Publicitat
Publicitat

Ian Gibson: "Espanya segueix dividida en dos bàndols"

Ha dedicat monografies a Dalí, Lorca i Machado, sense que la fascinació es mengés ni una engruna de rigor. A 'La berlina de Prim' s'apropa a la mort del general nascut a Reus. La novel·la ha aconseguit els 120.200 euros de l'últim premi Fernando Lara

L'Espanya del sexenni revolucionari (1868-1874) és d'una gran complexitat. ¿Va ser una de les grans motivacions a l'hora d'escriure La berlina de Prim ?

Sempre m'han interessat molt els onze mesos que va durar la Primera República Espanyola. Vaig investigar-los una mica mentre començava els meus estudis sobre cultura espanyola -estem parlant de finals de la dècada dels 60- i em vaig prometre que tard o d'hora hi tornaria. La Primera República va arribar al final dels sis anys de llibertats de tot tipus: de càtedra, d'impremta i fins i tot de confessió.

Va acabar estudiant els anys de la Segona República en llibres com La noche que mataron a Calvo Sotelo (1982) i Queipo de Llano (1986).

Per què no se'n parla, de la Primera República? Hi ha una espècie d'oblit o d'amnèsia sobre aquells mesos. Gent com Salmerón, Castelar i Pi i Margall eren erudits i molt bons oradors.

Llavors es va fixar en el general Prim i l'atemptat del 27 de desembre del 1870. Tres dies després moria a causa d'una infecció de les ferides dels trets.

Em va semblar que podia construir una novel·la al voltant de la investigació de l'intent d'assassinat. Tenia clar que no podia convertir-ho en llibre d'història: quan vaig veure el sumari del cas -destrossat- i la falta de documentació se'm va fer evident que l'única manera d'aproximar-m'hi era a través de la ficció.

La gran finalitat de la novel·la no sembla que sigui la reivindicació del personatge de Prim, sinó de l'època.

Volia obrir portes i finestres perquè els lectors poguessin accedir a alguns punts calents d'aquells anys. Em permeto alguns comentaris sobre personatges com Mariano José de Larra, que defineix Espanya com una "nova Penèlope que no fa res més que teixir i desteixir". A l'Odissea , la dona d'Ulisses fa servir aquesta estratègia per treure's de sobre els amants. A Espanya no es pot progressar perquè sempre els uns es dediquen a culpar els altres, i viceversa. No hi ha unió en el que és essencial. Es discrepa per qualsevol cosa. Encara ara és així.

També hi ha la reivindicació del monument commemoratiu de la batalla del pont d'Alcolea, que va tenir lloc l'any 1868.

És important recordar els que van sacrificar la vida per una convicció. Em fa molta pena que ningú no recordi els morts d'Alcolea. Passa el mateix amb els morts de les fosses comunes.

L'Espanya d'aquells anys té un punt de brutalitat atàvica, tal com vostè la descriu.

Hi ha tendències d'aquella època que encara perviuen. Espanya segueix dividida en dos bàndols. La dreta es nega a ajudar a la recuperació dels assassinats: diuen que és una manera de "remoure l'odi". Això em sembla una gran calúmnia. Les ferides no s'han tancat perquè la dreta miserable d'aquest país no ho ha permès. Aquesta actitud no és gens cristiana ni catòlica: és una baixesa.

"L'espanyol no dialoga, es nega a fer-ho", diu Antonio Machado Núñez -avi del poeta- en un dels diàlegs de la novel·la.

El seu nét va escriure una cobla que admiro molt: "Para dialogar / preguntad primero, / después... escuchad ". Aquests tres versos resumeixen la filosofia de la família Machado. El diàleg com a cultura, com a manera de conviure i manera d'aprendre -tot això comença a la civilització grega-. Les preguntes han anat perdent importància. Ara la gent parla imposant el seu punt de vista.

La dona d'Antonio Machado Núñez era filla d'una germana d'Agustín Durán, que va compilar el Romancero general , una aportació de gran valor a la cultura espanyola.

La barreja de l'alta cultura i la popular, i els elements cultes que es troben en la cultura popular, van ser molt importants per als Machado. Alguns localismes podien ser extrapolables a la cultura europea i d'abast universal.

La nit de l'atemptat de Prim és evocada diverses vegades, al llibre. Potser la guspira d'aquesta novel·la l'hem de buscar 30 anys enrere, en l'assaig sobre l'assassinat de Calvo Sotelo.

És fantàstic, això que dius! Quan escrivia sobre la nit de l'assassinat de Calvo Sotelo vaig tenir la temptació d'incloure un diàleg entre la víctima i la seva institutriu francesa. Aquest rampell va ser la nostàlgia del novel·lista, que vol recrear un moment real a través de la ficció...

El complot contra Prim va ser enrevessat. A la novel·la s'hi esmenta el duc de Montpensier, cunyat d'Isabel II, el regent general Serrano i el polític José Paul i Angulo.

La novel·la només apunta unes quantes línies d'investigació. M'agradaria molt que algun historiador dediqués el temps necessari per esbrinar fins on arriba la trama per liquidar el general Prim.

En què treballa, ara?

En la primera part de la biografia sobre Luis Buñuel. Hi parlo de les primeres pel·lícules - L'âge d'or és impressionant- i arribo fins a l'any 1938, en què el director agafa un vaixell cap a Hollywood i ja no pot tornar a Espanya.

Més continguts de