Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Dues grans tragèdies

Després de conèixer la doble veritat -que ha matat el pare i ha tingut una relació incestuosa amb la mare, Jocasta-, el rei Èdip es buida els ulls per no poder veure el seu rostre pecador mai més. Etèocles i Polinices, dos dels seus fills, el tanquen al soterrani del palau i el tracten amb tan pocs miraments que Èdip els acaba deixant anar una maledicció que s'acabarà fent realitat: als dos germans els tocarà repartir-se l'herència a cops d'espasa. Aquesta és la premissa d' Els set contra Tebes , d'Èsquil (525-456 aC), un dels cims de l'art tràgic del dramaturg grec en què Etèocles i Polinices lluiten per regnar a Tebes.

P rometeu encadenat , la segona obra inclosa al volum de la Fundació Bernat Metge -publicat per primera vegada l'any 1933 i amb la traducció de Carles Riba- no és una obra gaire més lluminosa que Els set contra Tebes . El tità Prometeu és encadenat a una roca d'Escítia per haver fet enrabiar Zeus. Des de la desafortunada talaia observa la seva dissort, acompanyat per Oceà, Hermes, Ió i un cor de nimfes vingudes del mar: "Que sobre mi caigui el rull bifurcat del foc..."

Més continguts de