explicar el món d'avui; així com els francesos, al segle XIX, van explicar el seu. De Richard Ford, John Irving i Jonathan Franzen fins a Philip Roth, Tony Morrison i Thomas Pynchon, que, a la seva manera, han fet com Balzac, Hugo, Flaubert i Zola. Conscients de ser el centre del món, han posat tota l'energia a detallar el que Balzac va anomenar la "comèdia humana" i que no és altra cosa que oferir un panorama del seu temps a través d'uns personatges concrets, tangibles, tan reals que podrien ser els nostres veïns o nosaltres mateixos.

Franzen és l'alumne avantatjat. Primmirat, té una capacitat de narrar al·lucinant. Si a Les correccions brillava, a Llibertat , excel·leix. És una de les millors obres des que ha començat el segle, a prop de, per exemple, Les benignes , de Jonathan Littell. Tot i que lluny en el plantejament. A Franzen, més que els mecanismes del poder, el que li interessa són tots aquests individus que el pateixen indirectament. No parlem de víctimes o executors d'un genocidi, sinó d'individus d'un univers civilitzat que neixen, creixen, es reprodueixen i moren, i que, durant tot aquest temps, viuen sota un ordre establert. Això són la parella protagonista de Llibertat , Patty i Walter Berglund, els seus fills, Joey i Jessica, i l'amic del matrimoni, Richard. Una família arrelada al mitjà oest que intenta viure en un món concret, els EUA de primers del segle XXI.

L'acció principal passa entre els primers mesos del mandat de George W. Bush (2001) i l'esclat de la bombolla immobiliària (2007). Dues dates que no són debades, ja que Llibertat és la crònica íntima de l'era Bush i l'anunci del fracàs de la generació de Franzen. Walter i Patty tenen la seva edat. I les seves vicissituds són les mateixes que pot haver patit qualsevol nord-americà -i occidental- nascut als anys 1950. Són ells els que van atorgar el poder absolut al ranger texà. Són ells els que han convertit la terra de la llibertat en el que el mateix Frazen va titllar d'"estat canalla". Gent que, com el liberal Walter, es deixa la vida per salvar un ocellet, la bosquerola cerúlia, i que oblida que qui paga la seva reserva és un destructor del medi ambient, algú que explota mines de carbó, texà i que té telèfon directe amb Bush.

Hi ha un passatge clau per entendre el sentit de tot plegat. Patty pateix una crisi d'identitat. Ella, una dona brillant i que hauria pogut fer una altra vida. Es passeja pel campus de la universitat de la Jessica i llegeixen un rètol, del 1920, que diu: "Empra bé la teva llibertat". Quan surt, cap a la meitat del volum, potser no l'entenem, però al final sabem que del que ens ha parlat durant tot el llibre és d'això, d'un dels fonaments de la societat nord-americana, la llibertat, de la responsabilitat i importància dels nostres actes. Walter i Patty es rebel·laran i fracassaran. Al seu costat tindran Richard, el tercer vèrtex del triangle novel·lístic, un home que ho té tot per triomfar, guapo, talentós, i que simplement anirà fent, sol, a la seva. Un contrapunt a la vida programada i vulgar dels Berglund.

Franzen ofereix moltes pistes per treure l'entrellat de Llibertat , notes a peu de pàgina camuflades en el que els personatges llegeixen. Patty, per exemple, llegeix Guerra i pau quan repassa la seva vida. Walter, alhora, quan tot s'ensorra i decideix fugir, s'aboca en el Walden de Thoreau. A través d'aquests llibres amplia el punt de vista del lector fins a límits desconeguts. Hi ha un llibre, tanmateix, que no cita i que ens és més útil encara, Anna Karenina , sobretot per aquell inici tan meravellós, quan Tolstoi diu que totes les famílies felices són iguals i que les infelices ho són cadascuna a la seva manera. Els Berglund han intentat viure i han fracassat, i Franzen ens ho ha explicat amb la forma d'una obra mestra que d'aquí 50 anys llegirem com ara quan repassem L'educació sentimental per saber què pensava la gent del centre del món de mitjans del segle XIX.

Més continguts de