BarcelonaL'escriptor alemany David Safier, autor de Maleït Karma i Jesús m'estima consolida en la seva tercera novel·la, Jo, jo, jo...i Shakespeare, la seva fórmula per reflexionar mitjançant el riure. "Somriure mai és suficient, en temps de crisi com els que vivim, però facilita les coses i ajuda a superar les pors que sovint ens impedeixen actuar", afirma l'autor.

La Rosa vol acabar amb la seva infelicitat en l'amor i decideix posar-hi remei fent una regressió al passat deixant-se hipnotitzar per un mag. Aviat es trobarà al Londres de 1594, reencarnada en un cavaller que s'està batent en duel. Aquest cavaller es diu William Shakespeare, i la Rosa no se'n podrà alliberar fins que no descobreixi què és l'amor de veritat. Per posar-hi remei, només comptarà amb l'ajuda d'un Shakespeare enamoradís i inconstant on, entre discussió i discussió, s'adonaran que abans de poder estimar ningú han d'aprendre a estimar-se a ells mateixos.

La dinàmica del llibre pot semblar similar a la resta d'històries publicades per l'autor, tot i així Safier no troba arriscat abusar d'aquesta fórmula i avança que a la seva propera publicació el protagonista serà una família sencera: "No escric pensant en tot allò que el públic pot pensar, això mai funciona. Escric sobre personatges que em fascinen. És cert que a totes els passa alguna cosa increïble, però si totes les seves experiències fossin corrents, no caldria explicar-les, no?". Ara treballa en el seu quart llibre, que arribarà a les llibreries l'any vinent, i on es narrarà la història d'una família infeliç convertida en monstre.

L'escriptor confessa haver gaudit molt ficant-se a la ment de l'autor de Hamlet. Una experiència que va decidir fer després de quedar-se fascinat al llegir el llibre 1599, on es narra un any de la vida en l'època de l'escriptor britànic. Després de vendre més de cinc milions de còpies dels seus llibres, l'escriptor ironitza dient que va escollir al Shakespare jove, el que encara no havia arribat a la fama, perquè així podia sentir-se identificat amb ell.

Per l'escriptor, el Londres de 1594 no és gaire diferent de la societat actual: "La gent està enganxada a l'entreteniment com una alliberació i el teatre agafa el paper que té el cinema, el futbol i els concerts de rock".