Publicitat
Publicitat

Crítica

Meditar la paraula: el pensament presocràtic

"Aquí encara està tot per fer... Qui ho farà? Em penso que ningú, perquè això és un país de panxacontents i de bandarres... Però al costat de tot això, hi ha gent colossal. Hi ha individualitats extraordinàries, això no es pot pas negar". Cito unes paraules de Josep Pla perquè el llibre del qual parlem avui té a veure, precisament, amb fets i persones que, de tan extraordinàries, no es poden pas negar. Em refereixo al volum aparegut recentment a les llibreries intitulat De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic (Edicions de la Ela Geminada, 2011), edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia.

Recordo que en el primer any de la llicenciatura de filosofia una de les assignatures obligatòries era, precisament, els presocràtics, o sigui, els escrits primigenis, aquells que van de Tales a Demòcrit. Però encara llavors, i fins fa pocs dies, no disposàvem de cap versió catalana d'aquest textos fonamentals. Fonamentals? Sí, sens dubte. No es pot comprendre l'avant filosòfic sense ells, ni Plató, ni Aristòtil, ni Heidegger... Estem parlant de l'origen, del fonament de tota la nostra cultura clàssica i filològica, de poder arribar de manera clara a tots aquells pensadors que han donat forma a la civilització occidental.

Pensareu que és un llibre per a experts, i ho és, però no només. És cert que qualsevol estudiant o persona interessada en qüestions filosòfiques haurà de posar els ulls damunt aquest recull imprescindible, però com que la lectura, per ella mateixa, és d'una estimulant suggestió eròtica i el català de la traducció és tan exquisit, qualsevol lector passarà una bona estona amb l'esplèndida prosa vessada i el vers melòdic d'aquesta impecable compilació grecoarcaica. Mostra d'això que dic són les versions fetes de Parmènides, Xenòfanes i Empèdocles -autors que escrivien els seus pensaments en vers- que són, senzillament, extraordinàries (cal remarcar que mantenen el ritme en hexàmetres, tal com va fer Carles Riba a l'Odissea d'Homer o, més recentment, Joan Francesc Mira), i en un català que honora la llengua. Que bé escrivien els grecs, i quina manera més bella de dir coses!

De Tales a Demòcrit. El pensament presocràticés l'edició en un sol volum bilingüe, català i grec, de la totalitat de textos (fragments) filosòfics que hi ha abans de Plató. Tots aquests fragments traduïts provenen de Hermann Diels i Walther Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, de l'edició del 1951. Aquí només s'han traduït i ordenat els textos pertanyents a la part B. Fragments dels filòsofs dels segles VI i V aC, tampoc s'han traduït tots els autors sinó els més destacats pel que fa a la història de la filosofia: Tales, Anaximandre, Anaxímenes, textos pitagòrics, Xenòfanes, Heràclit, Alcmeó, Parmènides, Zenó, Melís, Empèdocles, Anaxàgoras, Diògenes, Leucip i Demòcrit. Amb els textos també s'han traduït els divertits testimonis que hi ha sobre els pensadors esmentats.

Per heure-se-les amb un llibre tan important i bell es indispensable llegir la introducció de Joan Ferrer Gràcia, per menar-nos bé enmig d'aquest univers tant extraordinari i heterogeni. I és que en aquestes pàgines inicials s'hi puntualitzen un munt de dades importants. S'orienta, per exemple, la manera com s'han de llegir i acarar aquests textos antics per no fer-los dir coses que no diuen (cautela exegètica i aplicació hermenèutica, o sigui, meditar la paraula, el seu significat originari, sense deixar de tenir en compte la història d'aquest significat); o s'explica com, seguint Aristòtil, els fragments ja poden ser presos com a conjunt filosòficament unitari; també el naixement de la prosa i la poesia, i la sorprenent distinció entre ambdues; i la qüestió de fons del llibre, que és la del saber i quina mena de saber es posa en qüestió, plantejada per primera vegada en la història del pensament.

És de justícia destacar la part dedicada a Homer i els seus versos, un assaig breu impagable, esplèndid, en què es revela el geni de l'autor de l'Odissea com a contrapunt i marc literari-filosòfic del conjunt d'aquesta fabulosa saviesa arcana. La introducció és essencial, ja ho he dit, i captivant alhora, perquè lluny de qualsevol retòrica i de pretensions, esdevé una impagable lliçó de sapiència i bona escriptura.

De Tales a Demòcrit és un llibre excepcional que, de tan ben traduït com està, no només dignifica i embelleix la llengua catalana, sinó que revela l'autèntica profunditat del fabulós pensament arcaic. Us puc assegurar que encara hi ha plaers imprescindibles, igual que llibres que duren tota la vida.

Més continguts de