Llegim 17/10/2015

Frankfurt reivindica la llibertat de la paraula

Editors, llibreters i autors visiten cada octubre la fira del llibre més gran del món. Set mil expositors i experts de cent països han estat aquesta setmana a Frankfurt. La fira ha reivindicat la lectura com a ampliació d'horitzons

Isaac Lluch
5 min
LA FIRA DE FRANKFURT SE CELEBRA CADA ANY DES DEL 1949, I ÉS LA MÉS INTERNACIONAL DEL MÓN.

Uns 280.000 visitants hauran passat entre dimecres i demà per la fira del llibre més gran del món. La cita de Frankfurt, dominada en els últims anys per temes interns del sector, ha girat en aquesta edició cap a un interès polític. Els debats sobre com amenaça Amazon les llibreries tradicionals o com els mitjans digitals arraconen la cultura del llibre de paper han deixat pas a deliberacions sobre la tolerància i la llibertat d’expressió amb un rerefons marcadament polític. En l’any dels atemptats a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i de la crisi dels refugiats, la llibertat d’opinió i els drets humans han sigut dos dels focus principals de la fira alemanya.

Refugiats i islam La por contagiosa a les societats occidentals

El tema global d’aquesta edició de la Fira de Frankfurt ha sigut “Línies frontereres”. No és casual, doncs, que el discurs inaugural el pronunciés Salman Rushdie, el reconegut escriptor contra qui el 1989 l’aiatol·là iranià Khomeini va decretar la pena de mort per la publicació d’ Els versos satànics. Rushdie va parlar durant quinze minuts envoltat de fortes mesures de seguretat, no va acceptar preguntes i va tornar de seguida cap al Regne Unit.

“Quan es perd la llibertat d’expressió es perden tots els altres drets”. “Tot i que la literatura és forta, els autors són dèbils”. Aquestes van ser algunes de les reflexions que va deixar l’autor britànic d’origen indi mentre advertia que també la llibertat de paraula està en perill a Occident, entre altres coses per l’abús de la correcció política. Rushdie va prevenir de l’“estranya aliança” de part de l’esquerra europea amb els pensadors radicals de l’islam.

La seva sortida a escena va comportar que l’Iran renunciés a participar a Frankfurt. Va ser tot un disgust per al director de la Fira del Llibre, Jürgen Boos, que altrament no es va encongir assegurant que la literatura té un esperit lliure i “ha de molestar”. Curiosament, el 1990 no van convidar Rushdie a la fira tement “reaccions contraproductives” per la possible presència del perseguit autor.

“Als anys 90 potser ja ens dedicàvem a les campanyes de lectura del benestar”, admet Boos, que és director de la fira des del 2005. Tot ha canviat molt. Fa una dècada dos terços dels expositors a Frankfurt eren alemanys i un terç internacional. Actualment és justament el contrari. I ara les interaccions i friccions estan programades. “Esclar que els turcs s’incomoden quan a 30 metres hi ha un estand kurd”, admet Boos, que rep contínuament queixes però vol afavorir la coexistència. Això val per a la Xina i Taiwan. Per a Israel i Palestina. ¿Per a Espanya i Catalunya també? “Durant molts anys no m’han preguntat sobre la causa catalana, però ara sí. És clar que ha adquirit dimensió internacional. Això per a la cultura és bo, perquè s’entén millor que hi ha una societat amb ganes de convertir-se en un estat per preservar aquesta llengua, aquesta tradició literària i cultural, i projectar-la”, apunta el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna. “Si el món es presenta de manera més política això es reflecteix automàticament a la Fira de Frankfurt”, resumeix Boos.

Mentre que la majoria d’estands de països de règims autocràtics àrabs eren ben poc visitats, ben a la vora hi havia habilitades sales de lectura per a refugiats. “Estàvem en situació de fer alguna cosa per ells. I no era qüestió de donar-los senzillament una entrada, sinó que els acompanyés gent que parlés el seu idioma i anessin en grups a estands que els poguessin interessar”, exposa Boos.

El fet que el Premi de la Pau dels llibreters alemanys d’aquest any fos per a l’escriptor germanoiranià Navid Kermani, amb una obra polifacètica i marcadament política, tampoc és gens casual. L’autor és símbol de la integració i de la possibilitat d’un islam europeu.

Conjuntura literària Cap fenomen editorial

ni gènere esclatant

Amb la política com a rerefons de la fira, a Frankfurt ha interessat molt el llibre de memòries de l’artista dissident xinès Ai Weiwei. Sobretot, però, s’han posat sobre la taula molts llibres de circumstàncies: sobre la democràcia, el món àrab, l’islam i la seva relació amb Europa. La majoria d’editors admeten que han estat buscant un bon llibre de refugiats. Tot ha estat massa diversificat. És obvi que en la fira del llibre més gran del món s’hi pot veure de tot. Obres infantils coreanes ben a prop de llibres policíacs croats, el gènere de novel·les romàntiques nord-americanes que presumien de vendes anuals -1,08 bilions d’exemplars el 2013- al davant d’un estand esotèric amb temes com “Ajuda, el meu gos no és educable...”

En general, no hi ha a la vista cap fenomen editorial impactant ni cap gènere trencador en aquesta edició de la fira de Frankfurt. La tendència ha sigut oferir més obres temàtiques que per gènere. I l’oferta ha sigut més de quantitat que de qualitat, asseguren editors experts. Tot i així, s’ha mantingut el predomini de la novel·la negra (amb els èxits de La noia del tren, de Paula Hawkins, o la represa de la sèrie de Stieg Larsson), i s’ha consolidat el gènere conegut com el young adult, llibres per a joves que són cada cop més llegits per adults.

Mil escriptors Franzen, Allende i Knausgård, alguns dels noms estrella

Al voltant de mil escriptors han acudit a l’esdeveniment literari de Frankfurt, entre els quals, la xilena Isabel Allende, el nord-americà Jonathan Franzen o el noruec Karl Ove Knausgård. Tots són a la llista d’autors amb els llibres més venuts de la tardor. Tampoc hi han faltat grans noms com Umberto Eco i Salman Rushdie, que també presenten nous llibres. Però no es podria considerar que cap autor estrella hagi marcat l’esdeveniment o destacat per damunt dels altres.

Aquest 2015 també ha sigut un any de comiats: l’últim llibre del premi Nobel Günter Grass, mort a l’abril, l’han presentat a Frankfurt. Von Endlichkeit ( De finitud ) inclou prosa curta i il·lustracions del mateix autor. La publicació sobre literatura The Bookseller, en la seva edició per a la Fira de Frankfurt, va escriure un obituari de l’agent literària catalana Carmen Balcells.

El convidat d’honor Indonèsia, primer país del Sud-est Asiàtic

La Fira de Frankfurt ha tingut com a convidat d’honor aquest any el seu primer país del sud-est asiàtic, Indonèsia, presentat com el territori amb més població islàmica del món i que des del 1998 ha evolucionat cap a la democràcia. Al marge que s’ha fet evident un gran problema logístic -pràcticament no hi havia traductors de la llengua oficial, la bahasa -, han destacat prominents autores del país com Ayu Utami o Laksmi Pamuntjak, que van viure de ben joves el canvi democràtic i aporten una documentació molt personal de l’època. Novament la política afecta l’àmbit privat. Holanda i Flandes seran els convidats d’honor a la Fira de Frankfurt l’any que ve, com ja ho van ser el 1993.

stats