Els dos sintagmes del títol han alternat aquests mesos en els mitjans (també en versió castellana) amb una total promiscuïtat, i és normal que els lectors i els professionals de la llengua es preguntin (i em preguntin) si tots dos són correctes, si un és preferible o si un és simplement un error.

El primer que se’ns acut als lingüistes, formats i deformats com estem per l’estudi formal de la llengua, és que el sintagma amb amb és un error. Com que diem i hem de dir “la connexió amb X”, per mimetisme anem a parar a “la desconnexió amb X”, obviant que el prefix des- comporta un allunyament que pot expressar de però no amb. És habitual que afegint des- a certs verbs i noms deverbals canviï la preposició que regeixen.

Aquest punt de vista jo el subscric del tot si parlem de verbs. En una frase com “Catalunya ha de desconnectar amb Espanya”, aquest amb en lloc de de l’explica un mimetisme espuri, i és raonable considerar-lo un error. De fet, és una estructura que se sent i escriu poc, que al parlant una mica culte ja li sona malament. Li sona més bé “la desconnexió amb Espanya”. Per què?

Tot verb té un subjecte que no pot ser el complement introduït per de, i això deixa del tot clar qui desconnecta de qui. El subjecte X desconnecta del complement preposicional Y. No passa el mateix amb el nom deverbal desconnexió. “La desconnexió de X” és una estructura ambigua en què X tant pot ser el subjecte com l’objecte de la desconnexió.

Aquesta ambigüitat no existeix a “La desconnexió amb X”, en què l’ús de amb per de és, si voleu, impropi, però deixa més clar el que es vol dir. I és constatant-ho que un lingüista que tingui en compte els aspectes pragmàtics i comunicatius de la llengua pot concloure que aquest ús impropi no és ben bé un error.

Són dubtes que hauria de resoldre un diccionari que, en la línia del que fa el Ginebra-Montserrat amb els verbs, explicités exhaustivament els règims preposicionals dels noms i els adjectius. No el tenim.