BarcelonaEl setembre del 2010, la revista 'Time Out' li va fer un encàrrec "complicat" a Francesc Serés (Saidí, 1972): havia d'escriure 35 contes sobre un mateix tema –per publicar-los setmanalment– que no sobrepassessin els 5.000 caràcters. Tot i que l'escriptor reconeix que li costa molt parlar de l'amor, s'hi ha trobat còmode en el món de la parella. Tant, als 35 contes de temàtica amorosa que va escriure per a la revista, n'hi ha afegit tres més fins ara inèdits per acabar publicant-los sota el títol 'Mossegar la poma' a l'editorial Quaderns Crema. "Suposo que no pots escriure sobre l'amor als 20 anys; als 60 potser sí, però amb unes característiques diferents", ha afirmat l'escriptor de la Franja. L'amor, el desamor, la fidelitat, la traïció... Francesc Serés ha assegurat que no li ha calgut "anar a buscar les històries molt lluny de casa" per escriure aquests contes que retraten 38 situacions de la parella contemporània. De fet, Serés ha advertit que "sorprèn la quantitat de realitat que s'ha de deixar fora del relat per fer la narració versemblant".

Quan va començar a escriure els contes, l'escriptor tenia 38 anys: "Suposo que no pots escriure sobre l'amor als 20 anys; als 60 potser sí, però amb unes característiques diferents, amb el doble d'espai", ha explicat. L'espai, precisament, ha estat una condició imposada que li ha agradat: "Es tractava d'acotar molt l'espai per parlar dels personatges, de fer contes molt directes sense entretenir-te, cosa que ho acosta molt al format periodístic".

Per a Francesc Serés segueix tenint una "importància cabdal" l'apropiació de la realitat i el fet de situar la literatura en un espai reconeixible, però que a la vegada aporti algunes connotacions i significats que no són fàcils de veure. "Aquests contes són situacions que tothom pot reconèixer d'alguna manera", ha dit. Per a l'escriptor de la Franja, el tema de la parella "ha agafat una unitat, se la pot observar com una entitat autònoma".

Malgrat que l'autor ha deixat clar que no ha pretès fer sociologia ni establir cap norma, sí que ha expressat una "voluntat d'observació i aproximació" a un tema que no havia tractat anteriorment en la seva obra. "La gràcia és que sigui metàfora i no només teoria, però sí que conté un punt de voluntat descriptiva, de narrar el que trobes quan avui observes les parelles que han anat passant per la teva vida, les pròpies i les dels altres, un repertori força ample", ha explicat Serés.

L'editor, Jaume Vallcorba, veu en aquests relats una pàtina de desencís que per a l'autor és "l'aprenentatge de la desil·lusió". "Es confon la descripció de la realitat amb el desànim pel simple fet que no hi hagi un 'final feliç'", ha dit Serés. 'Mossegar la poma' suposa una mirada personal i contemporània sobre la parella actual i un qüestionament de l'anomenada "vida perfecta".