Barcelona“Quan fas contes expliques allò que els francesos en diuen 'une tranche de vie' –ha dit Moliner durant el dinar de presentació de 'La col·laboradora' (Columna, 2012)–. El més important d’un conte és com expliques aquella escena. Em costa posar-me a escriure una novel·la perquè em falta la fe de decidir quin argument val la pena”.

L'autora trenca amb aquesta novel·la una relació editorial de gairebé una dècada amb Quaderns Crema perquè “tenia ganes de traduccions a altres llengües”. Moliner ha triat com a protagonista principal de 'La col·laboradora' una “mena de negra” literària, que es dedica a escriure “llibres pràctics de tota mena: de creixement personal, de saber estar, de frases cèlebres, de les cent frases més divertides que tal presentador de programa fresc ha trobat en parets de lavabos, de receptes de cuina (però fetes per un personatge singular, com ara una monja de clausura) i biografies”.

'La col·laboradora' és també la història d'una dona abandonada i amb una filla que s'afronta al seu primer cap de setmana de custòdia compartida. "No pot suportar la idea de separació", ha afirmat Moliner, que per escriure la història s'ha servit de les vivències explicades en diferents fòrums cibernètics. Aquest "monòleg", com l'ha definit l'escriptora, vol ser "una cosa 'sèria', no és una comèdia tràgica perquè no s'acaba bé, i té més tragèdia que comèdia".