El poeta Francesc Garriga no ha deixat de llegir Ferrater des que el va descobrir: "El que més aprecio de la seva obra és que ens va ensenyar que la quotidianitat pot formar part de la literatura. La visió realista i desconstructiva que té del món encara m'interessa. A diferència de molts altres, va ser prou intel·ligent per saber quan havia de deixar d'escriure". Pel també poeta Jordi Julià, Ferrater aconsegueix "reformar la poesia catalana i posar-la a l'hora". "Gràcies a genis com ell, la cultura catalana segueix funcionant, encara que ho faci a batzegades. Per a mi és una pàtria, la poesia de Ferrater", explica.

"Ferrater va ser un gran lingüista, professor, conversador i bevedor -assegura Francesc Garriga-. La relació amb l'alcohol no és accessòria, perquè la beguda pot portar a una bona conversa, però també a la isolació més rotunda". Els escrits sobre lingüística es poden trobar als volums Sobre el llenguatge , Papers, cartes, paraules i Cartes a Helena i residu de materials dispersos . "Quan vivíem junts, la biblioteca d'en Gabriel tenia uns 200 volums, i 175 eren de lingüística -recorda Pessarrodona-. Era el que més li interessava, els últims anys, juntament amb la matemàtica. Hauria volgut fer una gramàtica".

Oriol Ponsatí-Murlà es va encarregar de l'edició de les conferències que Ferrater va dedicar a Joaquim Ruyra, Caterina Albert i Josep Pla. Són tres textos que mostren una vegada més la força, lucidesa i provocació ferraterianes: "Víctor Català va escriure, quan tenia 25 o potser 30 anys (però almenys no passava dels 30), una admirable novel·la [ Soli tud ]. Després només va escriure nicieses. Ruyra va escriure sempre una magnífica prosa en l'ordre estilístic però aquesta prosa generalment era buida de contingut [...]". De Pla explica que el mecanisme verbal de remarcar l' adjectiu fort li ve de Laurence Sterne.

"Si poses els poemes de Ferrater al costat dels de Pere Quart i Salvador Espriu t'adones de seguida de la seva aposta per la llengua viva i popular -diu Cornudella-. Ferrater para molta més atenció a la sintaxi natural de la llengua i als girs que no pas a l'eufonia, la melodia i la cantarella". Foix i el seu temps conté cinc conferències sobre l'obra poètica foixiana, en què Ferrater reconeix que l'arcaisme de Sol, i de dol no es troba tant en la llengua o el lèxic com en la mètrica que fa servir el poeta de Sarrià. El lector hi trobarà consideracions generoses sobre l'evolució dels escriptors respecte al moviment polític catalanista.